Cadaqués, Ermita St Sebastià,far Cala Nans

BONICA RUTA FETA AMB ELS BUFETS SENIORS I PORTADA PER EUDALD PICAS ...
a continuació us deixo els comentaris de la ruta fets per Albertot
Volta senzilla i sense gaire desnivell, pel Parc Natural del Cap de Creus, pujant pel Camí Vell de Sant Sebastià fins l’ermita-mirador i baixada pel mas d’en Baltre cap la Planassa i far de Cala Nans, tornant a Cadaqués resseguint el litoral marítim.

Comencem la caminada a l’aparcament d’autocars, travessant el turístic poble de Cadaqués pel carrer Nou fins la platja de es Llaner Gran on trobem l’inici del Camí Vell de Sant Sebastià, conegut també com la Drecera d’en Dalí, que puja entre mig de cases per pista de formigó, després pista de terra fins esdevenir en tartera pedregosa que puja de manera constant.
El camí puja protegit als laterals per parets de pedra seca, en alguns trams d’alçada i gruix considerable, feta amb l’abundant llicorella pissarrosa de la zona, obrada en làmines planes i estretes i acuradament col•locada; amb el bon dia solejat de tardor que hem ensopegat,de tant en tant ens hem de girar per gaudir de la vista de la Badia a mida que ens anem enlairant, com també mirant endavant veiem cada cop més a prop la taca blanca de l’ermita, enmig del verd-fosc de la vegetació.
Entrem a un alzinar entre feixes, ja dins la propietat de la finca de Sant Sebastià, privada des de 1890; aquí, a 370 metres d’alçada, esmorzem asseguts als murs de pedra de l’entrada.
Continuem caminada seguint per la pista que baixa fent giragonses fins al mas d’en Baltre, seguint la pista de baixada a Punta Prima, fins arribar a la Basseta de Sa Planassa, on es deixa la pista seguint per l’esquerra direcció N.E. per entremig de garrigues i brolles, tant espés que s’ha d’endevinar el sender que ens arribarà al Far de Cala Nans; aquest tram té un encant curiós al barrejar-se els colors gris-bleuós i ocre-rogenc de les pedres de llimoncella de les antigues cabanes i dels clapers, amb la verdor dels matolls.
L’explicació d’aquests “clapers” de pedra podria raure que en un terreny tant pedregós, els pagesos que cuidaven el camps, netejaven les feixes apilant les pedres als seus marges i així de passada delimitaven les propietats; els clapers eren murs que solien envoltar roques grans i servien per amuntegar i de magatzem de les roques sobrants. Eren camps de vinya i olivera.
Un cop visitat el Far, prenem el camí de la façana marítima, un camí empedrat d’un metre d’ample, que ressegueix l’escarpada orografia de les cingleres, amb caiguda seriosa per sobre la cala de Sa Sabolla, i després d’una lleugera pujada ja trobem una pista que tot planejant ens porta a sa Conca i continuant vora mar, tornar al punt on havíem començat la volta.
aparcament