Cabrils (Quatre Camins), laberint del Bosc de Cabrils, castell del Burriac, Roques d'en Vivó i turó de Can Cirers

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.

Bonica i fàcil excursió per la Serralada Litoral del Maresme; un recorregut circular que ens portarà en primer lloc a visitar .. i a meditar (si és el cas) el Laberint del Bosc de Cabrils.
Es coneix l’existència d’aquests laberints des de temps molt remots, encara que aquest és molt recent, però tots segueixen la mateixa tònica en la representació del seu traçat, que consisteix en una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.
Fa 4000 anys es construïen com a trampes perquè els mals esperits hi quedessin atrapats; a la edat medieval representava una metàfora del Camí vers Déu; més tard va canviar-ne completament el sentit i es pensava que era el Camí del Pecat.
Aquest a cavall dels termes de Cabrils i d’Òrrius ha estat construït per l’Àlex Costa, que és professor de ioga, amb la intenció que sigui un punt de trobada per a meditar.
Està situat al mig del bosc, en plena natura, i realment l’indret té una atmosfera especial; a pocs metres, també hi ha una representació del Yin i Yang.
A part del laberint, també passarem per la font del Llop, pel castell del Burriac, i d’aquí ens aproparem a les Roques d’en Vivó, una fantàstica talaia del Burriac i de tota la costa.
També passarem pel turó de Can Cirers, on hi ha torre de guaita.
Però aquesta excursió està pensada especialment per si us agrada caminar molta estona per dins del bosc; ja que gran part de la sortida transitarem per camins molt bonics en mig de les boscúries, i majoritàriament només veurem boscos; tant és així que durant tot el recorregut només passarem per dues construccions, una el mas de can Manyana, i l’altre les ruïnes del castell del Burriac.
Tots els camins son ben marcats, i combinarem sectors d’agradable passejada planejant per dins del bosc, amb d’altres en que el camí puja o baixa amb un cert pendent.
En el traçat he prodigat els punts d’interès, perquè durant el recorregut hi ha molts camins i cruïlles, algunes poden induir a confusió, per això n’he senyalitzat moltes, per a evitar errades, ja que quan camines plàcidament per un bon camí, pots passar-te per alt el corriol que surt d’un costat del camí. Com per exemple em va passar poc després de deixar el Laberint, havia de girar a l’esquerra, i vaig seguir uns metres més en línia recta.
Poc després de la creu de l’Abella o de l’Avellà, em vaig aturar a fer una fotografia i el GPS ho va aprofitar per a fer un rebot sense sentit i sense cap transcendència en el traçat.

Per a començar l’itinerari ens situarem a Cabrils i travessarem el poble i seguirem la carretera asfaltada, però molt estreta i cada vegada en més mal estat que porta al Centre de Rehabilitació Mutual de Cabrils.
El millor i més singular centre de rehabilitació de Catalunya, que va acabar tancant l’any 2007, i que darrerament va servir per a gravar la sèrie de “Polseres Vermelles” de TV3.
Juts després de la deixar a l’esquerra l’entrada al recinte, arribem al collet de Quatre Camins, on hi ha una important cruïlla de pistes, cap a la roca d’en Toni per un costat i a Argentona per l’altre; aquí hi ha un lloc d’aparcament.

