Boscos de Borrassà - Torre de l’Àngel - Pontós - Borrassà

Dreta

Punt d'observació d'aus

Resclosa de Borrasà

Riera d'Àlguema

Afluent del riu Manol pel sud, aquest curs presenta en general un bon estat de conservació si bé en el tram final el seu estat és molt baix. Les ribes presenten una cobertura arbòria important, amb pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyoner (Pinus pinea), alzina (Quercus ilex), roure (Quercus humilis) i suro (Quercus suber), degut a les superfícies forestals que travessa, com també diverses comunitats de vegetació de ribera, com la verneda (Alno-Padion) i la salzeda de sarga (Salix eleagnos) amb el saulic (Salix purpurea), l’om (Ulmus minor) o el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior). La presència de plantacions de pollancres (Populus nigra) i plàtans (Platanus hybrida) a tocar de la llera ha provocat la desaparició de la vegetació riberenca típica d’aquesta zona. Al llarg de bona part de la riera trobem rengleres de canyes (Arundo donax). En els sectors més degradats la vegetació està formada per espècies adventícies i de caràcter ruderal i nitròfil, com l’esbarzer, l’ortiga, l’olivarda (Inula viscosa), la malva (Lavatera cretica), la lleteresa ruderal (Euphorbia helioscopia), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) o el cebollí (Asphodelus fistulosus). La riera de l’Àlguema amb 20 kilòmetres de longitud neix per sota del municipi de Sant Martí Sesserres i desemboca al Manol. Aquesta riera és un connector social amb funció d’esponjament del municipi de Figueres, així com de millora de l’impacte paisatgístic, facilitant un ús lúdic i cultural dels voltants dels pobles.

Punt d'observació d'aus

Punt d'observació d'aus

Esquerra

Torre de l'Àngel

Torre de telegrafia òptica construïda al segle XIX aprofitant materials d'una construcció més antiga que podria ser una torre de guaita medieval o les restes d'una ermita del segle XV dedicada a l'Àngel Custodi, de la qual li provindria el nom. L'estudi realitzat durant la restauració fa pensar, més aviat, que es tractava d'una construcció de caràcter agrícola. Està situada en un turó de fàcil accés, a uns 500 m al nord del nucli urbà. Va arribar al segle XXI mig enrunada i va ser restaurada l'any 2007 per la Diputació de Girona. Unes modernes escales permeten pujar fins al nivell superior, des d'on es contempla una magnífica panoràmica de la plana empordanesa. Època: segle XIX Descripció: Torre de telegrafia situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud. La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada. També serví de torre de senyals de telègraf òptic. La torre fa uns vuit metres d'altura. L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior. Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó. Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km. Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància. La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km. Notícies històriques: Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil. La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles. Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran. A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf. Enllaç del jaciment de la Torre de l'Àngel: http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzE3MTM2NSU=&codi=16914 que diu: Les restes arquitectòniques conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment. Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle XIX, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850. Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i restauració de la torre telegràfica del segle XIX, per part dels Serveis tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no antròpics. L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser desmuntades per tal de continuar amb l'obra. L'estat de conservació de la torre és excel·lent, atès que ha estat recentment restaurada. Altre enllaç amb informació: https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html que diu: La Torre de l'Àngel es troba dalt d'un turó. a uns 500 metres al nord del poble. Sobre aquesta torre Joan Amades recollí una rondalla que fa referència a les lluites de l'època de la invasió de Felip l'Ardit. Sembla ser que després de la traició al rei per part dels defensors del castell de Pontós, només restaren fidels els d'aquesta torre. Gràcies a les senyals emeses des de la torre de l'Àngel els francesos pogueren ser vençuts. Aquesta torre medieval fou convertida en un fort fuseller durant el segle XIX, de planta quadrada. Altres enllaços amb informació: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=2&pos=12 https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-langel-pontos-alt-emporda/ http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7954

Fauna

Panoràmica

Punt d'observació d'aus

Punt d'interès

Riera d'Àlguema

Font