Boscos de la Font de l'Alzina-Els Metges

Amb una tramuntana forta i freda, avui ens hem decidit per pujar a Sant Cebrià de Lledó, però hem buscat un camí alternatiu a la pista de St. Sadurní. Hem seguit la carretera fins a l'alçada del trencant de Montnegre, on hem girat a l'esquerra, atravessant el riu Daró i seguint el camí cap a can Vilademarc. La primera sorpresa ha sigut el cadenat que barrava el pas als cotxes (juraria que és camí públic!). Encara estavem comentant aquest fet, quan ens han vingut a rebre dos gossos del mas de Can Vilademarc. En aquesta ocasió ha anat d'un pèl que no ens deixen els seus ullals de record, sort que s'ens ha acudit cridar i ha sortit l'amo del mas. Ara , dels tres habitants que hem vist d'aquell mas, no sabriem dir quin feia més cara de males puces. Foto ràpida a la bassa i avall que fa baixada! No ens hem atrevit a visitar el suro monumental que hi ha al mas, ja que els gossos ens anaven seguint a distància (i l'amo també...).
Seguint la pista, hem passat per davant de can Xupí, on el sostre de canyes es resistia a caure, les basses de Can Costa, el mas que porta el nom, can Barceló, el suro monumental de Can Castelló i les restes de la seva petita rajoleria a peu de camí, i can Cabruja.
Trencant cap a l'esquerra, hem agafat el camí que ens ha portat directament a St. Cebrià de Lledó, on hem esmorzat en un recer del camí.
Tornada passant pel Mas Martí, amb els ametllers ja florits, i baixant per la pista fins a travessar el Daró al costat de la Font de l'Alzina, on hem enfilat fins la carretera per anar a trobar el camí de l'inici.
Val a dir que avui hem fet una ruta atípica per nosaltres, amb molta pista i un poc d'asfalt. Salvant l'ensurt inicial, una bona ruta per fer en bona companyia i amb un cel clar que ens ha regalat unes magnífiques vistes.
Fins la propera!