Cal Rosal-St Vicenç d'Obiols-Molí de Bellús-Ametlla de Casserres.

Sortida de la colònia Cal Rosal, a tocar Berga. Caminem direcció Sud fins a trobar el Pont nou d'Orniu. El creuem i prenem un camí q ressegueix el riu per la seva riba dreta segons baixa. Trobem un parell de balmes formades al salt d'aigua d'un torrent, ara buit, és clar.
El camí s'eixampla, convertint-se en pista fins q arribem a l'esglèsia de St.Vicenç d'Obiols. Gran, ben conservada i bonica, romànica, però amb l'emprempta pre-romànica q mostren les restes de tombes amtropomorfes repartides pel terreny pedrós del voltant de l'esglèsia.
Té dues cases properes molt ben conservades q amaguen l'entrada i façana principal.
Seguim per la pista més propera a l'església que ens condueix a una font q quasi no raja, des d'on podem observar bé el conjunt d'Obiols. Seguim per pista de pujada fins al Colletó de Ballús. Després es baixa cap a la casa de Ballús. Poc abans, al trencant, al costat del rètol, hi ha una tina excavada a la pedra, ara plena de rebrots d'arbres. Ens dirigim a la gran casa q es un edifici un xic deixat, amb coberts a tot voltTé traces d'activitat agrícola intensa, i vaques pasturant pels camps de l'entorn. La voltem continuant per la pista. Creuem un pas canadenc i a la propera cruïlla trobem la bassa i la font de Bellús. Seguim i en pocs minuts arribem a les envistes del Molí de Bellús. Just uns metres passat l'edifici, q ens queda al'esquerra, ja veiem una gran balma a sota. Una enorme roca o codina plana solcada per un rierol li fa de sostre. L'aigua d'aquest es precipita a daltabaix per un encaix situat al bell mig de la roca, formant un bonic salt que cau sobre un gorg recollit i recòndit. Creuem el rec per un pontet, seguim cap a l'esquerra per trobar el baixant cap al gorg (uns 50 mts).
Només d'anar baixant, ja ens meravella la bellesa de l'indret. La balma és alta i fonda, i el salt, ara estret per l'escassesa d'aigua, la creua de dalt a baix, amb caiguda decidida i contundent sobre un gorg d'aigua verdosa però neta.
Un cop a baix, entrem a la balma i la resseguim per dins, tot veient la cortina del salt que, d'haver hi més aigua, seria de ben segur més ampla. L'estrèpit és considerable.
És un lloc encisador que ens convida a passar hi una bona estona i fins i tot fer hi un mossec, al pla herbat q es forma a darrera l'edifici del molí.
Marxem amb recança. Pugem de nou cap a la pista. Caminem uns 350 mts i la deixem, girant a l'esquerra per un caminoi fressat per marques de bicis i motos que baixa canyat cap a la riera de Graugés, q prové dels estanys de Graugés, al costat d'Avià.
El camí segueix vora la riera i arriba a un punt on la riera salta en un estret engorjat petri. Poc després cal creuar un passallís sobre la riera, caminar uns 70 mts i deixar el camí ample per prendre un corriol estret a la dreta (cal passar per sobre un filferro) que ens baixarà cap al costat de la riera, permetent-nos contemplar les formes baumades carregades de molsa que tanquen la riera per la banda contrària a la q som.
Un tros avall la riera torna a saltar, ara un graó molt més alt. S'encaixa per entre unes grans roques molsoses, llisca avall per formar un petit salt (pq ara hi ha tan poca aigua). Som al Salt de la Rompuda. Seria magnífic haver-lo vist en èpoques més reculades amb molta abundància d'aigua!
Seguim riera avall vora pollancredes i camps i de seguida arribem a la colònia fabril de l'Ametlla de Casserres, que travessarem de punta a punta, passant pel carrer principal, de cases adossades, pel costat d'edificis abandonats i derruïts de la fàbrica, i de l'actual fàbrica en actiu. Els edificis de la vil·la- torre de principi del segle XX i de l'església del Roser ens queden en un pla superior al que no tenim accés a no ser que hi haguéssim pujat des del principi del poble.
Abans de creuar el pont del riu, prenem un caminoi a mà esquerra que marxa tota vora de la riba del riu fins a la colònia de la Plana. Des d'allà, prendrem una pista que ens durà de nou a l'església de S. Vicenç d'Obiols, per una altra banda diferent a la que n'hem marxat al matí. Continuem via agafant la pista que passa just al costat de les parets del cementiri d'Obiols. Deixem la que hem arribat al matí a la nostra dreta.
Seguim per aquesta pista fins arribar a una grandiosa i bonica casa: el Lladó. Té una façana amb finestres d'estil gòtic i un matacà i tot! Just situats al davant, la pista continua cap a la dreta fent un revolt, i va baixant fent llaçades cap a Cal Rosal. Un xic abans d'arribar-hi, quan veiem una font eixuta a l'esquerra i divisem el pont vell d'Orniu a la dreta, entre els arbres, surt un corriol en franca baixada a la nostra dreta que ens conduirà en un moment al pont nou d'Orniu. Des del pont, en un parell de minuts ja arribarem on hem aparcat el vehicle.