Cadí: del Pont de Cerneres al Prat Llong per la Vall de Cerneres, amb molta neu (Alt Urgell)

Cadí: del Pont de Cerneres al Prat Llong per la Vall de Cerneres, amb molta neu (Alt Urgell)

Ruta lineal, d’anada i tornada, per la Vall de Cerneres, des del Pont de Cerneres, on deixem el cotxe, fins el Prat Llong, on hem de tornar enrere per trobar-nos amb molta boira que, a més, es va anar incrementant progressivament fins limitar molt la visibilitat.

Per saber quelcom més de la vall, us adjunto el que diu la Viquipèdia : "Cerneres va ser un veïnat de l'antic terme de Josa de Cadí, actualment al municipi de Josa i Tuixén, a l'Alt Urgell. Havia tingut una quinzena de cases i està deshabitat i abandonat. Durant la postguerra la Guàrdia Civil n'ordenà la destrucció de les últimes cases, ja que s'assabentà que s'hi amagaven alguns maquis".

Deixem el cotxe al Pont de Cerneres, a tocar d'una tanca que barra el pas als vehicles. Al costat tenim el Torrent de Cerneres i un parell de cartells explicatius de la ruta. Les vistes al Cadinell són impagables a aquesta hora del matí.

Comencem la marxa per una pista de terra sense complicacions i en lleuger i progressiu ascens. En tot moment tenim el Cadinell a la nostra esquena i la zona de la Roca Roja, Pedraforca i El Collell nevats, al front.

A la primera cruïlla de camins trobarem un pal indicador. Per l'esquerra ens marca als Vestigis de Cerneres i El Collell. Per la dreta, per on tornarem a la baixada, també arribaríem als mateixos llocs, però decidim seguir les indicacions i acostar-nos a les restes de l'antic poble.

Dit i fet, en poca estona ja som a tocar del que queda de Cal Masover, una de les antigues cases del poble de Cerneres. Al voltant de les restes enrunades, veiem alguns tancats que es fan servir per guardar el bestiar a l’estiu. Avui no hi ha ni rastre de cap animal, racional o no.

Deixem enrere Cal Masover i per un corriol que travessa els camps baixem al proper Torrent de Cerneres, a l'alçada del Cortal del Masover. En aquest punt el Cerneres rep les aigües del Torrent de Font Terrers o de la Coma dels Caners, per on vam pujar fa un parell d'anys a buscar l'àrea recreativa de Font Terrers, on havíem deixat el cotxe (veure ruta Font Terrers-El Collell-Les Bassotes i Vall de Cerneres del 07/05/2016).

En arribar de nou a la pista, trobarem el pal indicador al Collell, Les Bassotes i el Gresolet. Per la dreta, lluny, veiem el camí de la Coma dels Caners que comentàvem abans i, en primer terme, un gran abeurador pel bestiar.

Seguim amunt en direcció al Collell, amb bones vistes del Cadinell, el Boixader de Cerneres i la Costa del Cristall, parcialment embromada. Cap els 1.600 metres ja trobem les primeres plaques de neu, escadusseres i dures perquè encara no ha tocat el sol. Poc a poc, la neu és més abundant i, a partir de la cota 1.700, ja és present arreu.

Amb les abundants pluges d'aquest any i les nevades tan matineres que hem tingut, els torrents que baixen de l'Obaga de la Vall de Cerneres van plens d'aigua. Podem comptar fins a set torrents, dels que el més abundant és el que baixa de la Font de la Roca, on ja hem estat en un parell d’ocasions.

A la cota 1.720 passem a prop de la Barraca del Bover, refugi de pastors que visitarem a la tornada.

Des d'aquest punt, i amb neu abundant, girem a la nostra dreta per anar a buscar el pal indicador que veiem a l'est, en el camí que puja de Font Terrers. Amb una mica de “carinyo” per evitar relliscades a la neu dura, arribem al pal indicador situat a la cota 1.782 metres. Seguim a l'esquerra en direcció al Collell, on arribem en poca estona pel GR-107.

El Collell (1.840 metres) és una cruïlla de camins on trobarem diferents pals indicadors. Pel sud-oest ens arriba la pista que puja del Gresolet, volta la cara nord del Pedraforca i, en arribar al Collell, té una tanca que avui veiem baixada. Per l'est arriba la pista que puja de Bagà, pels colls de la Bena i de Les Bassotes.

Ens dirigim a l'est, en direcció al proper Coll de Les Bassotes, on arribem de seguida. Aquí, a 1.873 metres, bufa molt vent i, malgrat el sol, fa molt fred. Ens tapem fins les orelles mentre fem algunes fotos de la cara nord del Pedraforca, una mica ennuvolada. Les vistes des de Les Bassotes són espectaculars: Pedraforca, Roca Roja, Ensija amb la Gallina Pelada, La Bola, la Serra Pedregosa, el Puigllançada...

Deixem la pista que baixa al Coll de la Bena i agafem el sender que surt per l'esquerra, en direcció al Prat Toixonés. Aquí la neu és molt abundant i amb algunes traces escampades d'algun esquiador i “raquetista”. Ens costa molt avançar sense raquetes però, poc a poc, anem guanyant alçada. Passem per la tanca de filferro de la cota 2.005 i arribem al Prat Socarrat (a 2.065 metres), on ja ens comença a cobrir la boira. A partir d’aquí la boira es farà més espessa fins que, a la cota 2.253, on hi la tanca de filferro que dona entrada al Prat Llong, decidim deixar-ho estar i girar cua perquè l'esforç no val la pena amb aquesta visibilitat nul·la. Mengem una mica a tocar de la tanca i comencem el retorn per la mateixa pista de l'anada. En un no res, ja som de nou al Prat Toixonés, on tallem camí per la neu verge per anar a buscar el pas que hi ha entre les roques que es veuen al fons i a la dreta (sud-oest). Al mig de la canal, amb el Coll de Les Bassotes i el Pedraforca a la vista, ens tornem a aturar per acabar de dinar el que ens queda a la motxilla. Aquí, amb bones vistes, gaudim una estona de pau perquè ja no tenim la boira tan intensa i el cel torna a ser blau en algunes direccions.

Alimentats i satisfets acabem de baixar la canal i, abans d'arribar a les Bassotes, girem a la dreta (sud-oest) per encarar la baixada de la vall per on hem vingut. Tota la baixada és un espectacle de neu, aigua i cims. El Torrent de Cerneres, que neix aquí, és una magnífica barreja d'aigua i neu on el Tuc gaudeix com un gos.

Progressivament anem perdent alçada fins arribar a la Barraca del Bover que, com sempre, trobem tancada a pany i forrellat. En cas de necessitat, no us en refieu de fer-la servir com aixopluc, jo sempre la he trobat tancada.

Seguim baixant, amb la mirada fixa al Cadinell, fins retrobar les restes de Cerneres, on travessem el Torrent i, encara amb llum diürna, arribem al Pont de Cerneres, on tenim el cotxe. Canvi de botes humides i cap a casa, que encara tenim una bona tirada.

Malgrat que la boira ens ha impedit arribar al Comabona, com teníem previst, hem pogut gaudir de una ruta magnifica per la solitària Vall de Cerneres. Només hem trobat un ciclista que baixava del Collell i, molt lluny, hem vist una parella que pujava de Font Terrers pel GR-107. Tot per nosaltres dos.

Si no us agraden les aglomeracions, no ho dubteu, és la vostra vall. Molt aconsellable però, si ha nevat prou, us recomano dur raquetes per fer-la menys cansada.

Salut i bona caminada !