Búnquers de Martinet (IV). Exploració Línia Pirineus: Centres de Resistència 52 i 53

L’excursió és un recorregut circular amb sortida i arribada al PARC DELS BUNQUERS DE MARTINET. Segueix la ressenya del segon itinerari d’exploració dels Centres de Resistència 52 i 53 descrita al llibre “Franco i la Línia P. La fortificació dels Pirineus (1940-1957)” .
El traçat ens permet conèixer la realitat actual de les obres de fortificació dels dos Centres de Resistència més complets de tota la Línia Pirineus; per poder veure amb detall l’interior d’algun dels búnquers cal portar llanterna. Així mateix, podem gaudir de la contemplació d’amples vistes panoràmiques de la Baixa Cerdanya, del Parc natural Cadí - Moixeró, de La Tossa d’Alp i el Baridà.

Sortim del pàrquing del PARC DELS BUNQUERS pel camí que s’inicia a la cantonada esquerra del Centre d’Interpretació, segueix pel costat del canal direcció a Martinet. Passem pel pont sobre el riu Segre i seguim per la N-260 en direcció a La Seu d’Urgell. Travessem la carretera i prenem la LV-4036 en direcció a Lles. Després de caminar uns 500 m, en arribar a una corba pronunciada de la carretera, prenem la pista que surt cap a l’esquerra, indicació MIG VI. La pista baixa cap el riu del Molí, passem el pont i pugem en direcció sud.

En la primera corba, prenem un camí que surt a l’esquerra i s’endinsa en un bosquet de pins i matolls. Arribem a una esplanada i al seu extrem trobem una fortificació observatori i de comunicacions. Es pot entrar a la zona d’observació per una galeria de formigó coberta situada al vessant dret del turó. Cal portar llanterna
Per continuar el recorregut fem marxa enrere durant uns pocs metres i observem una bifurcació; prenem el camí de l’esquerra entre pins i matolls. Deixem el bosc i arribem a l’obra circular construïda per a metralladora antiaèria.

Baixem cap a la dreta a trobar la pista de terra. Seguim aquesta pista que puja per la dorsal del Serrat de l’Alzinera; creuem la pista sota la qual circula l’aigua del riu del Molí cap a la bassa de pressió de la central hidroelèctrica que queda a la nostra esquerra. La pista puja fent ziga-zaga i en arribar a una zona més planera, prenem un camí molt ben marcat a l’esquerra, que inicialment mostra una forta pendent i posteriorment esdevé més pla entre roures i prats.
El camí creua la carretera asfaltada de Músser. Seguim el camí i a uns 30 m de creuar la carretera, a l’esquerra i entre matolls, veiem l’espitllera d’un búnquer per a canó contra d’infanteria.
El camí continua entre prats i abundosa vegetació. A la nostra esquerra, arran de terra i l’herba dels prats veiem les cúpules de diversos búnquers. Arribem a la carretera asfaltada i la seguim en direcció al poble. Sota la carretera, en els prats de la dreta es dibuixen les cúpules de dos búnquers per a fusell.

Arribem al poble. A la dreta deixem la plaça amb una font pública i servei de bar. La pista fa una volta per fora el poble i abans de tornar a entrar, a l’esquerra, prenem una altra pista que baixa en direcció al poble d’Aristot i el paratge Roca Viva.
En la primera bifurcació seguim la pista que puja cap a la dreta
Aviat, a l’esquerra de la pista podem observar una la fortificació circular per a metralladora antiaèria.

Arribem a la Collada de Músser. En la primera bifurcació seguim cap a l’esquerra, i en la segona cap a la dreta en direcció a la tanca de ferro de la pista que ens portarà a l’antena del Roc de l’Àliga. Passem la tanca pel seu costat dret i, arran de terra, veiem a dreta i esquerra alguns búnquers. D’especial interès és el búnquer per fusell metrallador, que trobem a la dreta de l’ultima corba de la pista abans d’arribar a l’antena. Des del seu sostre es contempla, en magnífica panoràmica el riu Segre i gran part del Baridà amb els pobles de Bar, Toloriu, i Aristot.

