Cala Pilar (parking) - Algaiarens - Cala Morell - Far de Punta Nati

CAT/ESP
Ruta que, malgrat la llarga distància, no és en absolut difícil, sent el més complicat els darrers kilòmetres sobre una superfície pedregosa sense absolutament cap ombra a la vista.

Començam on vàrem acabar el dia anterior, al parking de Cala Pilar, després d'un còmod pas per zona boscosa tornam a enganxar amb el Camí de Cavalls (que només deixarem fent una retallada al km. 3,7, al pas per Algaiarens i la visita final al Far de Punta Nati). Còmodament s'arriba a la vista del Macar d'Alfurinet on s'hi arriba ràpidament, després vé un llarg tram que alterna bosc i entorn rural francament molt agradable de caminar. Se supera el torrent d'Algaiarens i sortim del Camí de Cavalls per arribar a la platja, caminar-la sencera i aprofitar per fer el darrer bany en aquest viatge a Menorca.

Després de l'aturada a Algaiarens, se surt de la platja per unes escales, es passa per l'aparcament i es va pel camí que passa pel petit port de ses Fontanelles, el camí litoral pica suaument cap amunt amb molt bones vistes de l'altra platja d'Algaiarens (platja des Bot) primer i després del Codolar de Biniatram i dels penyals de Corniola. El pedregós camí va vora una paret fins que s'arriba a l'Aljub de Corniola, on aprofitam per dinar.

Ràpidament s'arriba a la urbanització de Cala Morell, per on s'hi va prop d'un quart d'hora i estava casi completament deserta. Després de fer una obligada aturada a la necròpoli, el camí va per prop dels acantilats guanyant altura i veient la urbanització mirant cap endarrera. El camí ens duu primer cap endins i després cap a la mar a través d'una sèrie de carreranys on encara queda vegetació.

Els darrers kilòmetres es per una zona totalment seca i inhòspita, on el carrerany és majoritàriament pedregós i es veuen moltes ovelles pel camí. La vista progressivament més propera del far amb el sol cada vegada més baix li dona una imatge inoblidable. Finalment s'arriba a la carretera d'accés al far i decidim anar-hi (vaig parar la ruta a la porta del far però vàrem donar-li la volta i anar als bunkers de la Guerra Civil que hi ha al costat).

Una ruta físicament asequible malgrat la llarga distància, que té molta diversitat de paisatges i que és de tot menys avorrida.

Ruta realitzada amb l'Associació Desorientats d'Eivissa (Facebook).

++++++++++++++++++++++++++++++
Ruta que, a pesar de la larga distancia, no es en absoluto difícil, siendo lo más complicado los últimos kilómetros sobre una superficie pedregosa sin ninguna sombra a la vista.

Empezamos donde terminamos el día anterior, en el parking de Cala Pilar, después de un cómodo paso por zona boscosa volvemos a enganchar con el Camí de Cavalls (que sólo dejaremos haciendo un recorte en el km. 3,7, al paso por Algaiarens y la visita final al Faro de Punta Nati). Cómodamente se llega a la vista del Macar de Alfurinet donde se llega rápidamente, después viene un largo tramo que alterna bosque y entorno rural francamente muy agradable de andar. Se supera el torrente de Algaiarens y salimos del Camí de Cavalls para llegar a la playa, caminarla entera y aprovechar para dar el último baño en este viaje a Menorca.

Después de la parada en Algaiarens, se sale de la playa por unas escaleras, se pasa por el aparcamiento y se va por el camino que pasa por el pequeño puerto de ses Fontanelles, el camino litoral pica suavemente hacia arriba con muy buenas vistas de la otra playa de Algaiarens (playa des Bot) primero y después del Codolar de Biniatram y de los acantilados de Corniola. El pedregoso camino va cerca de una pared hasta que se llega al Aljub de Corniola, donde aprovechamos para comer.

Rápidamente se llega a la urbanización de Cala Morell, por donde se va cerca de un cuarto de hora y estaba casi completamente desierta. Después de hacer un obligado parón en la necrópolis, el camino va por cerca de los acantilados ganando altura y viendo la urbanización mirando hacia atrás. El camino nos lleva primero hacia adentro y después hacia el mar a través de una serie de senderos donde todavía queda vegetación.

Los últimos kilómetros son por una zona totalmente seca e inhóspita, donde el sendero es mayoritariamente pedregoso y se ven muchas ovejas por el camino. La vista progresivamente más cercana del faro con el sol cada vez más bajo le da una imagen inolvidable. Finalmente se llega a la carretera de acceso al faro y decidimos ir (paré la ruta en la puerta del faro pero dimos la vuelta para ir a los búnkers de la Guerra Civil que hay al lado).

Una ruta físicamente asequible a pesar de la larga distancia, que tiene mucha diversidad de paisajes y que es de todo menos aburrida.

Ruta realizada con la Asociación Desorientats d'Eivissa (Facebook).