Vall d'Aran - Bosc de Carlac des de Bausén - Per es Bados, i un cementiri d'una sola tomba, o de la Teresa.
near Bausén, Catalunya (España)
Viewed 5390 times, downloaded 516 times
Trail photos
Itinerary description
Si veieu aquesta descripció de la ruta, la seguiu, o us interessa, us agrairé el vostre comentari, valoració o crítica per millorar.
Gràcies.
Fàcil, sense cap problema, més que el desnivell. Que com sempre es relatiu i tot plegat, subjectiu.
En quin sentit fer-la?
Que quedi clar: Tan en un sentit com en L'altre s'ha de pujar per arribar al extraordinari bosc. Ho sento. No hi han escales mecàniques.
En sentit del rellotge ( com l'hem fet ) La pujada es persistent, pedregossa, assolellada i força costeruda. El pitjor ha estat la calor i el sol. Bones vistes a Maladeta, Aneto, tuc de Pomero, tuc de Forcanada, etc. Arribar al bosc és una gloria! Es fan 300 m de desnivell, quasi tot seguit.
Si es fa en l'altre sentit, trobem el bosc a una cota inferior, haurem pujat 150 m, la resta es fa a l'ombra. En aquesta pujada, algun tram, atenció amb els nens, caiguda quasi vertical a un costat, però el camí es ample (uns 2 m). Pujada més suau, la meitat amb ombra, però clar, més llarga. Escolliu. Perquè el bosc val la pujada.
El riu: Arriu de Lauadors que passarem dues vegades.
El bosc.
Com tot els boscos de faigs, una meravella!!
Hem vist ja molts boscos de Faigs. Comparteixen els colors, la llum que traspassa les fulles, el terra emmoquetat de marró, l''absència, o quasi, de sotabosc, el silenci.
No obstant tots tenen el seu caràcter, uns tenen els seus arbres, alts i prims, algun cop els he definit com altius, elegants i orgullosos, inclús arrogants. Altres, con al país basc, son gruixuts a la soca i tornats a brotar en múltiples branques que surten a 1-1.5 m de terra. Van ser tallats de joves ( el que allí anomenen trasmochados).
Els que hem vist avui, aquí al bosc de Carlac, son també gruixuts però no trasmochats, son gruixuts i amb figures del tronc principal molt diferents, com buscant la forma, com buscant impactar, com intentant competir entre ells. Quin és més gros o qui té més impacte visual. Uns amb múltiples branques que surten des de terre mateix, altres gruixuts i potents amb branques més altes
Es un bosc com altres de faig, però amb caràcter diferent.
Es a dir, que quan has vist un bosc de faig, no els has vist tots.
Vull remarcar que en algun moment, m'ha donat la sensació, que els elements naturals del bosc: les grans pedres, la molsa , les falgueres i els arbres, han estat tot el dia ballant i jugant, barrejant-se, abraçant-se, fonent-se i formant conjunts i figures, en un aquelarre considerable. El que nosaltres veiem son les múltiples composicions formals, resultants d'aquests moviments. Moviments que han quedat sobtadament estàtics al nostre pas, com sorpresos, com avergonyits del que estaven fent.
Imaginació no em falta, però es que un bosc con aquest indueix a ser imaginatiu. Bosc i imaginació......no van sempre junts?
El camí es clar, ben marcat, en tot moment.
Tant a l'entrada del bosc com a la sortida, hi ha una espècie d'estructura senzilla de branquetes de fusta, que indueix a pensar en una porta.
A la tornada al poble, cal anar a veure la tomba de Teresa. Un cementiri amb una sola tomba.
Una parella enamorada, que el cura del poble en un excés de rigidesa i intransigència, no va permetre casar perquè segons ell, tots dos procedien de famílies amb parentesc encara que llunyà. Havien per tant, de demanar dispensa Papal i com era impossible econòmicament, van decidir tirar pel dret i viure junts, enamorats però sense casar-se.
Quan va morir, jove, la noia, el cura no la va voler enterrar al cementiri. I el poble de comú acord, van fer en 24h. Un cementiri exclusiu per ella. (1915) Els besnéts encara li posen flors, de tant en tant.
Nosaltres, tard, però la recolzem. I refusem tota mena d'intransigència
Gràcies.
Fàcil, sense cap problema, més que el desnivell. Que com sempre es relatiu i tot plegat, subjectiu.
En quin sentit fer-la?
Que quedi clar: Tan en un sentit com en L'altre s'ha de pujar per arribar al extraordinari bosc. Ho sento. No hi han escales mecàniques.
En sentit del rellotge ( com l'hem fet ) La pujada es persistent, pedregossa, assolellada i força costeruda. El pitjor ha estat la calor i el sol. Bones vistes a Maladeta, Aneto, tuc de Pomero, tuc de Forcanada, etc. Arribar al bosc és una gloria! Es fan 300 m de desnivell, quasi tot seguit.
Si es fa en l'altre sentit, trobem el bosc a una cota inferior, haurem pujat 150 m, la resta es fa a l'ombra. En aquesta pujada, algun tram, atenció amb els nens, caiguda quasi vertical a un costat, però el camí es ample (uns 2 m). Pujada més suau, la meitat amb ombra, però clar, més llarga. Escolliu. Perquè el bosc val la pujada.
El riu: Arriu de Lauadors que passarem dues vegades.
El bosc.
Com tot els boscos de faigs, una meravella!!
Hem vist ja molts boscos de Faigs. Comparteixen els colors, la llum que traspassa les fulles, el terra emmoquetat de marró, l''absència, o quasi, de sotabosc, el silenci.
