Bosc Màgic d'Orrius i Ruta Prehistórica de la Roca del Valles

Parking urbanització la Pineda

Roca Foradada de Can Gol

La Roca Foradada de Can Gol es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental). És un gran bloc granític d'uns 40 metres cúbics (4,5 x 2,5 x 3,5 m) amb una entrada arran de terra, lleugerament ogival, de gairebé un metre de diàmetre. A l'exterior hi ha diverses lloses que es podrien haver emprat com a porta o tapadora del forat d'entrada. És un dels megàlits més bells i especials del Parc juntament amb la Roca Foradada de Vallromanes. Josep Estrada l'esmenta el 1950 sense atribuir-li una funció clara, però el 1991 un equip d'arqueòlegs la defineixen clarament com a cova artificial sepulcral. Als voltants s'hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex, la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC. També s'hi ha trobat alguns fragments d'època ibèrica, evidència que el monument fou amortitzat més enllà dels seus constructors. És ubicada a Vilanova del Vallès: situats al Dolmen de Can Gol I, anem carrer avall i girem pel primer carrer a la dreta (l'estret carrer de la Roca Foradada). Girem a l'esquerra al final d'aquest carrer curt i enfilem costa amunt seguint el recorregut senyalitzat com a PR. Començant a comptar des que s'acaba l'asfalt, caminem 250 metres fins a trobar a la dreta una estaca de senyalització i el trencall cap a la roca foradada. El camí és ben fressat, la roca és a 100 metres i a la dreta. Coordenades: x=443224 y=4601757 z=210.[1] UTM: 31 N - 443123 - 4601545.[

Dolmen de Can Goll II

El Dolmen de Can Gol II es troba al Parc de la Serralada Litoral, el qual és el més petit de tot el susdit Parc. És un dolmen del tipu cista petita (tot i que hi ha especialistes que el consideren una galeria catalana petita) i molt modest (1,70 x 1,20 m). Només se'n conserven tres de les quatre lloses verticals que formaven la planta sepulcral i hi manca també la coberta. S'hi observen restes parcials del túmul que el cobria, el qual tindria uns 6 metres de diàmetre.Les cantonades estan orientades als quatre punts cardinals, mentre que l'entrada es troba orientada al sud-est. Hom suposa que fou bastit durant el calcolític (2200-1800 aC). El van excavar Josep Estrada el 1946 i posteriorment Jaume Ventura i Pau Ubach: s'hi van trobar un petit fragment de ganivet, puntes de sageta, ascles de sílex i fragments de ceràmica. És ubicat a la Roca del Vallès: sortint del dolmen de Can Gol I, seguim l'accés cap a la Roca Foradada de Can Gol i ens aturem en arribar a l'estaca i el trencall a la dreta que mena a aquesta roca. Just en aquest punt, a l'esquerra surt un corriolet poc fressat que porta al dolmen (situat 85 metres dins del bosc). Coordenades: x=443237 y=4601912 z=220.[1] UTM: 31 N - 443146 - 4601702.

