Cal Rosal, gorg de la Frau, estany de Graugés, Serrat dels Tres Hereus, gorg de Bellús i Sant Vicenç d'Obiols

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.

Tot i que aquesta és una descripció excursionista caldrà parlar, encara que sigui breument, de la importància de les colònies de Cal Rosal i de Graugés; tèxtil la primera i agrícola la segona, ja que varen ser pioneres a la seva època.
També haurem d’esmentar el poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus, la finca de Bellús i l’església de Sant Vicenç d’Obiols.

Centrant-nos en el tema estrictament excursionista és una caminada molt bonica per aquesta zona del Berguedà en que combinarem estones de paisatges oberts amb una gran panoràmica amb d’altres en que baixarem al fons dels torrents per gaudir dels gorgs i salts de Fontcaldes, de la Frau, de Bellús i vorejarem l’estany de Graugés.
Caminarem per pistes i carreteres locals asfaltades o cimentades, però també per bonics corriols per dins del bosc.
Durant el recorregut ens acompanyaran pràcticament tota l’estona dos cims ben característics com son el Cogulló d’Estela per un costat i el Sobrepuny per l’altre. El Cogulló d’Estela anirà acompanyat de la Roca d’Auró, la Torreta dels Enginyers i tot el conjunt dels Rasos de Peguera.
Caminada amb poc desnivell i voltats de camps de conreu esquitxats constantment de masos.

Sintetitzant molt Cal Rosal era un lloc de pas del Camí Ral de Vic a Berga precisament on aquest travessava el riu Llobregat pel pont vell d’Orniu. És aquí on l’any 1858 els germans Rosal instal·len la primera colònia tèxtil aprofitant la força de l’aigua per a moure la maquinària.
Podeu veure una detallada i interessant descripció amb fotografies antigues a l’enllaç de la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Rosal

Els germans Rosal varen repetir “la jugada” una mica més amunt al costat de la masia coneguda com a Casavella de Graugés on varen fundar una nova colònia, però aquesta vegada la colònia va ser agrícola i per això construïren un estany de 18 metres de fondària i 100 d’amplada i tres de dimensions més reduïdes. El procés de colmatació a reduït fins a 6 metres la fondària original de 18. Vegis una detallada informació a la viquipèdia de l’estany i de la colònia agrícola:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estanys_de_Graug%C3%A9s
i
https://ca.wikipedia.org/wiki/Graug%C3%A9s
Les dependències de la colònia s’articulaven al voltant una gran plaça central rectangular. Una d’aquestes dependències actualment és un local de restauració.

El Serrat dels Tres Hereus és un turó de 683 metres en el que hi ha les restes d’un assentament iberoromà del segle IaC. Durant unes excavacions durant els anys 1995 a 2002 es van fer importants troballes, arribant a la conclusió que el poblat va ser abandonat precipitadament per un incendi. Encara hi ha una extensa zona pendent d’excavar i la excavada es va tornar a colgar per evitar espolis. Només és visible una part de la muralla que envoltava el recinte, en la que hi havia dues torres a cada entrada; una de excavada i l’altra encara per trobar. És un assentament que podria donar molta llum a la convivència entre ibers i romans al Berguedà, però les excavacions fa 20 anys que estan aturades i amagades per por als espolis.

Vull fer un esment especial al mas de Ballús, un espectacular masia, de la que ja es té constància el 1497 i que era de les més grans del terme d’Avià i entre les seves possessions hi ha el molí, al costat del salt d’aigua (que visitarem), la capella dins el recinte del mas, i el terme també incloïa la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. És tan gran que hi vivien quatre famílies, per això a la casa hi ha quatre cuines. Del mas també destaquen els dos pisos amb sis grans arcades (en el segon, dues estan tapiades). El mas ja destaca des del Serrat dels Tres Hereus.
Podeu veure una detallada explicació de la història i descripció del mas i de la seva capella als enllaços:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus
Encara que sembla habitat, tot aquest conjunt actualment està en un estat d’abandonament que fa caure l’ànima als peus. Arcades tapiades, parets de maons vista, gàbies, filferros, afegits arreu sense cap mena de mirament, hi ha un cobert davant d’una de les portes d’entrada en que una de les bigues passa literalment per la barana del balcó. De la capella més val no parlar-ne, ja que està convertida en un corral.

