Cala Farriol, Cala Pedrosa, des de Punta del Mila, anada i tornada

En primer lloc, vull agrair a Toniet1, per la publicació de la seva ruta de Montgo a l'Estartit, en la que he basat la present sortida.
 
En el meu cas, al tindre de fer que la sortida i l'arribada estiguessin en el mateix punt, he tingut de ver un recorregut menys complert.
 
Tot i així, ha complert les nostres expectatives totalment.
 
Tan la cala Ferriol, com la cala Pedrosa, i les fantàstiques vistes de, entre altres la Foradada, justifiquen aquesta bonica i agraïda excursió.
 
Ruta fàcil, però amb un ferm una mica de mal trepitxar , que fa que la considerem de dificultat moderada en lloc de fàcil.

Hem sortit una mica tard, a l'una del mig dia, amb una temperatura de 20 graus i cel serè , sense cap vent.

La pols de pol·len dels pins, estàba present a tot arreu del recorregut, com si fos plena primavera.

Sortim dons des de Mas Sec, direcció l 'Estartit, pel antic camí, fem un quilòmetre, aproximadament fins trobar un trencant cap a l' esquerra, amb l'indicacio de Cala Farriol.

Amb dos-cents metres arribem al GR92 que ens portaria cap a l'Estartit.

Aquí ens desviem cap a l'esquerra i prenem el Còrrec de cala Farriol, que va baixant cap a la cala, per un camí molt rocós i de vegades de mal seguir.

Així, arribem a cala Farriol, d'aiguas d'una transparència i tonalitat verda turquesa del tot sorprenent...

Feia temps que no veia aiguas així.

La soletat d'aquesta cala, l'esplendor del dia i la qualitat de l'aigua, ens provoca una sensació idíl·lica, quasi d'estar en un paradís.

La sortida de la cala, no la fem pel mateix camí d'anada..

Agafem la ruta sud, que s'inicia a la mateixa cala, direcció sud, quasi grimpat al començament i més suau a mida que anem pujant.

Arribem a un trencant que ja ens dirigeix cap a cala Pedrosa.

Ben aviat, en un giravolt podem admirar la majestuositat de la Roca Foradada, on sovint les barques passant pel forat de la Roca.

Comencem a baixar, es de bon fer, i així ens trobem a peu de l'aigua, a una cala molt protegida de tot temporal per un illot que tapa perfectament tota entrada de mala mar.

Aiguas d'una transparència absoluta gràcies al fons rocós.

Es una cala molt petita, però d'una bellesa singular.

Aquesta cala, te continuació per terra, per la llera d'un rierol que va pujant progressivament, en mig d'un bosc atapait i ric en espècies botàniques de la zona.

A punt d'arribar a d'alt del Puig, trobem la cova d'en Companys. Un forat semblat a un pou, que no podem accedir-hi per falta de cordes.

Quasi allà mateix, trobem un indicador per seguir a l'esquerra cap a Cala Calella o a la dreta a buscar el camí de l'Escala.

Anem a buscar el camí de l'Escala, i així a través d'aquest camí, uns quatre quilòmetres més al nort, arribem de nou a Mas Sec, on tenim el cotxe aparcat.

Una excursió ben aprofitada que ens ha permès gaudir d'unes vistes esplèndides, d'unes cales únicas que cal visitar.