Bony de la Pica. Pirineu. 100 cims

12 d'agost de 2020

Aquest ha estat un dels descobriments de l'estiu. Os de Civís és un petit nucli municipal descentralitzat del municipi de Valls de Valira, al cor del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a l'Alt Urgell, però que té la particularitat de que s'ha d'accedir des d'Andorra. Un preciós poblet de postal de muntanya, des d'on us proposo fer l'ascensió al Bony de la Pica, també anomenat Pica d'Os, de 2406m. Cim fronterer amb Andorra. El dia no ha acompanyat, i entre pluja i boires hem decidit escurçar l'itinerari previst, i anar directes a fer cim, aprofitant una petita finestra de treba entre la pluja.

Aproximació: Des de la sortida nord de Sant Julià de Lòria, a Andorra, prenem la CG-6 en direcció a Bixessarri, creuem el límit fronterer i accedim a Os de Civís. A la sortida oest del poble trobem un ampli aparcament on poder deixar el cotxe, a la vora del riu de Setúria.

Itinerari: Creuem un petit pont per a vianants i enfilem pels estrets carrers d'Os cap a la part superior. Passem sota l'esglèsia de Sant Pere i en un pas estret entre grans roques prenem el sender marcat de l'esquerra que comença a remuntar els prats propers al poble. Sortim a la pista de la Solana d'Os, i la seguim en pujada per l'esquerra, fins a una corba tancada on es bifurca. Prenem ara la de la dreta i aviat l'anem trencant, pujant per corriols, per evitar el ziga-zaga de la pista, guanyant alçada. A un tram de pista que arriba fins al barranc, en direcció est, trobem un indicador que ens fa deixar per la dreta la pista, i per sender arribem fins al torrent de Montaner. El creuem i ens internem en un dens i preciós bosc, a l'ombria. Entre els pins i abets trobem algun teix. El sender s'obre de cop i ens regala una preciosa panoràmica de la vall d'Os de civis, a la vora d'una petita barraca de pedra en sec. Ara el camí es torna a internar al bosc i pren direcció nord-est, guanyant alçada moderadament.
Quasi a tocar un altre cop del torrent de Montaner, veiem a l'esquerra un petit mirador amb un banc des d'on poder contemplar tot el barranc de Montaner que s'aboca cap al fons de la vall, és el mirador de la Borda Cremada. A partir d'aquí el corriol es fa una mica perdedor, i va remuntant pel vessant esquerra tot el torrent.
El dia està plujós i carregat, i sovint en plena pujada ens hem de refugiar al recer dels pins de les constant cortines de puja que van escombrant la muntanya. Cap al final del torrent va guanyant pendent, i aviat ens deixa a la Collada de Muntaner. Interessant cruïlla de senders fronterers. Cap a Andorra pel riu Sec i els cortals de Sispony, en direcció est, cap al Cap del Cubil al nord, fins on arriben els remuntadors de l'estació de Pal. o fins al Pic d'Enclar, al sud.
Aquesta darrera és l'opció que prenem, remuntant una empinada pala que entre bosc de pi negre primer i entre boixerola després, el sender ens porta fins a la carena, que a la seva vessant andorrana es trenca en alterosos cingles.
El sender careneja cap a la dreta resseguint el seu perfil. Aviat pugem al Pic d'Enclar de 2383m., entre panoràmiques espectaculars per la part andorrana i denses boires a la lleidatana. Seguim progressant pel fil de la carena fins a l'objectiu final: el Bony de la Pica, o Pica d'Os, de 2406 m. Un pal vertical amb una grapadora de curses d'orientació, corona aquest cim, que enmig d'un ambient gris i tapat, ens priva de les vistes de la part catalana, i només algun forat entre els núvols baixos ens deixa entreveure retalls de la vall d'Os de Civís. Resseguint encara la cresta cimera, uns metres més al sud, s'aixeca el vértex geodèsic, uns metres per sota del cim.
El matí no està per floritures, i aviat reprenem la carena per tornar sobre les nostres petjades. A l'alçada del Pic d'Enclar, un tímid raig de sol ens deixa gaudir de l'excel·lent espectacle de tota la vall d'Andorra. Retornem al Coll de Muntaner, on ara si, parem a reposar forces.
Des del coll prenem la pista que baixa cap a la Solana d'Os, en direcció nord-oest. Algun corriol per la dreta ens permet trencar les grans llaçades que va fent la pista per la Costa de Civís. El bosc de Pedruella, que anem retallant, és dens i espectacular, amb les soques dels pins recoberts de líquens que li dónen una aparença misteriosa. La pista ens porta a una zona desarbrada on s'aixeca un gran xalet forestal. Trenquem novament la pista dos vegades per guanyar metres, a bon ritme ja que el cel s'ha tornat a tancar i comença a tronar. Al final d'un tram de pista, a una corba tancada trobem l'entrador al mirador de la Borda Cremada, que hem vist al pujar per l'altra vessant. Sota un pi, les restes de la malaurada borda, i uns metres més avall, l'indicador que ens treu de la pista, ara per l'esquerra, i comença a baixar decidit cap al poble.
Els indicadors ens van mostrant els corriols que van tallant el traçat de la pista i avisat tornem a la part alta del poble. Pel costat del dipòsit d'aigua municipal, per la dreta, accedim al mateix camí, sota l'esglèsia des d'on hem començat l'itinerari.
Es fa imprescindible la visita a l'esglèsia de Sant Pere, d'origen medieval. És un plaer passejar tranquilament pels estrets i costeruts carrers empedrats d'Os de Civís, gaudint de la seva arquitectura típicament pirinenca, les precioses teulades de pissarra... em crida l'atenció que a moltes portes de cases hi ha una carlina, un petit card de muntanya, que com als "basserris" del País Basc, són un símbol de bona sort, acollida i pau, i també per foragitar els mals esperits. Molta sort i salut, en aquests temps convulsos de pesta.

Salut i muntanya!!