Breda castell de Montsoriu- Colla dels Divendres

Aquest itinerari té com a meta l’ascensió del castell gòtic més emblemàtic del territori català: el Castell de Montsoriu. Considerat una de les grans fortaleses de la Mediterrània, Montsoriu fou residència dels vescomtes de Cabrera. Ens trobem doncs a 632 msnm, punt amb espectaculars vistes panoràmiques de la Depressió Prelitoral. Llastima que avui el dia ennovulat i calitxós desvirtua els magnifics paisatges que la ruta ens ofereix.


Es tracta d'una ruta circular que culmina al castell de Montsoriu, que, sense ser difícil, suposa un considerable esforç per l’elevat desnivell acumulat. S’inicia la ruta direcció nord cap a Can Valent fins a creuar el Pont del Mut i la Riera de Repiaix. Seguim paral·lels a la riera fins a Coll de n’Orri. Un cop aquí s’agafa un camí alternatiu al camí del Castell de Montsoriu, que ens porta directe al castell en qüestió, tot passant pel Pla de Talavera. Aquí adjunto el gràfic del recorregut.
Qm.
HORA
DE
PAS
PUNT DEL CAMÍ
METRES
D’ALTITUD
s. n. m.
0,00 7:30 01.- Sortida de Breda. 170
0,20 7:35 02.- Girar a l’esquerra. 171
0,44 7:41 03.- Les basses de l’Huguet. 182
0,63 7:46 04.- Segui recte. 188
1,61 8:11 05.- Creuar la carretera GI-552. 193
2,83 8:41 06.- Carretera GI-552. 241
2,93 8:44 07.- Coll de n’Orri. 251
4,74 9:30 08.- PR-C 201. 455
5,58 9:51 09.- Pal GR- Turó de Montsoriu. 554
5,73 9:55 10.- Oficina de informació i venda d’entrades. 631
5,77 9:56 11.- Fita de pedra. 607
5,97 10:01 12.- Castell de Montsoriu. 633
6,07 10:03 13.- Rètol. 598
6,33 10:10 14.- PR-C 201. 532
6,50 10:14 15.- Deixem el PR-C 201. 508
6,79 10:21 16.- Rètol. 504
7,23 10:33 17.- Pal indicador Castell de Montsoriu. 460
7,31 10:35 18.- Coll de Castellar. 461
100 CIMS O SOSTRE Nº DE CIM NOM DEL CIM ESSENCIAL COMARCA ALTURA
100 Cims 056 Turó de Montsoriu Si La Selva. 633
2
7,33 10:35 19.- Aparcament Castell de Montsoriu. 458
10,80 12:03 20.- Creuar Carretera GIV-552. 342
11,29 12:15 21.- Riu. 301
11,37 12:17 22.- Tanca. 303
15,18 13:53 23.- Mas Castellet. 170
15,53 14:02 24.- Pont. 166
15,64 14:05 25.- Arbreda. 171
15,76 14:08 26.- Arribada a Breda 171
14:30 Final de l’excursió.

CARACTERÍSTIQUES DE L’EXCURSIÓ
Elevació mínima: 164 metres.
Elevació mitjana: 348 metres.
Elevació màxima: 618 metres.
Distància: 15,76 quilòmetres. Grau d’esforç: 4 sobre 5
Guany d’elevació: 618 metres. Moderat.
Pèrdua d’elevació: - 618 metres. Moderat.
Pendent màxim ascendent: 38,0 %. Fàcil / moderat.
Pendent màxim descendent: -37,2 %. Fàcil / moderat.
Pendent mitjà ascendent: 8,3 %. Fàcil.
Pendent mitjà descendent: -8,7 %. Fàcil.
Velocitat: 2,37755 Qm. / hora.
Durada: 6 hores i 38 minuts.
Situació geogràfica: Latitud Nord. 41º 46’ 57,9756”. UTM ESTÀNDARD: 461828
Situació geogràfica: Longitud Est. 02º 32’ 26,3154”. UTM ESTÀNDARD: 4625760
S’ADJUNTA EL TRACK: TURÓ DE MONTSORIU – LA COLLA DELS DIVENDRES

