Cabra del Camp – El Cogulló de Cabra

Entretinguda i fàcil caminada des de Cabra del Camp al Cogulló de Cabra (cim inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC), que s’assoleix còmodament ja que no hi ha excessiu desnivell i on l'única dificultat és la pujada a la Roca del Cogulló, ja que s’ha de fer amb l’ajut d’unes cadenes i una petita escala, però sense cap complicació.

Sortim de Cabra del Camp seguint el GR-7 fins al coll de Sàrria on enllacem amb el GR-171 (Ruta del Cister) i al poc tros, anem a la dreta seguint un corriol que va pujant suaument fins arribar pràcticament a sota la Roca del Cogulló, a la que pugem i desprès d’observar les bones vistes seguim fins al Cogulló de Cabra (que pràcticament no té desnivell final ni vistes).

Baixem del cim i enllacem amb el camí que carena tota la serra de Comaverd i el seguim a l’esquerra, davallant alguns trams per les roques, passant per sota la muntanya de Conill (de poca rellevància) fins baixar a la plana on entre camps de vinyes i conreus passem pel mas de Biló i la font de Conill, pe arribar ràpidament al punt de sortida, aprofitant per visitar la població.

Cabra del Camp.-

Cabra del Camp és un poble mil·lenari. La primera referència documental és del 980, quan Borell II, comte de Barcelona, donà el castell de Cabra i el seu terme a Ervigi, la seva muller Almentruda i el seu fill Guifré.

L'antic castell de Cabra, un dels més antics de l'entorn, va ser assetjat per Al-Mansur l'any 985 en ser considerat un dels castells més avançats de la Marca. Posteriorment, fins el 1160, el castell i el terme van pertànyer al monestir de Santa Maria i San Martino d'Albenga, a l'insula Gallinara, prop de Gènova (Itàlia).

De l'antic castell de Cabra se'n coneix la seva ubicació sota el Coll de Cabra a la partida del Castelltallat, però com que el poble va canviar la seva ubicació el 1194 per ordre del rei, hom creu que es van aprofitar les pedres per bastir el nou assentament.

Al terme, habitat des de molt antic, s'han trobat restes de moltes èpoques prehistòriques, i també ibèriques i romanes.

El poble de Fontscaldetes, avui deshabitat, havia estat una de les granges del monestir de Santes Creus. També a la partida de Conill hi havia hagut una altra de les granges d'aquest monestir cistercenc.

Les relacions de Cabra amb els monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona va ser llarga i tortuosa. Un monjo de Santes Creus nascut a Cabra, Jaume Gener, va ser un dels lul·listes més importants del segle XV. Josep Queralt fou l'abat número 96 de Poblet (1826-1831). Tot i que s'ha dit que hi havia una abadessa de Vallbona que era de Cabra, recentment s'ha descobert que no és veritat. Tot i amb això, Cabra, amb la seva condició de vila reial, i el monestir de Vallbona van estar vinculats en èpoques passades.