Som al Pic de Roc de l’Àliga amb el seu imponent búnquer dissenyat com observatori i centre de comunicacions i del comandament del batalló, que serviria al Centre de Resistència 52 de la Línia P. Baixem uns metres cap a la dreta per accedir a l’interior i, amb un lot, visitar la sala de comunicacions i pujar per les escales a la zona d’observació, amb 5 espitlleres que permeten contemplar unes magnífiques panoràmiques sobre la Serra del Cadí, la Baixa Cerdanya i el Baridà.

Des de la base N del turó que conforma el Pic surten dos camins no molt diferenciats; seguim el de l’esquerra que s’endinsa al bosc i deixem el de la dreta que voreja l’aresta.
Arribem a un prat i girem pel marge de la dreta cap una pila de terra i runa que es va treure en la construcció del búnquer per a morter de 81 mm, i actualment envaïda per matolls i esbarzers.
Continuem baixant cap a la dreta al prat inferior i seguint pel pla fins a trobar el camí de l’aresta que baixa del Roc de l’Àliga.
Arribem a una pista de terra que seguim cap a la dreta. Aquesta pista de seguida es bifurca i continuem pel ramal de la dreta que més al davant esdevé un camí de ziga-zaga que ens porta al Cantó de Músser, un collet herbós i sense arbres, travessat per una línia d’alta tensió. En arribar al collet herbós, ens desviem del camí uns 50 m cap a la dreta i arribem a una fortificació per metralladora antiaèria, amb la seva zona de combat accessible. Al costat trobarem un pou quadrat amb les parets recobertes de formigó.

Tornem al camí de descens que seguim amb atenció ja que alguna de les parts estan senyalitzades amb fites de pedres. El camí passa per sobre el nou túnel de la carretera i arribem a un tram de la mateixa fora de servei. Marxem cap a la dreta en direcció Puigcerdà.
i uns 100 m més endavant, penjat a la vora del riu Segre, trobem un búnquer per a canó contra carro.
Seguim pel marge dret de la N-260 i, a la dreta, creuem el pont de l’Hostal Nou. En creuar el pont hem passat del CR 52 al CR 53. Pugem per la pista fins la cruïlla amb rètols indicadors de camins. Seguim cap a l’esquerra en direcció Martinet i Montellà.
El camí talla una roca vermellosa sobre la qual hi ha obert un túnel que comunica amb un búnquer per a metralladora que podem visitar amb llanterna.

Tornem al camí i abans d’arribar a la llera del Torrent de Calderó, a l’esquerra observem l’ampla i fosca entrada d’altra fortificació contra carro que podem visitar. Per accedir a la planta inferior cal lot.
El camí segueix per un bosc de pins i just al costat dret del camí trobem un búnquer per a fusell metrallador. Pocs metres més endavant però a l’esquerra i entre matolls observem la part superior de dos búnquers en la mateixa línia del pendent a prop del riu.
Més al davant a la dreta, sobre un pedregar, veiem una fortificació per a fusell, amb les seves parets de formigó nu sense les pedres de camuflatge.El camí s’apropa al canal i arribem a la central hidroelèctrica.

Seguim la pista. A la nostra esquerra veiem un prat allargat. A l’altre marge d’aquest prat, al cantó del riu, sobren les trinxeres i galeries que comuniquen un seguit de búnquers que avui no visitem.Més endavant, al marge dret de la pista, incrustat en unes roques sota el canal i a l’altura dels nostres ulls, veiem les espitlleres una l’obra de defensa per metralladora i, a sobre, altra de les mateixes característiques.
Aviat arribem al peu de la Roca de la Mel, que alberga nombrosos búnquers connectats amb galeries cavades a la roca. Des de la pista, cap al mig de la roca, observem l’obertura d’algunes espitlleres, i enlairat a l’esquerra, l’espectacular paret d’obra d’un búnquer per a fusell metrallador
Just a la base esquerra de la roca, arran de pista i amagat entre matolls, veiem les espitlleres d’un niu granader que ens permet accedir, amb un lot, a la galeria que comunica amb altre búnquer també per a fusell metrallador, un observatori i unes escales de ferro que permeten pujar a la galeria superior excavada en la roca.
L’últim tram del recorregut per la pista ens porta sota el canal, al pont sobre el torrent del Cabiscol i a l’aparcament del centre de visites del PARC DELS BÚNQUERS.