Elements d'interès.
El castell de Montsoriu està situat entre els termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, per bé que el nucli de població que li és més proper és el de Breda. El seu actual emplaçament ja estava ocupat en època ibèrica i, per algunes troballes arqueològiques, es pensa que es podria recular al període neolític.
En les primeres dècades del segle XI ja no hi ha dubte de la presència d’una fortificació medieval. Al llarg dels segles XI i XII el castell esdevindrà la seu dels vescomtes de Girona, que aviat entroncaran amb el Casal de Cabrera. Ermessenda de Montsoriu es va casar amb Guerau de Cabrera l’any 1033 i van fundar el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda.
Al llarg del segle XIV el castell es convertirà en el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, que ja seran una de les principals famílies nobiliàries de Catalunya, arribant el vescomte Bernat II a ser almirall de la flota catalana i capità general de l’armada. És aquest palau-fortalesa gòtic el que ha arribat als nostres dies, essent el més important castell gòtic conservat a Catalunya.

Torre de les Bruixes La Torre de les Bruixes o Torre del Polvorí es troba en l'extrem oposat del turó on s'assenta el castell de Montsoriu. La missió de la torre era protegir el castell i vigilar la vall d'Arbúcies i la carretera del Rieral, que comunicava amb Hostalric.

La història d'aquesta torre és la mateixa que la del castell de Montsoriu del qual fou sempre part integrant, una mena de torre albarrana, torre de guàrdia o de vigilància, situada a tramuntana del castell.

Fortificació quadrangular, avançada uns 100 m del castell de Monsoriu al qual estigué unida per un camí fortificat. Podria haver tingut un o dos pisos. Queden restes dels murs de pedra que flanquejaven el camí. Es conserva en una alçada de 3,5 metres, té una longitud a l'exterior d'11,70m de llarg per 7,85 m d'amplada i un gruix de mur entre 0,95 i 1 m. A l'interior s'intueix l'inici d'un mur en la direcció est-oest d'una amplada d'uns 70 cm que partiria l'àmbit en dos. Per aquest fet, a més de les dimensions i l'estructura es creu que la torre, a més de ser lloc de guaita, podria tenir altre funcions com ara residència o magatzem.

L'aparell constructiu és fet amb pedres de grans dimensions (30 cm d'alt per 45 cm d'ample) a les cantonades. A les cares de llevant i ponent, els carreus desbastats dibuixen línies horitzontals. A tramuntana i migjorn, les pedres són més petites, de formes irregulars, mal disposades i amb abundant morter de calç. En aquestes dues últimes cares s'observen algunes espitlleres que en confirmen la funció defensiva.

Per la banda que mira cap a Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu hi hauria l'espadat del turó; per la banda orientada cap al castell hi ha un fossat excavat en el sòl del turó.

El recinte de Montsoriu conté un terreny situat entre el Castell i la Torre de les Bruixes on se situava el poblat medieval. Aquest espai, datat al segle xiii estava emmurallat i delimitat pels dos fossats, un a prop del Castell i l'altra ran de la torre.

Monestir de Breda
El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny. Juntament amb la resta del nucli antic de la ciutat, va ser declarat Monument Històric Artístic el 1974. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]


Contingut
1 Arquitectura i art
2 Història
3 El claustre a l'Album Pintoresch
4 Vegeu també
5 Referències
6 Notes
7 Bibliografia
8 Enllaços externs
Arquitectura i art

Campanar romànic

Parells de columnes, sobre plint, amb capitells goticitzants i impostes llises sostenen l'arcuació del claustre.
Sant Salvador de Breda és situat al nucli urbà, entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer dels capellans. De l'antic cenobi resten diversos vestigis dels quals destaquen tres elements: l'església, el campanar i el claustre.[1]

L'església actual gòtica és d'una única nau, de 33 metres de llarg per 12'5 metres d'amplada, coberta amb volta de creueria i absis poligonal. La façana principal del temple, té una portalada amb arquivoltes i en forma d'arc apuntat. Dins de l'absis s'obren cinc capelles de planta quadrada. Abans d'arribar al presbiteri, a l'esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar. A la mateixa alçada de la nau de l'església, a la banda dreta, hi ha la sagristia i al seu costat hi ha la Capella del Santíssim, a través de la qual, en temps de vida monacal, es podia accedir al claustre. L'emplaçament de l'actual cor data de 1857, tot i que es va refer després de 1936.[1]

