Cal Joan del Batlle - Prat les Eugues - Coll de Veís - Tartera del Verd - Cap del Verd - Coll dels Beltres 2022-06-04 10:04

Cal Joan del Batlle (La Coma i la Pedra - Solsonès) - Prat de les Eugues - Coll de Veís - Tartera del Verd - Cap del Verd - Coll dels Beltres – Roca Mira 2022-06-04 10:04

Avui hem anat a visitar el Solsonès, feia uns anys que havíem fet una primera i intensa visita amb els amics Jesús i Marisa, i el meu germà mitjà ens havia parlat d’un indret molt ben situat, amb uns vistes molt boniques i un servei de restauració excel·lent, especialment l’esmorzar és espectacular en qualitat i diversitat, pantagruèlic. Dit i fet aquest cap de setmana llarg ens hi hem arribat, s’anomena Cal Joan del Batlle i ara en podem donar fe de tot el que ens havien explicat, a més podem dir que l’atenció del Ricard i la Montse ha estat per quedar-se a viure ;-)

Com a bons senderistes, hauria de dir que hem sortit de bon matí, però no... aquí cal esmorzar tranquil·lament, i comença a les 9:00 amb una taula parada que no saps per on començar... i costa d’acabar... de fet diria que és molt i molt difícil no deixar res a taula!!! I al tard, a l'acabar de fer la ruta, parlant amb en Ricard li hem dit que l’èxit no estar en pujar fins a Cap del Verd... l’èxit està a pujar després de menjar el que hem menjat al matí!!

Hem començat passades les deu, que ja no són hores, i cap a munt. Quan s'arriba al dipòsit d'aigua, just abans a la dreta hi ha l'antiga teuleria, queda molt amagada, realment fora interessant restaurar-la i posar-hi un rètol amb l'explicació. Diria que cal seguir el track, doncs a vegades no hi ha cap corriol i, en alguns moments, estàs obligat a buscar la millor opció. Vas pujant, i quan tens el cim del Cap del Verd a la vista, de lluny veus la tartera impossible de pujar, però quan hi arribes dius ... a munt. Cal anar a poc a poc i seguir les indicacions grogues. Ve un moment que comença el prat... i és un “campi qui pugui”... vas per on el cos et diu fins arribar a dalt de tot. La panoràmica és impressionant, 360º. Cal gaudir del paisatge i restar uns minuts a dalt de tot.

Després, seguint el track d'un company de wikiloc, hem anat per un altre “campi qui pugui” caminant a sobre del verd fins a trobar un corriol a prop del Coll de Beltres, es veu prou bé de lluny. És un corriol que no l’hem vist senyalitzat, acaba en una tartera... i cap a vall sense indicacions de cap tipus... caminant a prop de la vegetació del lateral esquerra. Aquí ha arribat un moment que he vist en el track que teníem que arribar-nos fins l’anomenada Roca Mira, i en aquest punt hem retrobat les indicacions de color groc -estàvem salvats-. Hi ha un camí més a munt que també va del Cap del Verd a la Roca Mira i que és el més habitual. Allà hem agafat un bonic corriol que al mig d’un Pedregal o pedrigolet arriba fins una pista que es converteix en un petit corriol. Trobem una tartera (sense corriol) que cal travessar i buscar de nou la bona senda a l’altre cantó -aquí potser ens hem despistat i ha calgut pujar pel mig del bosc fins retrobar el corriol que mena de nou fins el Coll de Veís-.

Ara tan sols cal retornar per on hem vingut -tot i que volíem arribar-nos fins el Roc d’en Carbassa ha començat a tronar, a caure quatre gotes i les cames i genolls ja començaven a dir figa-.

En resum una fantàstica experiència, hem de dir que amb el copiós esmorzar del matí de Cal Joan del Batlle, en ruta tan sols hem menjat un xic de grana de capellà i un xic de fruita. A l’arribar en Ricard ens ha preparat aigua fresca, tònica i una llimona... hem quedat com nous!! Ens ha fet un temps esplèndid, sol, a vegades amb núvols que eren de molt agrair (hem de dir que sortint a les 10 -a ple sol-... 1,5 litres d'aigua per persona es fan molt curts!!!). Hem vist moltes flors, concretament unes boniques “Iberis” blanques. També hem pogut observat diferents papallones i aus rapinyaires. Les vistes espectaculars durant tota la ruta.

L'he classificada de difícil degut a les tarteres, tot i que si sou de bon caminar cal dir que no hi ha cap tram tècnic. Cal anar amb el track a la mà, doncs hi han trams molt perdedors.

Salut i Cames!!