Bolet

Curios Bolet tallat directament a la planta d'un Pí

Pedra de les Creus

La Pedra de les Creus es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a la Roca del Vallès (el Vallès Oriental). És un bloc de granit[de forma irregular, d'uns 2 metres de costat per 1,50 d'alçària. Té nombroses inscultures en forma de creu (al voltant de 20)i altres signes de difícil interpretació a la part superior i de mides i estils diversos. La majoria de les creus, algunes amb pedestal, són clarament medievals. Hi ha arqueòlegs que s'aventuren a situar algun d'aquests petròglifs en la Prehistòria, ja que durant aquest període la creu s'emprava com a símbol antropomòrfic (com és el cas de la Roca dels Sacrificis de Capmany al Baix Empordà). Tenint en compte l'entorn (en el pendent entre la Pedra de les Orenetes i la Pedra de les Creus es van trobar diversos fragments de ceràmica ibèrica força rodada[3]), dens en megàlits, no és esbojarrat suposar que la pedra es va començar a gravar a la Prehistòria (de fet, els arquèolegs la daten entre el Calcolític i l'Edat del Bronze, del 2200 aC fins al 650 aC). També hi ha una sèrie de lletres i números que correspondrien a dates més recents (ROCA 1.7 AÑO 74) escrits sense continuïtat i en espais separats, cosa que fa pensar que les creus són anteriors a aquesta llegenda, que es deuria gravar en els espais lliures de creus. Podria tractar-se d'una senyalització cadastral del 1794. Es poden veure, a més, diverses cassoletes en aquesta pedra i en altres del voltant (probablement d'origen natural encara que alguns les consideren cassoletes rituals artificials). L'any 2010 es realitzà un estudi en 3D d'aquesta pedra i els seus gravats i, també, de la Pedra de les Orenetes. Una llegenda de la Roca del Vallès diu que les creus són en record de les víctimes del bandoler Perot Rocaguinarda (popularment conegut com a Perot de la Roca o Perot lo Lladre), el qual va tindre una quadrilla des del 1603 fins al 1611. Després es va fer soldat i va aconseguir el perdó i força guardons. És ubicada a la Roca del Vallès: a l'alçada del km 23 (de la carretera de Sant Adrià del Besòs a La Roca del Vallès) entrem a la urbanització Les Roquetes. Pugem fins a la part més alta del turó pel carrer de la Ruta Prehistòrica que acaba en un cercle. Poc abans d'arribar-hi, hi ha un carrer estret (carrer de la Roca Foradada) a l'esquerra, que porta a un altre de més ample que, agafant-lo cap a l'esquerra acaba aviat i esdevé un camí tancat amb una cadena. Deixem el cotxe i continuem a peu. Arribarem a una cruïlla on hem d'agafar el camí de l'esquerra que en menys de 200 m ens menarà a una clariana, a l'esquerra del camí, on, a 40 m, es troba la pedra. UTM: 31 N - 443587 - 4602002.

Tron del Rei

Plat del Reí o del Molí

Río

Pedra de l'Elefant

Moai i Indi Mahori

Río

Font de Sant Bartoneu de Cabanyes

La Font de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual és la que dóna el cabal inicial al torrent homònim. És un doll natural que, amb més o menys cabal, raja tot l'any i és considerat potable. La font és de factura senzilla, però l'entorn és ombrívol i agradable, ideal per a fer una fontada. Cal destacar l'alzina que hi ha gairebé al capdamunt de la font. Quan comencem a baixar des de la carretera pel camí de la font ho fem entre bosc de pi però, ben aviat, en acostar-nos a la font, podem observar el canvi de vegetació a causa de la humitat del subsòl. L'arbrat passa a ser de ribera, amb predomini dels plàtans. Abans d'això, però, cal no perdre's la magnífica estampa d'un pi que hi ha a tocar del camí. Forma un torrent que, a la plana, desguassa al Mogent. És ubicada a la Roca del Vallès. Al coll de Sant Bartomeu, BV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius, just on surt la pista cap a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, hi ha un pal que indica el camí de la font, que es troba a 310 metres. Coordenades: x=445095 y=4601622 z=345.

