Boumort: Roca de Senyús

Cim esbelt, ben visible i amb vistes. I tanmateix, solitari. Molt solitari. En paraules dels agents forestals que vam trobar a la pista d'accés: "al Senyús? Allà no hi va mai ningú". Afirmació que no és certa del tot, doncs conec una persona que ja hi havia estat fa uns pocs anys, però a part d'això ni un track a wikiloc (març 2022) i només una petita descripció de ruta al llibre de Manuel Cortès pujant pel Pas del Cabrit (Est) i baixant per on hem fet nosaltres (Oest). Soledat assegurada, i ja està bé que hi hagi cims així!

Segons el vehicle que tingueu, el més sensat pot ser aparcar al coll de Llívia. A partir d'allà la pista comença a tenir algun bony més, però encara és transitable amb vehicles una mica alts. Volíem arribar fins les proximitats de la font (els forestals ens van dir que sobretot no seguíssim la pista que es desvia de la principal per anar a la font, que si volíem aproximar fins allà el deixèssim a la intersecció) però al final aparquem una mica abans a una zona prou plana i decidim fer una circular pels Rocs de l'Esteve.

Només començar trobem algunes fites. Durant un tram de la pujada ens acompanyen, però probablement les vam perdre en algun punt i ja no les vam tornar a veure. En qualsevol cas, es tracta de pujar i pujar per un bosc agradable per on ens sembli.

Arribem als Rocs de l'Esteve. El nom potser té sentit vistos des del vessant sud (rocós) però aquí dalt són uns plans ben amples i herbats. Entre els arbres veiem l'objectiu: la Roca de Senyús. Seguim prop del filat i descobrim uns punts grocs! Ens quedem bastant sorpresos, d'on poden venir? Després, a casa buscant aquí al wikiloc, descobrim els traçats de la Marató del Boumort, que puja des del vessant sud fins als Rocs de l'Esteve i el creua en en direcció al pla de Calama, on també arribem nosaltres seguint els punts.

Ara ve la part més "a intuïció" del dia. Seguim les clarianes del bosc que es dibuixen als mapes del ICGC per dirigir-nos intentant mantenir alçada fins la bretxa 1815,8m. Si en algun moment el bosc sembla que se us vulgui tapar, busqueu alternatives perquè sempre té passos nets (de fet, al traçat de la tornada crec que vam enxampar trossos molt més nets que a l'anada). Un cop arribem a l'esmentada bretxa, la Roca de Senyús ens ensenya la verticalitat de la seva cara nord. Per accedir al cim, seguirem de prop la cinglera.

Les vistes des del cim són llunyanes. No milloren les del veí Boumort en quan a perspectiva pirinenca, però sí que tenen una sensació diferent, més aèria degut al vertiginós precipici costat Cabó, i la pendent marcada cap al sud, cap a l'interior del sinclinal. Tan absorts estàvem amb les vistes i les sensacions d'arribar a aquest cim, que passem a menys de 3m del vèrtex i ni el veiem a l'anada. No serà fins fer mitja volta i començar el descens que direm: "ondia, mira! El vèrtex! És veritat que el mapa en marcava un!"

Tornem fins a Calama, resseguim un tram la tanca de la reserva, i anem a buscar una pista que surt dibuixada als mapes del ICGC. Aquesta pista ens durà a la font, abeurador i dipòsit, i uns metres més endavant s'ajunta amb la principal que creua la reserva.


TEMPS TOTAL: 3h amb parades
- Rocs de l'Esteve: 30 min
- Roca de Senyús: 45 min
- Retorn: 50 min