Cabassers - Coves Altes - Ermites

𝗖𝗼𝘃𝗲𝘀 𝗔𝗹𝘁𝗲𝘀 𝗶 𝗲𝗿𝗺𝗶𝘁𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗖𝗮𝗯𝗮𝘀𝘀𝗲𝗿𝘀

Doncs ja som diumenge i toca sortir amb la colla, aix`que ens en vam anar a Cabassers, com sempre vam començar esmorzant al bar de la Societat Recreativa, és una tradició que desprès de mitja vida de fer-ho no la canviarem pas.

Ben alimentats i carregats amb els estris ens vam encaminar cap el pont per creuar el barranc Tancat, que aquests dies sembla un riuet. Just creuar-lo ja ens vam començar a enfilar cap a la serra de Solans, una bona manera de païr l’esmorzar, fer gana i salut, tot i que de vegades penso que faig més gana que salut, sigui lo que sigui ho faig perquè m’agrada, aixì que de queixar-me res.

El dia va començar enterbolinat, just s’intuïa la Figuera, però amb la previsió d’acabar veient el solet, desprès de les últimes sortides, totes mullades, una bona noticia.

Just arribar a la cresta ens vam trobar amb una barraca de pedra seca, cosa que vam aprofitar per donar-li un cop d’ull, agafar una mica d’aire, i continuar trescant per la cresta de la serra fins arribar al trencall de la baixada a les Coves Altes, sort de mitja dotzena d’escalons i sort que estava eixut, no m’imagino la baixada en mullat.

Bé, just acabada la baixada el sol va decidir il·luminar-nos mentre trescàvem pel costat d’una bonica barrancada amb alguna balma transformada en corral, o ves a saber si també va ser habitada, una mica més enllà unes grandioses balmes, les Coves Altes, veure-les justifica la baixada a la barrancada.

La parada de la fondalada està plantada d’olivers, com és humida i arrecerada fa goig de mirar-la. Què dir dels marges? Ben plantats des de fa anys a la vora del precipici, potser no son tan macos com els de Margalep, però poc els hi falta.

Des de la cresta va aparèixer la Bisbal de Falset, dalt d’una roca, com Margalef està en un forat no el vam poder veure, tot i que estava ben a prop, però just girar cap el mas de Serrador va apareixè l’ermita de Sant Salvador adornada amb el seus xiprers i els potents plegaments del seu darrera.

Dues panoràmiques i cap el mas de Serrador, sembla ser que també era un hostal pels viatgers entre Reus i Margalef, està tan a tocar de Margalef que em sembla difícil, bé, tan sols és la meva opinió.

Tot i estar en ruïnes encar si pot veure un cup, com l’entorn esà ple de marges, lo que és més cert´es que és guanyaven la vida amb la vinya. Diumenge les feixes esteven plenes de romaní florit anunciant-nos la primavera i sense cap rastre del seu antic conreu, tot canvia.

Ara ja cara avall, cap a l’ermita de la Mare de Déu de la Foia, on vam aprofitar per dinar en la zona d’esbarjo, i per recarregar aigua, se’n comença a gastar.

Desprès cap a Sant Marc, una ermita molt petita, sota una balma. Darrera tocant la roca hi ha una porta amb un passadís, a l’altre costat un patí tancat amb una mena de font natural que no ús podeu perdre, sempre l’he vist rajant.

I cap a Cabassers, primer aturant-nos al mirador damunt del poble, desprès baixar-hi, acomiadar-nos i fins la propera