Deixarem el cotxe i seguirem la pista per l’esquerra en direcció al dolmen de la roca d’en Toni.
Pocs minuts després deixem una cruïlla a la dreta i pocs metres després hem d’estar atents al punt d’interès, ja que hem de girar a la dreta, per deixar la pista i seguir un bonic camí que, per dins del bosc, ens porta al Laberint del Bosc de Cabrils.i al Yin i Yang.
Si tenim temps podem seguir el traçat del laberint fins arribar-ne al centre, o simplement aturar-nos per a contemplar aquest singular indret.
Una vegada hagem meditat, seguirem el camí que surt per l’altre costat i arribarem a una pista que seguirem quatre passes a la dreta, per immediatament seguir un camí que arrenca per l’esquerra.
Baixem una mica, arribem a una cruïlla i seguim per la dreta.
Aquest sector de bosc i camí son molt bonics, tant que vaig passar-me per alt la cruïlla a l’esquerra, i vaig haver de recular uns metres.
A vosaltres no us passarà perquè hi he posat el corresponent punt d’interès.
Aquest nou camí, també molt bonic, empren una forta davallada, tot fent marcades giragonses per dins del bosc.
Després d’una bona estona de baixada arribem a una pista, just a la porta de Can Manyana.
Seguim la pista per l’esquerra, nova cruïlla de pistes; seguim en lleugera pujada per l’esquerra, i en el següent revolt seguim una pista per la dreta, que en pocs metres es converteix en camí.
Seguim aquest camí que va baixant, fins que arribem a una nova pista, que seguim per l’esquerra, i que ens porta al fons de la riera de Clarà.
Aquí deixem aquesta pista per seguir la que surt per la dreta, i que seguirem pocs metres; ja que molt aviat haurem de seguir un camí que arrenca per l’esquerra.
Tot el que fins ara ha estat baixada, s’ha acabat, i ara toca tornar a remuntar; aquest bonic camí empren una forta pujada; arribem a una cruïlla i seguim recta.
Més amunt, toca anar per la dreta.
Anem caminant i gaudint de la majestat del bosc, tot el que veiem son arbres i boscos.
Una estona més i arribem a una cruïlla i girem pel camí de l’esquerra.
Aquest camí ens porta a una petita balconada, som al mirador de Matacabres; on podem gaudir per primera vegada d’una vista una mica amplia de l’entorn, que fins ara ens ho impedia l’exuberant vegetació que en tot moment ens envolta.
Ara hem d’estar atents, perquè el camí segueix i desemboca en una pista; però just abans d’arribar-hi veurem un marcat camí que surt per la dreta, i que és el que hem de seguir.
Aquest camí revolta l’emboscat turó de Matacabres i desemboca en una pista que seguim uns deu metres a la dreta per a girar immediatament a l’esquerra.
Un nou camí molt bonic. Travessem el torrent, o riera, o xaragall, de la Brolla d’en Ballot, indret on la vegetació és tant intensa que sembla que es faci fosc, seguim caminant i fem el mateix amb el xaragall de la Brolla d’en Nada.
Poc després ens podem separar deu metres del camí per apropar-nos a la font del Llop, però és un indret totalment sec; de la font només hi ha un cartell que ho indica i poca cosa més, d’aigua, ni rastre.
Tornem al camí, i al tombant de la muntanya ens apareix per fi la silueta del castell del Burriac.
Portàvem molta estona caminant, i si havíeu dubtat de la seva existència, ara el teniu davant mateix, dalt d’un turó.
Aviat i després d’una forta i curta baixada hem d’estar atents al punt d’interès, perquè hem d’abandonar el camí per a girar a la dreta i acabem arribant a la pista principal que puja al castell.
Podem seguir la pista o bé girar immediatament a l’esquerra per a seguir una bonica drecera que ens porta fins la plana del Passerell, on es retrobem pista i camí, indret on hi ha un gran monòlit que l'any 1980 commemorava el 5é centenari de la creació de les Municipalitats de la Baronia del Maresme.
Aquí tenim novament dues opcions per arribar al castell; la més “fàcil” i còmoda consisteix en girar a l’esquerra i emprendre la pujada seguint el camí cimentat que hi mena; la segona opció i més “elegant” consisteix en travessar la plana de Passerell i pujar per camí que arrenca a l’altre costat.
Escollim aquesta segona opció, i pugem pel camí, amb forta pendent, que ens deixa just a la porta d’entrada del castell del Burriac.
Indret emblemàtic de tot el Maresme i visible des de molts indrets.
El perímetre del recinte del castell és molt ampli, ja que com la majoria de castells hi havia el recinte jussà i el sobirà; d'aquest darrer és del que en queden més restes consolidades, juntament amb una torre.