No obstant tots tenen el seu caràcter, uns tenen els seus arbres, alts i prims, algun cop els he definit com altius, elegants i orgullosos, inclús arrogants. Altres, con al país basc, son gruixuts a la soca i tornats a brotar en múltiples branques que surten a 1-1.5 m de terra. Van ser tallats de joves ( el que allí anomenen trasmochados).
Els que hem vist avui, aquí al bosc de Carlac, son també gruixuts però no trasmochats, son gruixuts i amb figures del tronc principal molt diferents, com buscant la forma, com buscant impactar, com intentant competir entre ells. Quin és més gros o qui té més impacte visual. Uns amb múltiples branques que surten des de terre mateix, altres gruixuts i potents amb branques més altes
Es un bosc com altres de faig, però amb caràcter diferent.
Es a dir, que quan has vist un bosc de faig, no els has vist tots.
Vull remarcar que en algun moment, m'ha donat la sensació, que els elements naturals del bosc: les grans pedres, la molsa , les falgueres i els arbres, han estat tot el dia ballant i jugant, barrejant-se, abraçant-se, fonent-se i formant conjunts i figures, en un aquelarre considerable. El que nosaltres veiem son les múltiples composicions formals, resultants d'aquests moviments. Moviments que han quedat sobtadament estàtics al nostre pas, com sorpresos, com avergonyits del que estaven fent.
Imaginació no em falta, però es que un bosc con aquest indueix a ser imaginatiu. Bosc i imaginació......no van sempre junts?
El camí es clar, ben marcat, en tot moment.
Tant a l'entrada del bosc com a la sortida, hi ha una espècie d'estructura senzilla de branquetes de fusta, que indueix a pensar en una porta.
A la tornada al poble, cal anar a veure la tomba de Teresa. Un cementiri amb una sola tomba.
Una parella enamorada, que el cura del poble en un excés de rigidesa i intransigència, no va permetre casar perquè segons ell, tots dos procedien de famílies amb parentesc encara que llunyà. Havien per tant, de demanar dispensa Papal i com era impossible econòmicament, van decidir tirar pel dret i viure junts, enamorats però sense casar-se.
Quan va morir, jove, la noia, el cura no la va voler enterrar al cementiri. I el poble de comú acord, van fer en 24h. Un cementiri exclusiu per ella. (1915) Els besnéts encara li posen flors, de tant en tant.
Nosaltres, tard, però la recolzem. I refusem tota mena d'intransigència
Waypoints
Comments (24)
You can add a comment or review this trail
Ruta màgica!!!
Hombre!! Dona B. !
Puntuació? Un 5?
La descripcio de la magia del bosc, m'ha transportat. Ruta per fer.
No l'he feta, la faré algun dia, però m'ha encisat la descripció!! ;-)
Gràcies pel comentari.
Crec que t'agradarà perquè dius: slow, filosofia, etc. Jo dic que no em calen els cims. I camino per descobrir. Poc a poc.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Espectacular el hayedo de Carlac
Un bosque precioso.
Gracias por la valoracion
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Magnífica excursió. Ruta ben descrita i assenyalada. Dia esplèndid de primavera. Superbes vistes i faigs amb soques extraordinàries. Només hem trobat una parella que ho feia en sentit contrari (antihorari).
Gràcies per la valoració
El recordo molt bé és una joia de bosc.
M'alegra que us hagi estat util
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Nos ha encantado. Los paisajes, el bosque, el cementerio de la Teresa y su historia, el pueblo... todo. Gracias.
Perfecto que os haya sido útil y que lo hayais disfrutado.
Gràcies por la valoración
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta preciosa i bosc encisador. L’hem feta però en sentit contrari. Les vistes també magnífiques.
Fantàstic que us hagi agradat. Es un bosc del que conservo molt bon record..
Gràcies pel comentari i valoració
He estat en aquesta zona fa molts anys, 25 més o menys. És un lloc preciòs. Aqui a Bausen el nostre noi petit, aleshores tenia 3 anys i va veure culleretes, segons ell eren “cacho”, volia dir molts grosses. És una anecdota familiar.🤣
Aquest any i torno. Seguirem la vostra ruta aquesta vegada. Salut i cames!
Espero que en gaudiu "un cacho" del bosc. El recordo. És preciós. Atents a la calor a la pujada si ho feu en el mateix sentit que jo.
Ja la valorareu, si us agrada.
Salut
Molt xula!
Avui hem anat i ha estat fantàstica! La tomba de la Teresa increïble!! Gràcies x compartir!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ja comentat!
Gràcies a tu.
Dona gust compartir amb gent que ho agraeix.
Me'n alegro t'hagi agradat.
Si l'has fet, també la pots valorar. Gràcies.
Si si l’he valorat
Jo vaig fer la ruta anti-horari i crec que és la millor forma de fer-la. Bausen té parking públic a l'entrada. Poble de cases antigues per fer un retrocés en el passat. Recomanable portar bastanta aigua i hidratants. El bosc és molt guapo ja que preserva uns colors mai vistos durant la ruta. Els arbres tenen formes mai vistes. Cases de pagès abandonades enmig de la muntanya i hi trobes animals pasturant sense campanes penjant.
Un cop arribes a la part alta de la ruta recomanable mirar a l'horitzó, jo hi vaig veure la infinitat dels Pirineus francesos que no acabaven.
Totalment recomanable però fer-ho sempre acompanyat (jo ho vaig fer sol).
Segurament deus tenir raó al fer-la en sentit contrari.
D'una forma o altre, és una ruta sensacional.
Si l'has fet, t'ha agradat i la meva ruta t'ha ajudat, me la pots valorar.
Gracies
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta molt guapa de fer. Lo millor són les vistes un cop arribes a la part alta de la muntanya i veus els Pirineus de fons
Me'n alegra que us hagi agradat i estat útil.
Gràcies per la valoració