El campanar de planta quadrada i 32 metres d'altura, adossat al costat de tramuntana, es de factura romànica. Està dividit en 6 pisos. Al primer nivell hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt al costat de migdia i al segon hi ha tres finestres d'una sola esqueixada amb arc adovellat. Segueixen dos pisos amb dues finestres a cada cara d'arc de mig punt. I finalment, dos nivells més amb dues parelles de finestres geminades separades per columnes amb capitells mensuliformes. Cadascun d'aquests registres és dividit per una banda d'arcuacions i un fris de dents de serra de tipus llombard. Corona el conjunt una barana emmerletada.[1]

En l'actualitat hi ha dues campanes però consta que durant la guerra del francès es van fondre fins a disset campanes. El toc de campanes es va electrificar l'any 1972 [2]

Del claustre només es conserva la galeria de tramuntana adossada al mur sud del temple. És romànica i formada per 7 arcs de mig punt, sobre parells d'esveltes columnes. Els capitells són tots iguals, estan formats per quatre grans fulles de lliri agrupades en cimeral.[1]

A l'altar major hi ha quatre pintures sobre tela d'Antoni Viladomat (1675-1755).[1]

En un costat, a l'interior de l'església, es conserva la llosa sepulcral de Ferran de Joara (governador general del vescomtat de Cabrera i de Bas entre 1455 i 1517) i de la seva esposa Timbors de Cabrera. Es tracta d'un notable relleu que data de començaments del segle xvi.

També es troben al paviment, prop del presbiteri, dos grans sepulcres en els quals, des de l'any 1775, s'enterraven els abats (al costat de la sagristia) i els monjos (al costat oposat)

L'església annexa de Santa Maria és en l'actualitat un museu municipal que alberga l'obra del pintor Josep Aragay.

Història
El monestir, així com el castell de Montsoriu, està íntimament relacionat amb la casa dels Cabrera, vescomtes de Girona. Segons consta en l'acta fundacional, els vescomtes Guerau I i Ermessenda van decidir construir el cenobi per a "salvar les seves ànimes" i perquè Déu els ajudés a salvar-se dels seus enemics. La construcció es va iniciar el 4 de juny de 1038 i l'encarregat de supervisar les obres va ser Sunyer, primer abat de Sant Salvador. Sunyer va morir abans que l'edificació finalitzés i va ser el seu successor, l'abat Amat, qui finalment va culminar l'obra. L'església del monestir va ser consagrada pels bisbes de Girona i de Barcelona el 4 d'octubre de 1068. A la cerimònia va assistir Ponç I, fill dels vescomtes de Cabrera, així com diversos nobles.


Claustre del monestir
Durant els primers anys d'existència del monestir es van fer importants obres d'ampliació, com la construcció de l'església de Santa Maria, propera a l'edifici principal, destinada a donar acollida als nombrosos fidels que s'acostaven fins a Sant Salvador. Els devots acudien de forma massiva, sobretot per a venerar les relíquies dels sants Iscle i Victòria, donades en 1263 pel vescomte Guerau IV de Cabrera. Les relíquies es conservaven en una arqueta que va desaparèixer entre 1820 i 1823. Una part era en dos reliquiaris en forma de bust, que es conserven.


Monestir de Sant Salvador de Breda. Llosa sepulcral de Ferran de Joara i Timbors de Cabrera. Segle XVI
La casa de Cabrera va fer importants donacions al cenobi, cosa que va permetre que aquest creixés en importància. Al segle xiii fins i tot va tenir un monestir filial a la comarca del Rosselló, el de Sant Salvador de Cirà. En 1373 aquest monestir (i el seu priorat de Sant Miquel de Candell) va ser venut als cavallers hospitalers del Mas-Déu. A mitjans d'aquest mateix segle, el monestir es va convertir en filial del de Sant Cugat, encara que va seguir conservant abat propi.

Miquel Samsó (president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473), va ser abat entre 1470-1507, i va fer construir la casa abacial gòtica i la façana de l'església.