Bifurcació

Mas Cellecs

Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

Sant Bartomeu de Cabanyes és un edifici religiós del municipi de la Roca del Vallès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una senzilla construcció romànica del segle XI-XIII, que consta d'una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular on té una petita finestra central d'alabastre. Hi ha dos arcs separant el presbiteri. Paviment interior de pedra, amb un banc de pedra al mur sud. Altar de pedra molt sobri. Té un campanar de cadireta d'un sol ull. A l'interior, en una fornícula al mur nord, hi ha una imatge de Sant Bartomeu. Durant la guerra civil espanyola van ser cremades totes les seves imatges. L'església de Sant Bartomeu de Cabanyes és una de les edificacions més antigues del terme. El topònim Chabanes, està documentat des del 931 i el 1008 i la capella des del 1191, fou administrada pel rector d'Argentona, i després pel d'Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i ca l'Argent. Està situada en un lloc estratègic del camí que comunica el Maresme amb el Vallès. Les restes arqueològiques semblen indicar la presència en aquest lloc d'un antic establiment format diversos habitatges la cronologia del qual s'emmarcaria dins el període ibèric. En un pla al sud de l'església s'han trobat materials ceràmics ibèrics i alguna estructura murària susceptible de ser ibèrica. L'ermita romànica podria estar edificada o fundada sobre edificacions anteriors més antigues que es podrien remuntar fins i tot a l'època prehistòrica. La datació és feta per estil: estructura original romànica, però amb afegits posteriors (al campanar, etc.), que semblen del segle XVIII.

Zona Escalada I

Zona Escalada II

Zona Escalada II

Turó Rodó

El Turó Rodó és una muntanya de 530 metres del Parc de la Serralada Litoral que es troba repartit administrativament entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme i de Vilanova del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. Juntament amb el Turó de Céllecs (536 m) i el Turó de Mataró (506 m), situats més al nord, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana.

Mina del Turó Rodó

Ens trobem davant d'una excavació artificial, encara que a primera impressió sembli una cova natural. Un embut de 4 x 3 metres ens dóna accés a una rampa descendent on als 4 metres entrem a la zona d'excavació, la rampa i fins a l'interior és una catifa de fullaraca i una mica de capa edàfica. La cavitat acaba als 6 metres en una petita saleta de 3 x 4 metres i 1,40 metres d'alçada, amb algun petit bloc a terra. Desconeixem l'activitat extractiva a la qual es dedicava aquesta mina, i no hem pogut trobar cap dada documental i/o oral que ens pugui orientar sobre la seva història. Únicament podem aventurar la seva relació amb el veí assentament ibèric de Céllecs.

Turó de Cellecs

El turó de Céllecs o Séllecs o Turó Gros és un cim de 536 m d'altitud situat entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental. Juntament amb el Turó de Mataró (506 m), situat més al nord, i el Turó Rodó (535 m), situat més al sud, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana. Al turó de Céllecs hi ha restes del Poblat Ibèric del Turó de Céllecs.

Poblat Iberic de Cellecs

El Poblat Ibèric del Turó de Céllecs es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Òrrius (el Maresme). Amb una superfície aproximada de 4 Ha, era un dels poblats més importants del Vallès Oriental. Només s'hi han fet dues petites campanyes d'excavació als anys 70 i 80, i encara és un gran desconegut (alguns arqueòlegs consideren que va ésser més important que el poblat ibèric d'Ilturo de Cabrera de Mar). Tenia una muralla d'una amplada mitjana d'un metre que envoltava tot el recinte, torres de planta quadrangular (se'n conserven restes d'una) i gran quantitat d'estructures d'habitatge. La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII aC i la muralla es va aixecar entre finals del segle III aC i principis del segle II aC (aquesta és l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península Ibèrica). Sembla que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II aC, indicant això que no va ésser destruït per les campanyes del consol Cató i que va conviure amb el món romà fins que poc després fou abandonat. No és fàcil de visitar: tot i que hi ha un corriol senyalitzat com a PR que ens hi acosta i hi dóna un petit tomb, la majoria d'elements estan escampats per un bosc difícil de transitar. Navegant amb paciència entre els esbarzers podrem localitzar gran quantitat d'estances, restes de muralla i sitges. Per a qui no en vulgui sortir esgarrapat, localitzar el primer conjunt de restes pot ésser suficient. Tot pujant pel PR anirem trobant muntets de pedres i diferents alineacions de material constructiu. De sobte, el corriol de terra s'acaba i hem de passar per damunt d'un considerable escampall de pedres. En aquest punt, a la nostra dreta i en un nivell més baix, podem trobar restes d'estances i muralla.Pertany a la Ruta Prehistòrica del Vallès. És ubicat a Òrrius: situats a Sant Bartomeu de Cabanyes, pugem per la pista que surt en direcció oest i enllaça els tres turons de la zona. Just quan som just a sota del Turó de Céllecs, la pista fa un suau revolt a l'esquerra. En aquest punt surt un corriol en direcció est (senyalitzat com a PR) que puja al poblat. Coordenades: x=444934 y=4600971 z=532.

