Cala Llonga - Puig des Moltons - Cala Olivera - Es Castellar 2019.04

Cala Llonga

Puig des Moltons 163 m.

Moltons, puig des TOPON Puig de 163 m d’altura situat a la vénda de Cala Llonga de Dins, del poble de Jesús, situat al SE del canal d’en Vic i de la urbanització de sa Roca Llisa. Es troba situat prop de la costa de migjorn del Salt d’en Serrà, al N del puig de n’Andreu. [FCC]

Cala olivera

Olivera, cala d’ GEO/TOPON Tram de costa oriental de l’illa d’Eivissa situat a la vénda de Cala Llonga de Dins, parròquia de Jesús, municipi de Santa Eulària des Riu. A grans trets, està situada entre el Salt d’en Serrà i la cala d’Espart i es troba flanquejada, concretament, per la punta des Puig Negre, al nord-est, i el pont Foradat, al sud-oest. Morfològicament, es tracta d’un racó costaner de boca ben ampla i oberta als vents de l’est, sud-est i sud. En el seu mirall d’aigües, s’hi troben dos illots i un petit escull. Compta en el seu fons amb una petita platja situada al nord i molt arrecerada dels vents dominants. Té una longitud d’uns vint metres i els seus materials són arena i còdols, amb presència habitual de fulles mortes de Posidonia oceanica. Hi existeixen dos varadors en ruïnes i hi desemboca un torrent que recull les aigües de les elevacions properes, la llera del qual coincideix amb el camí pel qual s’accedeix a la platja. En el seu extrem occidental hi ha una pregona entrada de mar dins la terra, a la riba de la qual desemboca una torrentera. El marge sud-oest de cala d’Olivera es troba edificat, atès que s’hi situen els xalets més orientals de l’extensa urbanització de Roca Llisa, al voltant del pont Foradat. Alguns d’aquestos xalets compten amb accés propi a la mar mitjançant escales picades a la roca mare. A part de la platja esmentada anteriorment, la ribera de cala d’Olivera és rocosa i compta amb una vegetació de pins i savines. Aquesta platja d’arena és una de les poques que existeixen en aquesta part del litoral d’Eivissa. [MCL]

Forn de calç

Sòl d'en Serra ò Salt d'en Serrà

Serrà, sòl (o salt) d’en GEO/LING Zona de tallserrat situada a l’O del cap des Llibrell a la zona des Castellar, a la vénda de Cala Llonga, del municipi de Santa Eulària des Riu. Està urbanitzada per habitatges unifamiliars a la seua part interior orientats cap a les seues belles vistes a la mar; s’hi han instal·lat diversos establiments de restauració, algun gairebé a peu de mar, on hi ha una platja d’arena gruixuda i de pedra. Pel que fa al nom, la gent de Cala Llonga parla de “sòl d’en Serrà”, però, seguint Enric Ribes, etimològicament és ben clarament un “salt d’en Serra”, i així està documentat i apareix, p. ex., al mapa topogràfic de la zona de l’Institut Geogràfic Nacional. Així, efectivament, hi ha aquest desnivell, aquest salt, que fa que les aigües d’escorrentia s’hi precipitin. El que passa és que el genèric salt s’ha anat fent opac a Eivissa, i a la part de llevant de l’illa la pronuncien sòl. A Formentera, p. ex., repoblada amb gent dels quartons de Portmany, per una banda, i de Xarc i Balansat per l’altra, coexisteixen les dues variants del genèric (salt i sòl) en el topònim salt d’en Feliu, que també és, efectivament, un salt, un desnivell on l’aigua, en córrer, s’hi abocava. Pel que fa a l’antropònim, com que els Serres són més aviat rars en aquesta zona, almenys els primers anys del s. XXI, aquesta raresa explicaria el pas de Serra a Serrà, potser per interferència de l’espècie de peix habitual a les aigües pitiüses. [JAR]

