Calafell-Cova Foradada-L'Escarnosa-Torre d'en Viola-Calafell

Avui visitarem
La Carena i Pic de L'Escarnosa (129m)
Cova Foradada
Cantera de L'Escarnosa
Torre d'en Viola
Una sortida curta però molt bonica, la Cova i la Cantera val molt la pena de visitar, es molt interessant
Ara us faig una mica de descripcio dels llocs que visitarem, textos extrets de internet

COVA FORADADA
La Cova Foradada es localitza al terme municipal de Calafell, la comarca del Baix Penedès (Catalunya, Espanya). Situada al capdamunt del turó de l'Escarnosa, a una altitud de 110 m sobre el nivell del mar i a 1860 m de la línia de costa actual.[1] Es tracta d'una petita cova en un aflorament calcari, erosionat i arrodonit per l'efecte de l'aigua. Està formada per dues sales a diferents nivells unides per una rampa. Al peu d'aquesta es forma un relleu circular, es tracta d'un peu de salt d'aigua o gorg, el qual ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. El seu nom, Foradada, el deu a l'entrada de la part superior, de forma circular i arrodonida.
El potencial arqueològic del lloc va ser descobert l'any 1997, fruit d'una trobada accidental, per part d'uns excursionistes, de diversos ossos humans que posteriorment foren atribuïts al neolític tardà. A partir d'aleshores s'han succeït una sèrie de campanyes arqueològiques programades des de l'any 1998,[2] dirigides en un inici per Artur Cebrià (junt amb M.R. Senabre en l'excavació preventiva del 1997). L'any 1998 l'arqueòleg municipal Josep Pou va realitzar una inspecció del jaciment, i l'any 1999 es va fer una nova excavació preventiva. Tot seguit, es va endegar un projecte científic d'excavació i investigació destinat a conèixer la dinàmica d'ocupació prehistòrica de la cova[3][4] i integrar-ne el coneixement dins de les dinàmiques generals de poblament antic a les comarques penedesenques. A partir de l'any 2015 l'excavació ha estat codirigida per A. Cebrià i Juan Ignacio Morales. Actualment, el jaciment es troba gairebé totalment excavat. S'ha treballat tant a la sala superior com a la inferior. La primera compta amb una successió de nivells carbonatats on únicament s'ha documentat la presència de fauna plistocena.[2] La segona sala, la inferior, és la que conté tot el dipòsit arqueològic, amb una àmplia forquilla cronològica, que comprèn des del paleolític superior antic fins a una capa molt alterada d'enterraments col·lectius del final del neolític i inicis de l'edat del bronze. A més, la presència d'algunes restes descontextualitzades mostren que la cova també va ser utilitzada durant la primera edat del ferro.

CANTERA DE L'ESCARNOSA
Es tracta d'un conjunt format per una pedrera i barraca de pedra seca. La pedrera està ubicada al costat nord-est d'un turó format per un roca calcària fossilifera, amb foraminifers, principalment del grup dels "nummulítids", i altres organismes com algues i fragments de mol·luscs. Es tracta d'una biomicrítica molt porosa, mineralògicament formada gairebé exclusivament per calcita microcistal·lina (micrita). Pel que fa a la seva formació pertany a l'era terciària o temps cenozoics. El front d'explotació de la pedrera és situat al costat oest, té una alçada de 10 m aproximadament. A les parets del front s'observen les faixes horitzontals que corresponen als blocs extrets i, com a mínim al costat sud de l'entrada de la pedrera, alguns dels solcs realitzats per a l'extracció dels blocs. L'interior de la pedrera és plena de vegetació.

TORRE D'EN VIOLA
Aquesta peculiar construcció ha estat objecte d'atenció per diversos estudiosos, que l'han interpretat de formes diferents.
Primerament va ser considerat com un monument funerari romà.
Posteriorment hi ha hagut qui l'ha volgut identificar amb una construcció d'origen àrab.
Els sondejos arqueològics duts a terme l'any 1998 van posar de manifest, però, que es tractava d'una construcció més moderna, del segle XVII.
El tipus de construcció, amb espitlleres per armes de foc, fa pensar que es tracta d'una construcció de caire defensiu.
Cal, doncs, emmarcar la seva construcció en els conflictes bèl·lics que es succeïren en aquest segle.
Entre els anys 1640 i 1652 Catalunya es va veure afectada per la Guerra dels Segadors, provocada per l'aixecament secessionista contra la monarquia hispànica dels Àustria.
Aquest conflicte va afectar durament Calafell.
En aquells moments era un poble petit, format per unes 18 cases agrupades i uns quants masos dispersos, en total entre 100 i 150 persones.
La construcció de l'edifici del Casalot del Viola sembla que correspon a aquest moment, tant per la cronologia com per la tipologia de la construcció.
Es podria tractar d'un fortí fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops de mà freqüents, línies incertes i inseguretat general.
La tardor de l'any 1642, la cavalleria espanyola va saquejar el Vendrell.
Després d'aquest fet, és lògic pensar que molts pobles aixequessin torres de vigilància i defensa.
Els torrents de Mas d'en Vives i el de Montpaó eren els camins naturals per comunicar Calafell amb l'interior; el camí de Bellvei per la Cobertera no existia, ja que es va obrir a finals del segle XIX; el camí al Vendrell pel coll de l'Argila, tampoc.
Qualsevol exèrcit provinent de Tarragona tenia probablement dos camins: el de Torredembarra o el de mar.
Un cop arribava al poble podia anar a l'interior per Montpaó o per Mas d'en Vives.
D'aquí la necessitat de construir un fortí fuseller que serviria probablement de refugi de les forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la cavalleria espanyola.”