Cabanes de pedra seca i molins fariners de l'Ambó, Arbeca

Matinal circular per les Garrigues, al terme municipal d’Arbeca, un terreny ric en pedra calcària amb quantiosos roquissars. Aquesta comarca compta amb un quantiós patrimoni de construccions de pedra seca, que ha marcat la fisonomia del paisatge agrari. Trobem marges per eludir l'erosió del terreny i guanyar terreny, masos i cabanes de volta, la majoria bastits durant el segle XIX.
Aparquem al nucli d’Arbeca, vila closa d’origen medieval amb el castell dels Ducs de Cardona coronant el turo i les cases als seus peus. Hi ha diversos edificis senyorials i històrics com la casa del Delme, cal Duc, cal Francesc, l'església de Sant Jaume el Major i els porxos de la plaça Major entre d’altres.
Sortim del poble cap a la partida Plans de Castellots, pel camí de la Creu de Sant Roc, a mitja pujada a la nostra dreta veiem la primera cabana de volta, situada a la enmig d'un camp d'ametllers i amb una bona panoràmica d’Arbeca. Dalt del Pla en una cruïlla de camins hi ha la Creu de Sant Roc. Una creu de ferro sobre una columna octogonal de pedra. Segons la llegenda aquí hi pujaven els vilatans que marxaven de viatge per dir l'últim adéu al poble.
A la nostra dreta en un camp d’oliveres i ametllers, al costat d’un pi, hi ha un altra cabana, la façana està arrebossada amb ciment hi ha alguns maons de fang, al costat hi ha una petita edificació amb paret de tàpia amb el sostre enfonsat. Al iniciar la baixada trobem uns grans blocs de pedra coronats per un altra pedra plana, una mena de monument. Baixem cap a la partida del Trull, entrant al terme de la Floresta, on hi ha la cabana del Pelegrí, també amb la façana arrebossada, a la llinda hi ha un rellotge de sol i al davant dos columnes de ciment.
A la cruïlla amb el camí de Baix, abans de desviar-nos a l’esquerra ens atansem a veure una cabana a ran del camí, està oberta, hi ha una menjadora i el terra està encimentat. Més endavant, al Fondo de la Coma, sota el camí un altra cabana, a la llinda hi ha gravat 1862. Prop de termenal de la Floresta amb Arbeca la cruïlla de la creueta hi ha un altra cabana en un camp conreat de cereals, té una fumera i a la llinda la data de 1910. Continuem cap al camí d’Arbeca a la Floresta, veiem dues cabanes mes. Passem el fondo de la coma on hi ha una cabana amb el sostre enfonsat i amb un aljub adossat.
Anem cap als molins fariners de l’Ambó, situats a tocar de la carretera dels Omells. Un conjunt format per dos molins, el molí de Dalt i el de Baix. El molí de dalt tenia una edificació adossada i una cabana de volta. Una mica més amunt hi ha una balma murada amb un pilar que sembla que apuntali el sostre. A la partida dels Masos hi ha una cabana amb fumera i un banc de pedra adossat a la paret, envoltada de pins, damunt la porta un rètol on hi diu Mas del Farré.
Creuem la serra dels Borrells i anem cap al Pla de les Alzines on veiem l'última cabana d’avui, prop del camí del Pi Fosc i damunt del fondo del Corb, esta encastada al marge i la paret del fons esta ensorrada.Anem a veure l’ermita de santa Caterina, situada en un petit turó prop del poble, va ser destruïda durant la guerra dels Segadors i rehabilitada. En l'actualitat es conserva només part de l'ermita i una cisterna, però hi havia hagut també la casa de l'ermità. Retornem a Arbeca on donem un tomb.