Borredà-Sant Sadurní de Rotgers-Santa Magdalena

Sortida\Arribada

Gorg del Salt

la Torre

Can Llosada

Gorg de la Ribera

Molí del Sobirà

El Molí del Sobirà és un edifici al terme municipal de Borredà (Berguedà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Restes del molí de Sobirà, casal moliner situat a la dreta de la ribera del Mergançol. Està estructurat en planta baixa i dos pisos superiors amb la coberta a dues aigües de teula àrab, avui força malmesa. La façana encara té les bigues de fusta que sobresurten, record de la doble balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la coberta. Tot i el mal estat de conservació, encara hi ha les moles i l'escairador de mitjan segle xix, així com l'entrada del rec i el cacau. El 1521 el procurador de l'abat de Ripoll confirmava a la família Sobirà l'establiment del molí del mateix nom, aleshores derruït, a canvi d'un cens fix. El molí es va reconstruir i funcionà fins després de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939). El molí de Sobirà fou objecte d'un llarg plet entre els Sobirà i la família Font que reclamava l'ús exclusiu de les aigües de la ribera del Merdançol el 1747. L'actual construcció està datada entre finals del s. XVII o començaments del xviii.

Gorg del Collonut

Molí de Campalans

És el primer molí del terme municipal de Borredà que aprofita les aigües de la ribera del Mergançol. Probablement fou establert pel monestir de Ripoll a la família Campalans a la baixa edat mitjana car l'any 1521 és documentat amb el nom de Molí de Campalans Jussà. Al s. XVIII fou totalment reformat i adaptat a les exigències de la gran família pagesa del mateix nom. Funcionà fins després de la guerra civil (1936- 1939).

Font del Ferro

Font del Sofre

Gorg del Tell

Gorg de Dama

Gorg del Roure

Font de les Mosqueres

Ribera Salada

Collet de Marcians

la Mercè

El lloc de Cirera està documentat des de l'any 905 com a "villa que dicunt Cereisa" esmentat com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir del segle XV es documenta la família Cirera, pagesos, que esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Santa Maria de Borredà entre els segles XVII i XIX. La masia tenia, a més de la capella pròpia, un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta del segle XX. La Capella inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del segle XX quan la masia de cal Cirera va quedar deshabitada, i la teulada va acabar esfondrada. Actualment l'edifici s'utilitza com a estable.

Font de Cirera

Sant Sadurní de Rotgers

El lloc de Rotgers és documentat ja l'any 888 com a "Palatio Rodegarii", que ja disposava d'església que era sufragània de Santa Maria de Borredà i per tant del monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església apareix documentada, també com a possessió ripollenca, els anys 938 i 982. Les restes arqueològiques trobades a ponent de l'església podrien correspondre a la residència del tal Rodegari, que li donà nom. L'església actual es va construir fins a finals del segle xi i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del segle xvi que es documenten obres de consolidació. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidà el campanar. A mitjan segle xvii es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. L'església mantingué el caràcter de parròquia fins al segle xiv. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.

Capdevila

Collet de Capdevila

Pla del Boix

Pradell

Rec de la Solana

el Balç

el Pati

REc del Pontarró

Cal Lluc\Cal Picat\Cal Castelló

Santa Maria de Borredà

Collada de Cirera

Santa Magdalena

L'església és clarament documentada el juliol de l'any 903, en motiu de la seva consagració. La consagració fou feta pel bisbe Nantígis d'Urgell, a petició d'Egared, que l'havia construïda i l'havia dotat amb alguns béns immobles (un hort, una casa i sis quarteres de terra). El bisbe autoritzà poder-hi celebrar tot tipus de culte, però la deixà subjecte a la parroquial de Sant Joan de Vilada. Tot i que l'església es deixà inicialment sota l'advocació de Santa Maria, el 1001 la trobem sota el patronatge de Santa Maria Magdalena. A partir del segle X trobem molts esments de la vil·la i parròquia de Gardilans, però les referències concretes a l'església són gairebé inexistents. La crisi d'època baixmedieval sembla que va deixar la població de la parròquia de Gardilans molt delmada, però l'església no s'abandonà mai. No és fins a les visites pastorals del segle XVI que es torna a parlar directament de l'església. El 1575 el visitador manà arranjar la teulada, el cementiri i comprar un "cobri altar". La visita de 1587 permet saber que l'església de Gardilans comptava amb un sagristà, però el rector sempre va ser el de Sant Joan de Vilada. Durant els segles XVII i XVIII trobem molts testaments que hi fan deixes, sobretot de veïns de la mateixa parròquia que també demanen ser-hi enterrats. A mitjan del segle XX va deixar-s'hi de fer missa amb regularitat.”

Graugés