Cala Montgó, base militar de la Clota, la Foradada, cala Rostella, cala Ferriol, Punta Ventosa, la Caleta, Montgó

Per gaudir d’una zona verge de la Costa Brava on encara no ha arribat el ciment, no hi ha res com recórrer el tram de penya-segats i cales mig perdudes comprès entre l’Estartit i cala Montgó.
En aquesta ocasió, seguint una ruta del Capi, anem des de Montgó fins a la Foradada tot d’una tirada per l’interior per l’antic camí de l’Escala a l’Estartit, passant per l’antiga zona militar de la Clota i visitant el seu búnquer, tot en estat ruïnós i ple de deixalles. Tombem a l’esquerra quan trobem el senyal indicador de cala Ferriol, obviem el trencant de la dreta que hi ha més endavant que indica cap a cala Pedrosa, i estem atents a un corriol sense senyalització a la dreta (si bé hi ha una fita) que ben aviat baixa decidit cap a la Foradada. Abans de començar la baixada, la vista del cap Castell amb la seva impressionat roca Foradada és espectacular. La baixada acaba en un collet des d’on fem una petita pujada fins a dalt de la Foradada. La vista des d’aquí abasta des dels espectaculars penya-segats del golf de la Morisca fins l’illot de la Pedrosa i la punta del Rossinyol per un costat i dels illots de cala Ferriol i els penya-segats del Salt del Pastor per l’altre.
Tornem al collet i continuem baixant cap a la dreta fins a Cala Rostella, una cala rocallosa d’una bellesa feréstega. Pugem les roques per l’altre costat sense un camí definit fins a trobar un corriol que, travessant una pineda, ens porta fins a la cala Ferriol, una bonica cala que convida a fer-hi un bany. No és el cas en aquesta ocasió perquè s’ha amagat una mica el sol i bufa un ventet que no ens esperona a treure’ns gaire roba. Aprofitem, això sí, per fer una queixalada i agafar forces per a la pujada que ens espera.
Continuem la ruta pujant per un corriol costerut però sense ser molt exigent fins a l’antic camí de l’Escala a l’Estartit per on havíem passat a l’anada, i desfem una part d’aquest camí passant novament per la zona militar fins a trobar una pista ampla. Agafem aquesta pista tombant a la dreta. Un recta llarga ens acosta al mirador de Punta Ventosa. A 90 metres sobre el nivell del mar i amb un penya-segat de vertigen als nostres peus, no cal dir que la vista és excepcional, i s’estén fins a cala Montgó. Un equipament de búnquers en estat deplorable, plens de pintades i amb un munt de deixalles n’és la nota negativa.
A partir d’aquí comencem la baixada per corriol, resseguint la costa abrupta. En un punt de la baixada, acostant-nos al precipici, observem l’illot de Punta Ventosa. Continuem baixant fins a passar pel costat d’una barraca situada a prop de la Cova de la Sal, una cova només accessible per mar. Abans d’arribar-hi, es pot fer una pujada i baixada fins a la Punta del Milà, però ens n’adonem massa tard i ens queda pendent per a una altra vegada.
Després d’una petita pujada, acabem baixant a la Caleta, la travessem i continuem seguint les marques del GR per un tram una mica aeri. Cal anar amb compte. Continuem per la zona dels Crestats, fins al Racó del Rec Fondo, una altra petita cala on trobem banyistes.
Seguim les marques de GR vorejant la costa tot pujant i baixant, passem per la Roca de la Cadira i la cala de la Cadira des d’on gaudim de bones vistes cap a la Torre Montgó, i finalment acabem a la platja de Montgó, on aprofitem per fer un petit bany. Jo només ens resta tornar a l’aparcament i donar per acabada aquesta ruta circular.