L’església preromànica d’Obiols i la necròpolis que l’envolta ens reconforta de la decepció del Bellús. Situada sobre una plataforma de pedra està envoltada per tres edificis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Durant l'edat mitjana, l'església de Sant Vicenç d'Obiols es trobava en el territori de l'antic comtat de Berga i del bisbat d'Urgell, essent propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll. Així és citada a l'acta de dotació de l'abadia de l'any 888.
La necròpolis son tombes excavades directament a la roca, i en una d'elles s’hi va trobar una moneda d’or del rei visigot Ègica (687-702), que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
L'església va ser restaurada entre els anys 1960 i 1962, a càrrec de a Diputació de Barcelona. Vegis una detallada explicació de l’indret a l’enllaç de la viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_d%27Obiols

Començarem l’excursió des de l’ampli aparcament que hi ha a Cal Rosal i seguim la carretera en direcció a Berga, passem per la rotonda, travessem el riu LLobregat i seguim uns metres més, pràcticament fins davant de l’església de Sant Antoni de Pàdua, que queda a l’altre costat. Girem 180 graus a l’esquerra per a seguir un camí que baixa fins les ruïnes del molí de Minoves, aquí girem a la dreta, deixant a l’esquerra l’antiga Escola de Cal rosal; acabem de vorejar les ruïnes del molí i poc després hem de deixar el camí per seguir-ne un que s’enfila per l’esquerra i després planeja.
Arribem a una nova cruïlla on també girem a l’esquerra. Aquí també hi hauríem arribat si davant de l’església haguéssim seguit els primers metres de la carretera a Avià (potser és una mica més curt, però no passes per les ruïnes del molí).
Seguim aquest marcat camí que s’enfila i aviat el deixem per girar a la dreta i començar a caminar per un sender que va seguint la riera de Fontcaldes, desemboquem en una pista.
Hem d’estar atents a un corriol que hi ha més endavant perquè ens permet baixar a la llera de la riera i contemplar el gorg i petit salt de Fontcaldes.
Vist el gorg podem tornar directament al camí o fer una mica de volta per passar-hi per sobre.
En les dues opcions hem de continuar seguint el camí pel costat dret de la riera (la nostra esquerra). No gaire mes lluny arribem a una nova cruïlla, aquí farem una anada i tornada al proper gorg.
Una curta baixada ens deixa davant el bonic salt i gorg de la Frau.
És un indret molt bonic, el gorg és força gran i el salt d’aigua espectacular, podem donar la volta al gorg i posar-nos a sota el salt.
Tornem al camí que fa una lleugera volta per acabar passant per sobre el salt, amb precaució podem apropar-nos al caire per veure el gorg des de dalt.
El camí acaba desembocant amb una pista que seguim per l’esquerra.
Caminem una estona paral·lelament a la carretera d’Avià i la vista s’obra al Cogulló d’Estela i al Sobrepuny. Acabem sortint a una pista asfaltada que seguim per l’esquerra, passem pel costat de Cal Dacs i seguidament la deixem per seguir una pista per l’esquerra. Passem pel costat del mas de Carbonells i a la cruïlla que hi ha a continuació seguim per la pista de la dreta. Terreny totalment pla i voltats de camps de conreu. Poc després hem d’estar atents a un corriol que arrenca per la dreta; en realitat és una drecera, ja que poc després desemboquem a una pista que seguim per la dreta.
Si no veiem el corriol i continuem per la pista arribarem a Cal Gris on girant a la dreta sortirem al mateix punt.
Passem pel costat del mas de la Roca i sortim a una altre pista asfaltada i que ens deixa a Graugés.
