Boscos de Ferro. Itinerari C: Costa dels Meners. Bosc de Virós (Vall Ferrera) [amb nens].

Boscos de Ferro. Itinerari C: Costa dels Meners. Bosc de Virós (Vall Ferrera) [amb nens].
David Soler, agost 2017

El projecte Boscos de Ferro pretén divulgar i valoritzar el patrimoni històric, cultural i natural vinculat a la mineria i el treball del ferro a la Vall Ferrera. En aquesta ocasió farem un recorregut a peu pel magnífic entorn forestal del Bosc de Virós, tot seguint l’itinerari C, Costa dels Meners. És una caminada molt senzilla, apta per a totes les edats, amb un desnivell moderat i que es pot fer en qualsevol època de l’any (a l’hivern, amb raquetes de neu). Tot el recorregut està senyalitzat amb pals indicadors i marques grogues, i hi ha plafons informatius als indrets més interessants. El punt de partida és el Refugi del Gall Fer, guardat i base de l’estació d’esquí nòrdic de Virós-Vall Ferrera. L’aproximació es fa des d’Araós, a la carretera de la Vall Ferrera. Els primers quilòmetres fins a les Bordes de Virós són de carretera asfaltada, bastant estreta, i d’aquí fins al refugi hi ha pista forestal apta per a turismes (informeu-vos de l’estat dels accessos en època hivernal).

Deixem el cotxe a l’esplanada d’aparcament, passem per davant el refugi i continuem per pista, davallant lleugerament, fins a trobar-ne una altra que puja per la dreta, la qual seguim a l’esquerra, ara en suau pujada. Ja des del principi estem envoltats d’un bosc subalpí on conviuen l’avet, el pi roig i el negre, el bedoll i algun faig. La llar, entre d’altres, del gall fer. Tota l’estona anirem a ritme molt tranquil i fent petites parades aquí i allà. Als 15-20’,trobem a l’esquerra un sender que s’enfila decididament pel bosc. És la Carruga Vella, un camí ancestral per on els miners del ferro accedien a les explotacions i per on els traginers davallaven la mena i el carbó vegetal cap a les fargues de la vall. Mentre hi pugem, es fa estrany pensar que trepitgem un camí per on ja passava gent fa segles, potser dos mil anys. Als 30’ passem per una antiga plaça carbonera, exemple de les moltíssimes que hi havia en aquesta extensa muntanya on la fusta era un valuós recurs de la indústria minera. El camí continua pujant, fins que al 50’ es travessa una primera pista forestal i de seguida es surt a una segona, que prenem vers l’esquerra, ja sense desnivell. La seguim recte, obviant-ne una que s’enfila a la dreta en sentit contrari al que duem, i més endavant arribem a un pal indicador que ens fa enfilar-nos uns metres dins del bosc, on veurem les restes d’una antiga cabana de miners (1h 20’).

De nou a la pista, passem pel mirador de Torredo, on al davant ens apareix la gegantina figura del Monteixo i altres cims de la zona. Tot seguit veurem les restes d’una rasa minera de les que, durant els segles XVII i XVIII, s’extreia el mineral de ferro més proper a la superfície. Damunt seu, dins del bosc, petits clots denoten la localització de possibles entrades a les galeries d’explotació, avui completament enrunades. Sortim a una pista forestal ampla, que seguim en baixada i abandonem al cap de pocs metres, per baixar per una de secundària a l’esquerra. Aquesta fa un gir, i de seguida a sota nostre veurem una esplanada on hi ha l’escorial de la Canaleta (1h 35’), una zona on s’han trobat moltes acumulacions de cagaferro, el residu no metàl·lic resultant de la separació del ferro de la mena en els forns de reducció. Al mateix lloc es poden veure les restes d’un d’aquests forns, d’època romana (segles III-IV dC). Tornem a la pista d’on veníem, i continuem en direcció al refugi, planejant primer i després en baixada. Deixem una pista que s’enfila a l’esquerra, i més endavant ja veurem a l’esquerra la indicació d’un corriol que entra de nou al bosc i ens permet visitar les restes del forn romà de la Trenca (1h 45’). En pocs minuts més tanquem el cercle, arribant de nou al refugi del Gall Fer (1h 55’ en total).