A principis del segle xix, la vida al cenobi seguia sent activa. Durant la invasió napoleònica, les tropes franceses es van dur de Sant Salvador un total de 17 campanes. El 1821, un decret va ordenar que els monjos abandonessin el monestir durant un període de tres anys, el que va propiciar una primera espoliació de les seves pertinences. Finalment, el 1835, els vuit monjos que encara quedaven juntament amb l'abat Isidre Santacreu, van abandonar de manera definitiva el recinte, i es va acabar la vida monacal a la vila de Breda.

L'església va ser incendiada el juliol de 1936 i novament cremada el gener de 1939 durant la retirada republicana. La restauració s'inicià el mateix any 1939. El 1943 l'església es tornava a obrir al culte. El campanar es va restaurar el 1951. L'any 2017 s'inicià la restauració de les voltes gòtiques.

El claustre a l'Album Pintoresch
Entre 1878 i 1879 es publica, en entregues mensuals, l'Album Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, una edició luxosa promoguda per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Es tracta d'un volum de gran format il·lustrat amb heliogravats de notable qualitat acompanyats de sengles textos explicatius, escrits per diferents experts en el monument o l'indret descrit. L'Album Pintoresch-Monumental de Catalunya presenta algunes construccions romàniques, comença amb un Prólech signat per Manel Milá y Fontanals i es divideix en vint-i-quatre monografies on catorze experts en els respectius àmbits tracten els llocs.

Cèsar August Torras i Ferreri va escriure la monografia "IX. Breda. Cláustre del monastir de Sant Salvador".[n. 1] Proporciona algunes dades històriques:

La fundació del monastir de Benets de Breda data de l'any 1041, en que Geralt y Ermesinda de Cabrera, en cumpliment de cert vot espiritual, feren alsar un sagrat casal en honor del Salvador del Mon, de Sant Miquel y de Sant Benet, establinthi monjos de la ordre benedictina [...] Consta a més per l'acta de la consagració, existent en lo reyal arxiu de la Corona d'Aragó, que aquesta fou feta en 1068, per lo bisbe de Gerona Berenguer, assistit per altre Berenguer, bisbe de Barcelona y per Amato segon abat del monastir. Se desprèn d'aquesta meteixa acta, que lo primer abat fou Sunier ó Suniario, qui morí sens poder veure la consagració.

Fa algunes apreciacions:
La galería nort, —representada en la lámina—, es la part mes conservada. Sols quedan en peu las arcadas, mes per ellas se pot judicar complertament de la bellesa y carácter que tindria aquella modesta joya, mostra escullida de una de las distintas fases históricas del art en nostra benvolguda patria, que agermanaba á la perfecció y á la solidesa, la esbeltesa y la elegancia [...] L'estil bisantí que domina en la execució general de la obra es de marcada época de transició [...] Lo campanar es una hermosa torre quadrada, d'arquitectura románica, esbelta y magestuosa en alt grau.
En descriu les mesures i els materials dels seus elements:

Lo tronch de la columna, de pedra marbre de Gualba, es cilíndrich y d'una sola pessa; fá 1,40 metres de llargària per 0'14 de diámetre; reposa dessobre una base ática molt degenerada. Lo motlluratge dels capitells, extremadament senzill, es enterament igual en totas las columnas. Los daus ó abacos, senzills també y sens adornos, están delicadament perfilats.
Fa deduccions amb «altres remarcables fragments» de la galeria de migjorn:

Per ells se deduheix que las columnas, adornos y motlluratges dels capitells eran diferents en cada tram, deixantse entreveure ademes, que la part que resta avuy mes conservada era la mes senzilla, ja que 'ls capitells de las altres presentan en son trevallat notable variació de figuras y de detalls esmicolats, mentres que en aquesta son en extrem senzills »
Relata la pèrdua del monument durant la Tercera guerra carlina:

Sufrí aquest claustre, al igual de lo restant del monastir, de que formaba part, son primer enrunament en lo any 1835, y acaba d'esser enderrocat y reduhit a l'estat actual, en la última guerra civil. »
I ens explica el seu estat de decadència.

Convertida actualment aquesta reliquia arqueológica en miserable dipósit de taulons y de desferras [...] está cridada sens dubte á desapareixer promptement, si no la salvan de son enrunament total las corporacions que dehuen estar interessadas en sa conservació, ó bé lo bon gust, per altre part, de la persona que avuy la posseheix en propietat.

Informació extreta de Viquipèdia, Turisme Breda