Cadireta del Valles o Mirador de Cellecs

El mirador de Céllecs se encuentra entre Òrrius y Vilanova del Vallès y lo encontramos asociado a la ruta Prehistórica I y el sendero PR-C 36, muy cerca del poblado ibérico de Castellruf. Es el único mirador del Parque que mira hacia el Vallès. En días claros, la vista se alarga hasta Montserrat, la Mola y el Tagamanent.

El Turó de Mataró o Turó del Castell

El Turó de Mataró o Turó del Castell és un cim de 504[1] m d'altitud situat entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental. Juntament amb el Turó de Céllecs, i el Turó Rodó, situats més al sud, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana.

Bifurcació

Dolmen de Cellecs o Cabana del Moro

El dolmen de Céllecs, dolmen de Séllecs, dolmen de la Cabana del Moro de Céllecs, dolmen de la Cabana del Moro, Cava del Moro o Cabana del Morro, es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a la Roca del Vallès. Unes fonts el consideren del tipus petita galeria catalana baixa i d'altres una cista rectangular. Es conserva la llosa de capçalera, dues de laterals, dues més petites que devien pertànyer a la galeria, i la llosa de coberta, molt gran. La resta de la galeria ha desaparegut i queden pocs vestigis del túmul: només unes poques pedres darrere del dolmen, a la banda NE. La cambra, rectangular, es troba orientada al sud-oest. Segons el Sr. J. Tarrús, el passadís originari devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. Descobert el 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers, el va excavar Josep Colomines i hi va trobar només un fragment de terrissa feta a mà. Després de les excavacions, es va aixecar de nou i se li va donar la disposició actual. És datat entre el neolític final i el calcolític (2500-1800 aC).

Pedra de les Orenetes

La Pedra de les Orenetes es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament al terme municipal de la Roca del Vallès (sector de Céllecs). És un gran bloc granític d'uns 8 m d'amplada, 3 de llargària i 3 d'alçària, el qual configura una balma de dimensions reduïdes i altres cavitats adjuntes més petites. La roca té una gran quantitat d'alvèols i escletxes d'erosió repartits per tota la superfície. No s'ha establert amb seguretat l'ús que es feia d'aquest indret, però podria haver estat un centre ritual o un lloc de reunió. Josep Estrada i Garriga, hi va descobrir el 1946 trenta-dos pintures rupestres, d'estil llevantí o esquemàtic, les quals representen motius molt diversos: figures humanes i antropomorfes, quadrúpedes, dos cèrvids i un reguitzell de traços de difícil interpretació. La datació d'aquestes pintures és difícil de precisar, però els estudiosos situen les figures antropomorfes entre el Mesolític i el Neolític, i la resta cap al Neolític Final i l'Edat del Bronze. Això fa probable que siguin pintures contemporànies a la construcció dels megàlits de la ruta de Céllecs. Han estat visibles fins fa ben poc, però la intempèrie i el vandalisme les han fetes pràcticament desaparèixer durant els darrers 20 anys. Són les úniques pintures rupestres sobre granit de Catalunya i es van documentar exhaustivament entre els anys 1987 i 1989, dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, dut a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta mostra d'art rupestre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre del 1998 dins del conjunt Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. A més, la pedra també gaudeix de la condició de Bé cultural d'interès nacional (BCIN).