Bonmatí - Sant Julià del Llor - Sant Pere Màrtir - Torrent de la Canova - Bonmatí

Bonmatí - Sant Julià del Llor - Sant Pere Màrtir - Torrent de la Canova - Bonmatí
David Soler, agost 2019

Caminada senzilla per descobrir l’entorn de turons boscosos al nord del riu Ter al terme municipal de Sant Julià del Llor i Bonmatí, al nord de la comarca de la Selva. Tota l’estona anirem per pistes de terra i camins ben fresats, però sense unes indicacions o senyalitzacions concretes. Zona plena de pistes i camins, així que si no ens volem liar, val la pena portar un bon track o mapa de detall (topogràfic 1:5000 de l’ICGC recomanable). La ruta és del tot ciclable amb BTT. Hi ha una font urbana a prop del punt d’inici del recorregut, al carrer de l’Aulina de Bonmatí, i no en trobarem cap més.

Comencem a la part alta residencial de Bonmatí, al punt on el carrer de l’Aulina enllaça amb la pista de terra que puja al puig i l’església de Sant Julià (no confondre amb el veïnat de Sant Julià, que queda sota el puig i més a prop del riu, on no anirem avui). Només de començar agafant la pista cap a la dreta (nord) la deixem, per entrar al bosc en un camí a mà esquerra (wp 01). Aquest sender comença a guanyar alçada, i passada una intersecció on seguim pujant pel mig (wp 02), sortim a de nou a la pista que mena a Sant Julià (wp 03). L’agafem a l’esquerra, en pujada, i en una primera bifurcació la seguim per l’opció de la dreta, que també segueix ascendint (wp 04). En pocs minuts a la nostra dreta es veuen les primeres restes de l’activitat minera que fou molt important en aquesta zona fins cap a la meitat del segle passat. Es tracta d’un clot excavat al terreny sobre el qual queda la base de ciment d’una estructura metàl·lica que devia suportar algun mecanisme elevador o motor (wp 05). Un xic més amunt ens desviem per una pista secundària a l’esquerra, que en planer ens apropa fins al runam miner de sota una rasa d’explotació a cel obert que queda per sobre, en el bosc (wp 06). D’aquí hi ha vistes parcials cap a Anglès. Tornem a la pista principal i poc més amunt a l’esquerra ens apareix la rasa principal d’explotació del filó de baritina amb galena que es beneficià a la mina (wp 07), una trinxera d’uns quants metres d’ample i alt, i potser un centenar de recorregut, oberta a la zona alta de la carena. Fins aquí portem uns 25 minuts de caminada.

Pocs metres més endavant, al costat d’una torre elèctrica (wp 08), abandonem aquesta pista principal (la qual més endavant es bifurca: a la dreta pujaríem al puig i l’església, i a l’esquerra baixaríem al veïnat de Sant Julià). Nosaltres anem cap al camí de la dreta, que planeja per dins del bosc. Passem de llarg un corriol que s’enfila decidit per l’esquerra (wp 09), que seria una drecera opcional, i desemboquem a una cruïlla d’una pista forestal (wp 10), on girem a l’esquerra per tornar a pujar (wp 11, agafem el camí que puja més fort). Acabem sortint a una esplanada pràcticament dalt del puig (wp 12), on arriba la pista de terra. Ens acostem a l’església però uns gossos cridaners ens fan desistir de passar davant la casa que hi ha al costat, i optem per fer la volta per una pista que la voreja per sota, i hi acabem arribant (wp 13, 45 min). L’església actual (antigament ermita) de Sant Julià del Llor és el resultat d’una reconstrucció pràcticament total feta a entre finals del segle XIX i principis del XX (inscripció de 1882 a la llinda de la porta d’entrada). Prové d’una anterior romànica, ja esmentada l’any 949, que al llarg del temps havia estat modificada diverses vegades. Al costat hi ha el cementiri municipal i l’edifici de la rectoria. Disposa de bones vistes sobre la plana fluvial del Ter, l’entorn d’Anglès i el front muntanyós de les Guilleries, amb Santa Bàrbara i el Puig d’Afrou destacant prominents i custodiant la sortida de l’encaixada vall de la riera d’Osor.