Passem pel costat del bonic estanyol de les Escoles i poques passes després ens acostem a la moderna església dedicada a Sant Galderic (o Galdric) i Sant Isidre, els dos patrons dels pagesos, inaugurada l’any 1994.
La primera impressió és que es tracta de la porta d’un garatge, però en realitat és la porta de l’església; després mirada de més a prop vas canviant d’opinió. Entre les reixes d’una porta lateral podem veure una sèrie de quadres exposats a l’entrada de l’església.
Ara passarem per la capçalera de l’estanyol de les Escoles i acabarem sortint a la carretera de Graugés, però immediatament girem a la dreta per passar per arribar a la plaça rectangular d’entrada al recinte de la colònia agrícola.
Davant tenint Cal Garretà, reconvertit en bar i a la dreta la reixa d’entrada a l’estany de Graugés.
Sorprèn veure aquella extensió d’aigua; hi ha un bonic passeig que va fent la volta a l’estany, ja situats a l’altre vorera hi ha una zona amb taules i bancs que ofereixen una bona perspectiva de l’estany.
A continuació sortim d’aquesta zona i seguim per un camí que ens porta al petit estanyol de Sant Ramon i seguidament a la bonica font de Sant Ramon amb una ben conservada ceràmica de l’esmentat sant.
Seguim el camí que ens porta a la depuradora d’aigües i poc després recuperem la carretera local del camí de Graugés, que seguim per la dreta. Ara ens tocarà caminar durant 1,5 km per aquesta carretera local. Tot i ser un tram asfaltat, no se’ns farà pesat perquè la vista és molt bonica i l’indret molt tranquil.
Finalment arribem a l’indret del Collet, on deixem la carretera i girem a l’esquerra deixant la Caseta de Bernades a la dreta.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on farem una anada i tornada al turó del Serrat dels Tres Hereus i al poblat iberoromà.
Seguim la pista de la dreta i atenció al corriol que arrenca poc després també a la dreta que s’enfila muntanya amunt. Desemboquem a la pista oberta per anar al poblat, l’anem seguint, fent una curta drecera per escurçar una llaçada.
Al capdamunt del serrat deixem la pista i seguim un corriol per l’esquerra que ens deixa dalt del turó del Serrat dels Tres Hereus, on ens hi espera una estelada, i una bona vista, malgrat que la vegetació n’amagui una mica. D’aquesta vista del Pirineu i dels Rasos de Peguera també destaca a la plana el gran mas de Bellús.
Encara que rés ho indiqui, ja estem al poblat iberoromà.
Seguidament anirem a la zona excavada fins l’any 2002, seguim el camí que va fent un tomb de 180 graus i arribem a unes terrasses on entre la vegetació es veuen algunes estaques i marques al terra que segurament indiquen les restes que es van tornar a tapar. En aquesta zona una mica apartada a l’esquerra hi ha un gran mur de pedra que formava part de la muralla del recinte; en destaca el seu gruix.
Aquí recuperem la pista que hi portava, la seguim, enllacem amb el camí de pujada fins a situar-nos a la cruïlla d’anada i tornada.
Seguim durant força estona un bonic camí que va planejant fins una cruïlla on el deixem per girar a l’esquerra i baixar fins una pista que només seguim quatre passes per la dreta perquè immediatament hem de girar a l’esquerra tot travessant un filat per començar a seguir un altre bonic camí que es va obrint pas entre la vegetació que separa els camps.
Arribem a una pista, i també girem a la dreta per immediatament girar a l’esquerra i poc després arribem a una cruïlla amb un panell informatiu i seguim per l’esquerra.
