BONASTRE - MUNTANYA DE LA ROVIRA - MINES DE FERRO DE CAL SETRÓ - FONDO DE LES MINES - PLANA DEL XIM - BONASTRE

Ruta circular que sortint de la població de Bonastre s'endinsa a la muntanya de la Rovira i al massís de Bonastre.
La ruta si bé no és massa llarga, si que és una ruta exigent, perquè el seu traçat és un continu puja i baixa.
El punt de més interès en aquesta ruta és la visita a les antigues mines de ferro de Cal Setró. La resta es realitza per pistes rurals des de les quals podem gaudir de molt bons paisatges però que com ja he dit, pugen i baixen contínuament, de vegades amb pendents de força desnivell.
Caminada molt recomanable per a qui vulgui gaudir de esplèndids paisatges, alhora que posa a prova la fortalesa de les seves cames.

NOTA IMPORTANT SOBRE EL TRAÇAT DE LA RUTA:

Un cop visitades les mines de ferro de Cal Setró i passat el tram del Fondo de les Mines, ve una pujada pronunciada amb ferm asfaltat fins al cim, que s'indica com a Plana del Xim. Posteriorment hi ha una indicació d'intersecció a la dreta i seguint per la Plana del Xim una pista ascendent, amb una tanca a l'esquerra, ens porta fins a coronar la pujada.
En aquest punt s'observa que la ruta que equivocadament seguim nosaltres va cap a la dreta deixant la tanca a l´esquerra, però que escassament a un quilòmetre tornem enrere per rectificar la ruta.
La ruta correcta no segueix a la dreta, sinó a l'esquerra. Hem de travessar la tanca al punt on es troba un senyal indicador (veure foto d'aquest punt) que assenyala la direcció a El Pi Solitari.
Un cop traspassada la tanca i al costat del senyal indicat, no agafarem el camí cap a El Pi Solitari, sinó el camí que va pel costat de la tanca, que ara ens queda a la dreta i no a l'esquerra.
Espero que aquesta indicació us estalviï deu minuts de camí innecessari.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

BONASTRE:

S'han trobat diverses restes ibèriques i romanes dins el terme, el que fa pensar que el territori es trobava ja habitat en aquella època.

Segons alguns historiadors el nom primitiu de Bonastre seria "Alastro", el qual prové del mot llatí "Oleastre", és a dir "terra de l'oli". I segons l'historiador Pere Català i Roca, aquest nom apareix l'any 1011 i l'any 1023 en el document de venda del castell de Castellví de la Marca, i més tard, apareix l'any 1049, en l'escriptura de venda del castell de Tamarit.

Deu anys més tard, els Comtes de Barcelona donen en alou, a Bernat Amat i a la seva muller, l'anomenat Puig d'Ullastrell, amb la condició que hi edifiquin un castell. L'any 1066, el nom de Ullgastrell, apareix en la donació del territori de Puigperdiguers o Montornés.

L'any 1178, en Bernat de Papiol fa donació del lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès, que en tindrà el domini, fins el 1382, quan el rei Pere el Cerimoniós, incorpora Bonastre a la Corona, després de fer redempció de la jurisdicció que posseïa l'abat de Sant Cugat. Malgrat això, trobem que en el s.XVII, Bonastre continuava essent de la senyoria del Monestir de Sant Cugat.

Durant la guerra dels Segadors, el poble es convertí en refugi d' habitants dels pobles veïns, que fugien de les tropes castellanes. També fou lloc de pas per les tropes napoleòniques, durant la Guerra del Francès.

Cal fer esment de l'estada de Pau Casals, al poble de Bonastre, on els seus pares hi compraren una casa, l'any 1907, la qual va pertànyer a la família fins fa poc. El mestre estimà el poble i el recordà en moltes de les seves converses.

ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA A BONASTRE:

Santa Magdalena és una església de Bonastre (Baix Penedès) inventariada. L'església de la Magdalena de Bonastre és senzilla pel que fa l'estructura formal. Té una sola nau amb capelles comunicades. El creuer es ampli i damunt d'ell apareix la cúpula damunt de petxines. La volta de la nau central és de canó amb llunetes, així com ho és als braços del creuer, sagristia i tram davanter del presbiteri. La porta de l'oest presenta pilastres toscanes, llinda adovellada i frontó triangular amb fornícula al timpà.

A l'interior hi ha decoració i d'esgrafiats. L'església va ser restaurada per l'arquitecte J. M. Jujol a l'any 1941 i s'allargà fins 1944. D'especial interès són el sagrari que és una de les millors obres d'en Jujol i també el baptisteri.

MINES DE FERRO DE CAL SETRÓ:

Les Mines de Ferro de Cal Setró (1790-1800), situades al camí nou de Cal Setró passat el Coll de Verdals.
Ressenyades al primer Mapa Geológico (1892) només van ser explotades fins a mitjan del segle XIX a molt estirar. Són excavades en un petit cingle, on hi ha tres boques d’entrada que condueixen a unes galeries entre 5 i 8 metres que estan esfondrades.
A la vora un antic forn, també esfondrat, on de les roques s’extreia part del metall. Les roques, molt pesants, són principalment goethita i hematites, de color vermellós i ocre. Fora, al fondal de les mines, hi acumulades restes de rocam i escòries abandonades testimoni de l’activitat minera.