Calafell, el Bunker de les Madrigueres, Sant Salvador, Comarruga, Camí de les Bruixes, Sant Vicenç, Camí de Vilanova.

Antic Sanatori Marítim de Sant Joan de Deu.

Fou la família Cruset qui amb els seus treballs (publicació d'artícles de premsa, recollida de donatius...) inicià la idea de la construcció d'aquest Sanatori. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Dèu que regien aquella institució foren assassinats. Però el sanatori continuà la seva tasca: tractament principalment de la poliomelitis, així com altres malalties de la quitxalla. Fa uns vuit anys que fou abandonat a causa del boom turístic de la zona que acabà amb la tranquil·litat del lloc. Els seus components es traslladaren a l'hospital de Sant Joan de Dèu de Barcelona. Avui en dia s'ha convertit en un hotel de luxe de la cadena Le Meridien Rá.

El Bunker de les Madrigueres.

EL BÚNQUER DE TRINIDAD CASAS El Bunker de les Madrigueres al Vendrell, és un niu de metralladores construït durant la Guerra Civil per l'exèrcit republicà per defensar la costa davant un possible atac del bàndol nacional. Aquest búnquer va estar militarment en actiu fins a l'any 1945 i després va quedar abandonat fins que quatre anys més tard va ser ocupat per una família immigrant de Jaén, que va arribar a convertir-lo en casa seva durant quatre anys de la postguerra. Una de les filles d'aquesta família, la poeta Trinidad Casas Perin, que va viure i jugar al búnquer, va recollir en l'esplèndit poemari Escaleras al Mar les vivències i sensacions d'aquella etapa de la seva vida. L'Ajuntament del Vendrell i el grup ecologista Geven, van dur a terme el projecte de rehabilitar l'espai i dignificar-lo, com a part de la recuperació de la memòria històrica la Guerra Civil Espanyola. El projecte es va desenvolupar en dues parts. La primera acció va ser l'adequació d'una de les façanes, on s'hi ha fet un mural amb una representació del "Guernica" de Pablo Picasso i la segona, duta a terme el passat vuit de desembre, va consistir a pintar els versos d'Escaleras al mar, que parlen d'aquest niu de metralladores, en les seves parets. Així ho explicava Trinidad Casas als seus amics i familiars: La noche del jueves, 8 de diciembre, acabaron de pintar mis versos en las paredes del búnker. (El proceso se tenía que hacer de noche). Así con esa oscuridad es como vivíamos en aquellos años. Ha sido el regalo más especial que he recibido en toda mi vida. Al contemplar el nido de ametralladoras, ahora, con el mar de fondo... pienso en toda mi familia y especialmente en mi padre, un gran amante de la cultura que apenas pudo ir a la escuela, pero que luchó contra viento y marea por tener estudios. Él fue el que me enseño a leer y a escribir. Sé que hoy, como yo, sentiría una profunda emoción al ver los versos de su hija grabados en las paredes del que fue nuestro precario hogar.

Desembocadura de la Riera de la Bisbal.

Museu Pau Casals.

La Fundació Pau Casals la van crear el 1972 el mateix Casals –un any abans de morir– i la seva dona, Marta Montañez. El primer objectiu de la Fundació, segons l'article 6 dels seus estatuts, és "conservar i millorar la Casa Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell)". El patronat de la Fundació ha estat presidit, des de la seva creació, pel corresponent Abat de Montserrat. Al cap de poc de morir Pau Casals, el 1974 es van obrir les portes d'algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la Sala del Sentiment, reconvertida ara en pinacoteca. Un parell d'anys després, el 1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu. El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001, per rehabilitar l'edifici tant des d'un punt de vista estructural com museogràfic. Amb la inauguració de la nova etapa, el museu adoptà el nom definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals. L'1 de febrer de 2021 començarà un projecte de restauració de l'edifici històric i dels jardins, i de renovació museogràfica, coincidint amb el vintè aniversari de la nova etapa.

Jardins de l'alberg de Santa Maria del Mar a Comarruga

Jardins de l'alberg de Santa Maria del Mar a Comarruga

Llac de Comarruga.

La deu de l’Estany i el Riuet es troba a la platja de Coma-ruga, al municipi del Vendrell (Baix Penedès). L’aigua neix en una surgència de roques calcàries del massís de Bonastre i descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès, fins a arribar a Coma-ruga, on brolla espontàniament a la superfície. Actualment, tota la zona està urbanitzada. Antigament, però, aquest aflorament formava diversos estanys d’aigües termals tèbies; per això, aquest lloc s’anomenava “Calders”. Al segle XIX es descobrí que, d’aquesta deu, brollava una aigua amb propietats medicinals, de temperatura constant entre 18ºC i 21ºC. Arran d’aquest descobriment, s’hi construí, als anys vint del segle XX, un luxós balneari que significà l’inici de la urbanització del nucli de Coma-ruga. Actualment, l’aigua de la deu està canalitzada fins a una font ornamental exterior, d’on passa a l’Estany i d’aquí al Riuet, que desemboca a la platja. Durant tot l’any és habitual veure persones de totes les edats prenent banys al Riuet per aprofitar-ne les propietats curatives.

Llac de Comarruga.

Marge.

Marge

Pedra seca.

Pedra seca.

Sant Vicenç de Calders.

Pedra seca.

La colla d'avui.

Cova

Pou.

Cucó i pedra seca.

Pedrera de la Serra.

Carrer de les Roques a Sant Vicenç de Calders.

Sant Vicenç de Calders.

Església de Sant Vicenç de Calders.

L’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders, documentada des del segle XI, va ser reconstruïda el 1784. Té una nau coberta amb volta de canó i llunetes i amb capelles laterals. La seva façana presenta el coronament ondulat típicament barroc i una portalada d'arc escarser adovellat, flanquejat amb pilastres rectes que sostenen un frontó amb fornícula, on hi ha una imatge de sant Vicenç. D'un lateral neix el campanar, xaparrat, de dos ulls.

Romaní florit.

Carrer del Pou a Sant Vicenç de Calders.

La colla al carrer del Pou.

Carrer del Pou.

El pou del carrer del Pou a Sant Vicenç de Calders.