Cadaqués – Portlligat – Cap de Creus

Preciosa caminada des de Cadaqués al Cap de Creus, començant a la ronda des Pianc, per donar la volta a la península de s’Oliguera, tot passant successivament per les platges de ses Oliveres, del Ros, Confitera, des Caials i des Calders, fins arribar passant per un camí que va per les roques (tram delicat en algun punt) a la platja de Portlligat, on hi ha la casa museu d’en Salvador Dalí.

Seguim endavant vorejant aquesta platja, anem a la platja de s’Alqueria i continuem per trams de carrers urbanitzats, per sobre de les platges des Jonquet i la Guillola, fins a arribar al camí antic al Cap de Creus, que amb continues pujades i baixades, ens condueix al nostre objectiu, tot passant per paratges molt bonics, emmarcats per la característica estructura geològica de les pedres, les nombroses caletes
i la figura sempre present del far.

Arribats al Cap de Creus, aprofitem per esmorzar tot contemplant el magnífic far i tot seguit, fem una volta per conèixer l’entorn, mentre anem passant per les pedres, fins a sobre de la cala i platja del Culip, des d’on anem cap a la carretera, per començar la tornada, que anirem fent, combinant alguns trams de carretera amb altres de camins, fins a Portlligat, des d’on amb poca estona arribarem a Cadaqués, tot passant per l’ermita de Sant Baldiri.


Parc Natural del Cap de Creus.-

Creat l’any 1998, és el primer parc marítim-terrestre de Catalunya, amb un total de 13.886 hectàrees, de les quals 3.090 són marines i 10.386 són terrestres.

Al Cap de Creus hi ha catalogades fins a vuit-centes plantes diferents. Les espècies botàniques més característiques són l’armèria marina (Armeria ruscinonensis), l’ensopeguera (Limonium tremolsii) i, sobretot, la Seseli farrenyi que és exclusiva del Cap de Creus. A prop del litoral creixen també altres espècies com l’olorós romaní o les populars flors de Sant Joan.

Els arbres més representatius de la zona són: el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina surera (Quercus suber), l’alzina (Quercus ilex), el roure martinenc (Quercus humilis) ect. Si bé, els arbustos són la vegetació amb més predomini en tot el Cap de Creus. Alguns dels exemplars més notables són els llentiscles (Pistacia lentiscus), l’argelaga negra (Calicotome spinosa), el càdec (Juniperus oxycedrus) i un llarg etcètera. Aquest últim, inclús es creu que ha donat origen al nom del municipi que derivaria del topònim cadaquer o cadaquers, que significa bosc de càdecs (ginebre arbust).

Al parc trobem gran quantitat d’animals terrestres i aquàtics com l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) l’àliga marcenca, el falcó pelegrí (Falco peregrinus), diverses espècies de gavines, el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) el cargol Mastigophalus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus, el xoriguer petit, a més de coleòpters i rèptils de tota mena. En el fons marí destaca el corall vermell (Corallium rubrum), les gorgònies (Paramuricea sp.) i naturalment peixos com l’escórpora (Scorpaena scrofa), el nero (Epinephelus guaza) i l’oblada (Oblada melanura) entre d’altres.

Un altre aspecte molt important és la geologia d’aquest paisatge que es va formar fa milions d’anys, fruit de les pressions i altes temperatures que van barrejar minerals diversos. Els agents geològics externs, el mar i la tramuntana, treballen continuament la roca i posen al descobert formes capricioses, vetes minerals i replecs de pedra que no deixen de sorprendre als visitants. Els minerals més típics de la zona són les pegmatites, els esquistos, els gneis, les quarsites i les pissarres.