Es castellar 182 m

Castellar, es TOPON1 Nom que des del s XVIII es troba donat al puig de la banda de migjorn de la platja de cala Llonga . [JMC] Té 182 m d’altura i és situat al sud d’aquesta cala, a la vénda del mateix nom. Forma part del massís muntanyós del cap des Llibrell , que separa cala Llonga del salt d’en Serrà  i que també integra el puig de ses Torretes , un poc més alt i més al SE. Tots dos topònims obeeixen a l’existència, al cim del puig de ses Torretes, d’importants restes arqueològiques, bé que en el cas des Castellar el topònim ha sofert un lleuger desplaçament. [ERM]2 També es donà el nom de Castellar a un alt i vistós estrep del puig d’en Joan Andreu , a Corona , que dóna al mar. [JMC] És una elevació formada per diverses agulles rocoses, que assoleix els 260 m d’altura. És situada a devers 750 m a l’ENE del puig d’en Joan Andreu, a la parròquia de Corona, de Sant Antoni de Portmany . En realitat constitueix l’estrep oriental d’aquest puig i domina tota la badia compresa entre el cap Negret  i la punta d’en Petroell , que inclou es Coconar , s’Illot  i ses Balandres , a més de bona part de la costa NW de l’illa d’Eivissa. És un lloc estratègic que, sens dubte, havia tengut funcions de vigilància; des d’ell es veu tot el pla de Corona, el cap Nunó  i es Vedrà . El front marítim del NW des Castellar rep el nom de davall es Castellar. El tram més septentrional és la pedrissa de davant es Castellar, i, a la part de l’ESE hi ha el collet de davall es Castellar i el racó des Castellar. Dins la mar, enfront de tot aquest tram de costa hi ha un desnivell que rep el nom de caire des Castellar, i a l’extrem ENE, just davant na Bous des Castellar, hi ha la seca des Castellar, que és una roca submergida a prou profunditat i que no comporta cap perill per a la navegació. [ERM]

Puig de Ses Torretes 220 m

Castellar, es TOPON1 Nom que des del s XVIII es troba donat al puig de la banda de migjorn de la platja de cala Llonga . [JMC] Té 182 m d’altura i és situat al sud d’aquesta cala, a la vénda del mateix nom. Forma part del massís muntanyós del cap des Llibrell , que separa cala Llonga del salt d’en Serrà  i que també integra el puig de ses Torretes , un poc més alt i més al SE. Tots dos topònims obeeixen a l’existència, al cim del puig de ses Torretes, d’importants restes arqueològiques, bé que en el cas des Castellar el topònim ha sofert un lleuger desplaçament. [ERM]2 També es donà el nom de Castellar a un alt i vistós estrep del puig d’en Joan Andreu , a Corona , que dóna al mar. [JMC] És una elevació formada per diverses agulles rocoses, que assoleix els 260 m d’altura. És situada a devers 750 m a l’ENE del puig d’en Joan Andreu, a la parròquia de Corona, de Sant Antoni de Portmany . En realitat constitueix l’estrep oriental d’aquest puig i domina tota la badia compresa entre el cap Negret  i la punta d’en Petroell , que inclou es Coconar , s’Illot  i ses Balandres , a més de bona part de la costa NW de l’illa d’Eivissa. És un lloc estratègic que, sens dubte, havia tengut funcions de vigilància; des d’ell es veu tot el pla de Corona, el cap Nunó  i es Vedrà . El front marítim del NW des Castellar rep el nom de davall es Castellar. El tram més septentrional és la pedrissa de davant es Castellar, i, a la part de l’ESE hi ha el collet de davall es Castellar i el racó des Castellar. Dins la mar, enfront de tot aquest tram de costa hi ha un desnivell que rep el nom de caire des Castellar, i a l’extrem ENE, just davant na Bous des Castellar, hi ha la seca des Castellar, que és una roca submergida a prou profunditat i que no comporta cap perill per a la navegació. [ERM]