Boscos de Cuberes

Els rodals del poble abandonat de Cuberes són avui dia una de les zones més animades del Boumort. D'una banda perquè una de les seves cases va ser salvada de la ruina per una valenta parella, Anna i Gabi que hi van establir un refugi de muntanya, l'únic refugi guardat en tot el Boumort. De l'altra, per que al seu entorn hi ha diversos prats on els cérvols solen pasturar per la qual cosa durant la brama sempre hi ha moviment. En els darrers anys, la reserva de caça del Boumort hi estableix a Cuberes un punt d'informació per al públic que assisteix a la brama.
Arribem a Cuberes per la pista que porta des de Taús (apte per turismes si no són massa baixos). Aproximadament un quilòmetre més enllà de les runes de Cuberes hi ha la font de Cuberes amb un pic-nic on es poden aparcar dos o tres vehicles.
Sortint des de la font de Cuberes baixem al torrent (llau de l'avet) que creuem per seguir a mà dreta (N) cap a les runes de la borda de Jironi i, en sortir al prats, sense baixar al Clot de Cuberes, ens decantem a l'esquerra (E) per anar a trobar el refugi (molt bona cuina).
Sortim del refugi per la pista que hi mena i, un cop a la pista principal (la mateixa que ens ha dut des de Taús), continuem en direcció a Gerri. La pista es va aixecant i poc a poc anem deixant el bosc. Quan comença a planejar, ja a la vista de la collada de Lo Camp prenem a mà esquerra un corriol fitat discretament que puja suaument sobre pedra solta serpentejant entre boixos. Si no identifiqueu clarament el sender teniu un d'alternatiu 50 m després de la collada.
El sender puja a buscar un morral rocallós que voreja i desemboca tot seguit en el coll de Carrabina.
A l'altra banda del coll els pedrots, boixos i argelagues donen pas a un bosc de pins sobre un terreny tou d'herba i molsa. Un vell indicador de fusta ens marca l'itinerari cap al coll de Passavent (W). Nosaltres evitem la marrada pujant, recte amunt (SW), seguint senderons de peülla. Aviat desemboquem a l'ampla carena, seguim endavant a buscar la pista que la recorre longuitudinalment, és el camí del Pi Sec.
Un cop a la pista, la seguim a l'esquerra (SE) en pujada continuada. De nou som en un terreny pedregós amb pins esparsos a banda i banda. Enfront, a la nostra dreta, es veu un bosc més espès, a la capçalera del torrent de la Torre de Senyús. En aquesta zona tenen el seu niu diverses parelles de voltor negre, és molt probable que els veieu passar.
La pujada es suavitza i, fins i tot, trobem un petit tram de baixada, a la nostra dreta s’aixec la carena amb el cim de la Coma d’Orient i el del Pi Sec. Nosaltres mantenim la direccio fins un punt on la carena baixa quasi a trobar-nos i a banda i banda el bosc ha donat pas a prats. Uns metres enrere, a la nostra esquerra (N) hi arriba el sender de la Mata negra que ve des de la pista de Taús, a prop del refugi.
També a l’esquerra, ja fora del bosc, una bassa de fang on els animals es desparassiten i, més enllà un magnífic mirador cap als cims de l’Alt Urgell i Andorra.
Continuem la marxa per la pista que, de sobte, baixa una vintena de metres per dur-nos al paratge de la basseta.