Ara baixem per una pista que ens porta al molí de Bellús, però uns metres abans hem d’estar atents perquè per la dreta surt un corriol que després d’una forta baixada ens deixa al bonic indret del gorg i salt de Ballús.
Dels tres gorgs que hem visitat, aquest és potser el més bonic. Resseguint la balma també podem posar-nos sota el salt i passar a l’altre costat del gorg.
Vist aquest bonic indret tornem a la pista que immediatament travessa el torrent per sobre el salt; com el de la Frau, també ens podem apropar al caire de la cinglera per veure el salt i el gorg des de salt. L’erosió de l’aigua ha creat un petit i polit canaló per on es precipita l’aigua.
Seguim per la pista passant pel costat de l’antic molí, que actualment està habitat, i ja veiem en mig dels camps el mas de Bellús, al que ens dirigim.
Arribem a una cruïlla amb un panell informatiu i seguim la pista de l’esquerra i tot seguit arribem al mas. Just abans d’arribar-hi caminem unes passes per l’esquerra per a “veure” la capella que rés sembla indicar que ho sigui. Passem per davant la porta d’accés a la casa, des d’on podem contemplar les grans voltes i els disbarats arquitectònics que hi ha fet a tot el conjunt.
Ja que des del Serrat dels Tres Hereus veiem el mas, ara des del mas també veiem el Serrat i afinant la vista també veurem l’estelada que hi ha al damunt.
Deixem enrere el mas i arribem al Colletó, un petit collet que és una cruïlla de pistes i on també hi ha un panell informatiu.
Girem a l’esquerra, poques passes després a la dreta i a pocs metres novament a l’esquerra.
Anem baixant lentament per una pista amb una vista molt bonica i ja veiem de lluny l’església de Sant Vicenç d’Obiols.
Hi ha algunes cruïlles secundàries, però la pista que seguim és evident i poc abans d’arribar a Sant Vicenç baixem uns metres fins la bonica font d’Obiols, on hi ha una taula i bancs de fusta per a fer-hi una bona aturada.
Deixem la font i acabem d’arribar al bonic indret de Sant Vicenç d’Obiols i ens passegem pel voltant del recinte per contemplar-lo per tots costats, així com per la necròpolis; hi ha un cartell indicant els dies i horaris en que es pot visitar l’església.
Deixem l’indret i seguim la pista en direcció al cementiri que hi ha a uns metres, però abans d’arribar-hi ens hem de desviar a la dreta per a començar a seguir un camí just on hi ha una senyal de tràfic que indica “ruta sense sortida”. Ara ja encarem la part final del recorregut, aquest camí ens torna de nou, fent una llarga llaçada, al nivell del riu Llobregat, passem a prop d’una petita resclosa i de l’embassament que origina i de les restes del pont vell d’Orniu i a continuació travessem el Llobregat pel pont nou d’Orniu i arribem de nou a Cal Rosal i a l’aparcament.

HORARIS:
De Cal Rosal al gorg i salt de Fontcaldes: 30mn
Del gorg de Fontcaldes al gorg i salt de la Frau: 05mn
Del gorg de la Frau a l’estanyol de les Escoles: 55mn
De l’estanyol de les Escoles a l’estany de Graugés: 05mn
Fer la volta a l’estany: 20mn
De l’estany de Graugés a la font de Sant Ramon: 05mn
De la font de Sant Ramon al turó del Serrat dels Tres Hereus: 35mn
Del Serrat a les restes del poblat iberoromà: 05mn
Del poblat iberoromà al gorg i salt de Bellús: 40mn
Del gorg de Bellús a la capella i mas de Bellús: 15mn
Del mas de Bellús al Colletó: 10mn
Del Colletó a la font d’Obiols: 15mn
De la font d’Obiols a Sant Vicenç d’Obiols: 05mn
De Sant Vicenç d’Obiols a Cal Rosal: 30mn
TOTAL: 4h 35mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2022/02/cal-rosal-gorg-de-fontcaldes-gorg-de-la.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"