Després d’una paradeta d’uns 20 minuts, des de la darrera corba abans de l’església agafem un camí entretingut, que baixa decididament seguint la carena en direcció oest (wp 14). En una estona sortim a una pista forestal que seguim a l’esquerra (wp 15), la qual desemboca en una altra de més ampla que prenem en pujada a la dreta (wp 16). Abans que aquesta arribi a la casa del Collell ens enfilem a l’esquerra per un corriol (wp 17). Ara aquest estret sender guanya alçada a través del bosc de Maldecor, fins que ens aboca a una ampla intersecció de pistes en una collada (wp 18). Anem cap a la de la dreta, i en pocs minuts trobem, a peu de pista, el petit oratori de Sant Pere Màrtir (wp 19, 1h 30 min), una minúscula capelleta ben conservada, amb una imatge del sant al seu interior. Em pregunto per quin motiu es troba aquí, ja que l’indret no destaca per res en especial.

Avancem per la pista, deixant-ne una de secundària que s’enfila a l’esquerra i una altra que marxa a la dreta en direcció contrària a la nostra, on hi ha una senyal de rutes BTT que no seguim. Més endavant (wp 20) la pista fa un gir a la dreta, hi ha un altre pal indicador de rutes BTT 19 i 20, crec recordar. Per equivocació aquí ens n’anem per la pista de l’esquerra, fins que ens adonem que estem fent la volta a un turó i que acabarem tornant a la cruïlla del wp 18. Per tant retrocedim i seguim per la que està indicada per BTT, que de fet es veu més transitada. Ara planeja, direcció nord, i uns metres més endavant trobem una nova bifurcació amb pal indicador de la ruta BTT 19 (wp 21). Girem a la dreta (est) i iniciem un tram de baixada pronunciada per una pista igualment ampla i en bon estat. En trobar una nova bifurcació amb una petita clapa de vegetació al mig (wp 22), anem cap a la dreta, continuant baixant decididament. Ja força avall veiem, a mà esquerra a tocar del camí, un clot no molt gran però força profund mig tapat per la vegetació (wp 23). Es tracta de la boca d’uns antics treballs miners abandonats, possiblement d’investigació, i cal acostar-s’hi amb precaució, doncs el desnivell és important. Al mateix terra de la pista hi veiem un petit filó de mineral blanc, concretament baritina, l’indici que devia motivar les prospeccions. En pocs minuts més desemboquem a una ampla pista forestal, davant el recinte tancat d’una casa (wp 24). La seguim cap a la dreta, en direcció sud. Fins aquí portem unes 2h de caminada en total.

Si volguéssim tornar cap a Bonmatí, l’opció més curta seria seguir aquesta pista i en escassament uns 15 o 20 minuts tornaríem al punt d’inici. Com que ens ve de gust allargar la caminada, aprofitant que tot i ser agost no fa gaire calor, només passar un terraplè que supera un torrent sec i torna a pujar, agafem a mà esquerra (wp 25) una pista que descendeix i torna a passar el torrent, per arribar sota uns camps delimitats per un filat. El camí tira per sota seu, travessa un altre torrent (wp 26) i es posa paral·lel i a l’esquerra d’a aquest, en suau descens. Entrem en una bonica zona de bosc de ribera que ressegueix el torrent de la Canova. Al wp 27 creuem el torrent, que baixa sec, deixant-lo ara a la nostra esquerra. Més endavant (wp 28) el tornem a creuar per la llera. Llàstima que estigui seca, perquè el llit rocós i pedregós delimita petites gorgues que deuen ser prou interessants quan hi ha aigua. Al wp 29 sortim a una pista forestal que seguim a la dreta un tros, continuant baixant amb suavitat. Al wp 30 atenció, ja que la pista fa una mica de corba a mà esquerra, però nosaltres l’abandonem per agafar un corriol que baixa a la dreta cap a la riera, la qual travessem de nou, i tot seguit fem un gir a l’esquerra per, pocs metres més endavant (ja al wp 31) virar a la dreta en ascens pronunciat per un altre sender.

Després d’una breu pujada arribem al capdamunt del turó, on hi ha un creuament oblicu de pistes (wp 32). Nosaltres seguim recte, ni dreta ni esquerra, per encarar una nova baixada per pista forestal. Arribem a la clotada d’un altre torrent sec, i ja veurem a dalt, a l’altre costat, les primeres cases. Pugem fins al carrer i, prenent-lo a la dreta, el seguim recte fins que tanquem la ruta, fent abans una darrera parada en una petita placeta (wp 33) on hi ha una aulina notable i, més interessant en aquest cas, una font pública que va de conya per refrescar-se. En total, han estat unes 3h de caminada.