És una magnifica talaia de gran part del Maresme i del Barcelonès; i podem veure des de la muntanya de Montjuïc fins al Pirineu i particularment de la ciutat de Mataró i d’Argentona, aquesta pràcticament a sota mateix.
Fem un tomb pel recinte i tornem a la plana del Passerell per on hem vingut o pel camí principal.
Una vegada allí tornem a la cruïlla de més avall, seguint la drecera o la pista, aquesta vegada hi anirem per la pista.
Deixem endarrere l’esmentada cruïlla i seguim baixant per la pista uns metres; uns metres més avall girem a la dreta per a seguir una drecera que ens porta a una nova pista i d’aquí al collet on hi ha la Creu de l’Aberlla o de l’Avellà.
Moltes vegades haureu passat per aquest indret sense parar-hi gaire atenció, però hi ha una bona llegenda sobre aquest indret i la creu.
Transcric una part del que esmenta el Catàleg de patrimoni de la Diputació de Barcelona:
“En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils.
El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col•locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal.
Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi.”
Castells i llegendes!
Doncs si sabeu la llegenda potser hi pararem més atenció a l’indret!
L’indret a més és un important nus d’unió de pistes i camins. Nosaltres girarem a la dreta i seguirem la pista que va pujant.
A mitja pujada vaig aturar-me a fer una fotografia i el GPS ho va aprofitar per fer un “eco”, fet que a vegades em passa i que no he arribat mai a aclarir a que és degut quan estàs a cel obert; sota baumes, parets i boscos molt atapeïts té una lògica; però en mig d’una pista en principi no té cap sentit.
Hem d’estar atents al punt d’interès, ja que quan la pista fa un tomb a l’esquerra, per la dreta i amb un angle de gairebé 180 graus arrenca un camí que hem de seguir.
Després d’un inici força costerut, el pendent es torna molt suau, i anem gaudint de molt bona vista.
Així arribem al Rocar Més Alt, un conjunt dispers de grans pedres força erosionades; ens apartem un parell de metres del camí per a pujar-ne unes a la dreta, que constitueixen un excel•lent mirador.
Tornem al camí i més endavant arribem a un nou mirador i poc després a la Plana de les Faves.
Aquest indret és un collet i una nova cruïlla de camins.
Nosaltres hem de seguir per l’esquerra, però abans és del tot recomanable fer una anada i tornada a les Roques d’en Vivó.
Per anar-hi girarem a la dreta, però no seguirem la pista que baixa, sino que del costat mateix d’un pi molt característic que hi ha l’indret arrenca un corriol, que seguirem.
Aquest corriol molt ben marcat, va carenejant i al final arriba a l’extrem de la carena.
On ens espera un conjunt de roques, que constitueixen un gran mirador, tenim el castell del Burriac al davant mateix i Argentona directament a sota els nostres peus.
Gaudim d’aquest solitari racó i tornem a la Plana de les Faves i seguim el camí.
Novament, transitem per un camí molt agradable, i novament hem d’estar atents al punt d’interès, perquè haurem de deixar aquest acollidor camí, per a seguir-ne un que arrenca l’esquerra, no tant acollidor al començament, ja que arrenca com a trialera i amb pendent.
Després de la pujada inicial, es torna més planer i acaba desembocant en una nova pista, que seguim per la dreta.
Pocs metres després fem una nova anada i tornada per l’esquerra per anar al turó de Can Cirers,
Turó sense cap mena de vista degut a que la vegetació l’amaga completament, i on també hi ha una torre de vigilància.
Amagades entre la vegetació també hi ha unes grans pedres de formes diverses.
Tornem a la pista, que a partir d’ara empren una forta baixada, fins que finalment arribem al coll de Gironella.
Una nova i important cruïlla de pistes. Nosaltres seguim recta, i després d’una suau pujada arribem finalment als Quatre Camins, on hem deixat el vehicle a l’inici d’aquesta interessant caminada.

HORARIS
Dels Quatre Camins al Laberint del Bosc de Cabrils: 05mn
Del Laberint al mirador de Matacabres: 1h 35mn
Del mirador a la font del Llop: 25mn
De la font del Llop al castell del Burriac: 25mn
Del castell del Burriac a la Creu d’Abella: 20mn
De la Creu d’Abella al Rocar Més Alt: 15mn
Del Rocar Més Alt a les Roques d’en Vivó: 15mn
De les Roques d’en Vivó al turó de Can Cirers: 15mn
Del turó de Can Cirers a l’inici: 10mn
TOTAL: 3h 45mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/06/cabrils-quatre-camins-laberint-del-bosc.html

O bé, prement directament aquí sota, a: "veure més"