C. del Llepard, Sant Roc, Santa Lena, Tres Rocs, Roca Ballera, Les Guilloteres, Puigdalí, C. Llepard

Ruta interessant per fer en un matí tranquil perquè amb poc més de deu quilòmetres camines per tres comarques gironines diferents: La Selva, el Gironès i la Garrotxa.

La ruta es comença un parell de revolts més amunt de la Torre de Rocasalva (camí de la Barroca des d'Amer)on hi ha un rètol verd que indica la Torre cap a l'esquerra i Sant Roc cap a la dreta. Es pot aparcar al costat d'aquest rètol, creuar la carretera i buscar els senyals blancs que sense pèrdua porten a Sant Roc per caminois emparats per les vistes inoblidables dels cingles de Sant Roc. Poc abans d'arribar-hi és obligatori parar al mirador, una pedra que s'endinsa al no-res i des d'on hi ha molt bones vistes. Després de l'aturada i seguint les marques blanques s'arriba a l'ermita de Sant Roc (597 m). Unes vistes extensíssimes contrasten la neu del Pirineu amb l'aigua blavosa i salada de la Costra Brava. Aquest és un dels motius que aconsellen de fer aquesta ruta a l'hivern.
Es deixen la cinglera i l'ermita de Sant Roc i se segueixen les marques blanques que ofereixen les vistes resplendents de la Vall de Llémena, la Serralada de Finestres i el Pirineu gegantí i llunyà.

Se surt del Pla de Sant Roc i es troba una carretera i una bassa d'aigua. A la dreta de la bassa hi ha les marques blanques que porten a Santa Lena (560 m) per un sender molt dret, però curt. És la part més dura de la ruta. A Santa Lena és aconsellable visitar l'ermita que està molt ben restaurada i retornar la vista cap a la zona selvatana que va de Santa Bàrbara al Far. No gaire lluny i a sota es pot veure la muntanya de les Guilloteres, l'objectiu final d'aquesta ruta. De Santa Lena o de la Mare de Déu del Puig de Lena es davalla per una pista en bon estat fins que la pista es troba amb una altra que la creua. Cal anar en compte perquè poc abans n'hi ha una que gira a la dreta i porta senyals blancs (aquesta segueix la ruta de les ermites que es deixa en aquest punt). Per tant no s'ha de girar a la dreta i cal seguir pista avall per la que segueix cap a l'esquerra (encara que a terra hi hagi una creu blanca de ruta errònia). Aquí hi ha un prat molt gran a la dreta. Se segueix per la mateixa direcció d'on es ve, és a dir, es continua endavant (ha de quedar la cinglera del Far i el prat a la dreta) i a uns tres-cents metres d'aquesta bifurcació hi ha un senyal de fusta que indica, a la dreta, els Tres Rocs. Cal anar en compte perquè és un corriol petit. Poc després d'entrar-hi el caminet es divideix i s'ha d'agafar el que baixa per l'esquerra seguint les marques vermelles. Al cap de poca estona s'arriba als Tres Rocs (497,5 m). S'aconsella, si hi ha temps, pujar al cim dels dos primers; si no hi ha temps és aconsellable fer la pseudoescalada del Roc del mig. És un acte sense perill i molt divertit si es va en colla. Si es va sol, també s'aconsella de pujar-hi perquè hi ha unes vistes molt productives de Santa Brígida, la Vall d'Amer, la muntanya del Mont, els cingles del Far, el Puigsacalm garrotxí i els Pirineus sempiterns.

Se segueixen els senyals vermells que menen al Poblat Ibèric i a Puigdalí. És aconsellable visitar la Roca Ballera perquè és una gran pedra assolellada amb unes bones vistes de la zona del Llepard, Santa Lena, Sant Roc i Sant Climent d'Amer. Per arribar a la Roca Ballera cal agafar el segon trencall a l'esquerra que es troba seguint els senyals vermells. Es visita la pedra i se surt per un caminet que hi ha a l'entrada de la pedra i que puja uns metres fins a tornar a trobar els senyals vermells que encimbellats per les Guilloteres serpentegen fins al Poblat Ibèric i a Puigdalí (492 m). Es gaudeixen de les últimes vistes de la ruta que cal desfer uns metres fins arribar a un petit pla. Aquí cal anar en compte perquè nosaltres vam seguir cap a la dreta i ho vam passar força malament embardissats fins gairebé al cotxe.

Així doncs, a partir de Puigdalí cal seguir el camí que baixa a l'esquerra seguint els senyals vermells fins que es troba una cruïlla que cal resseguir per l'esquerra fins al cotxe per una pista en bon estat.

Que la gaudiu tant com la vam gaudir els Senyederistes Ilusos.