Brocà. Sant Martí - Sant Marc - Sant Martí - 27 Maig 2019

Bonica excursió per visitar les ermites de Sant Martí de Brocà i Sant Marc de Brocà. Tot i el fort desnivell, és una excursió ideal per fer en família amb canalla. Les vistes de 360º des de la carena de la serra de Sant Marc no tenen preu. Actualment Brocà és una zona gairebé deshabitada i poc transitada, però antigament havia estat un nucli important, un municipi que englobava part de l'actual Guardiola de Berguedà i altres zones que arribaven fins a Gréixer.

La ruta s'inicia a la carretera B-402 que uneix Guardiola de Berguedà amb la Pobla de Lillet. Al km 2,3 des de Guardiola surt una pista a mà esquerrra cap a Cal Companyó, hostal de muntanya, refugi i restaurant amb terreny d'acampada per fer colònies. Seguint la pista amunt havent deixat el Companyó a l'esquerra, s'arriba a Sant Martí de Brocà, església romànica del segle XII. Tot i que consta que era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, originalment va ésser l'església del castell de Brocà i després esdevingué parròquia. Fou consagrada l'any 1081. Fou reformada durant els segles XVIII i XIX. Enfront hi ha un petit pàrking per cotxes. Es pot accedir a Sant Martí bé amb cotxe, tot i que és recomanable un 4x4, o bé pujar a peu des del Companyó, fins on la pista està millor. Nosaltres hem pujat amb cotxe i aparcat a Sant Martí.

Al costat l'església en una cruïlla hi ha un pal indicador. No seguirem el camí principal, el PR C-158 que puja seguint la pista. Hem triat una alternativa indicada també com a PR i, també, en la majoria dels trams, marcada amb els senyals groc dels senders del Berguedà, que puja més directa que el PR C-158. El camí és poc definit, senyal inequívoc que poca gent el transita. Comencem a pujar al costat dels camps de sota la casa de Can Galló, que deixem a l'esquerra. Cal Galló està habitat i hi ha uns gossos en llibertat, però no fan res. Passem pel costat de la font de Serra, on encara hi ha uns antics safareigs mig enrunats. El camí és molt difús i cal fixar-se bé en els senyals. Creuem una pista i continuem amunt pel camí. Aviat guanyem alçada i contemplem darrere nostra la vall del Llobregat. En alguns trams el camí està més definit, però cal no badar.

Anem guanyant alçada passant per alguns trams més oberts i altres dins d'un bosc esclarissat. Passem pel costat del mas del Castell, on probablement, estava ubicat antigament el Castell de Brocà. Seguim amunt vorejant un petit turó anomenat El Tossal i arribam al Camp de Dalt, un pla vaquer creuat per una pista, sota mateix de la muntanya arrodonida de Sant Marc que trobem imponent al enfront. Esmorzem per agafar forces i començar l'ascensió al petit cim que se'ns presenta, coronat per l'ermita Sant Marc de Brocà. Creuem el prat i busquem una pista difusa que puja fins una torre elèctrica i es converteix en sender a partir d'aquell punt. No té pèrdua. Ara el camí comença a pujar més decidit, i comencem a suar de valent. El camí segueix sempre direcció N, en una zona boscosa. Com més amunt pugem més dret és el camí, però sempre fàcil i accessible.

Passem un darrer tram de bosc espès i arribem al petit altiplà que forma el cim de Sant Marc (1.611 m.), coronat per una església romànica i un vèrtex geodèsic. L'església romànica es troba en un pèssim estat de conservació. No té sostre tot i que manté les quatre parets laterals. Sembla que en aquest lloc hi havia hagut una curiosa tradició la vigília de Sant Marc, quan cadascuna de les cases habitades del poble encenia una foguera dalt de l'allargat cim. Dalt del cim ens encantem contemplant el paisatge proper. No gaire lluny contemplem el Puigllançada, el coll de Pal i la paret S de la Tosa d'Alp cap al N. Més a l'O contemplem la vall del Bastareny, i darrere tenim una bonica vista cap a Ensija, el Pedraforca i el Comabona.

La tornada la fem desfent el camí d'anada tret de petits trams que en pujar ens hem equivocat una mica.