Calafell (zona esportiva), Vil·la romana el Vilarenc, Ciutadella Ibèrica, antic Sanatori de Sant Joan de Deu, museu Pau Casals.

Circular per les terres vora mar del Baix Penedès.
Molt fàcil i plana, sense cap mena de dificultat. En pocs quilòmetres podem veure i disfrutar d'un seguit de llocs naturals i històrics molt interessants de Calafell i el Vendrell.

Hem sortit de la magnífica zona esportiva de Calafell, allà mateix ens trobem amb la vil·la romana del Vilarenc.

Les restes romanes del Vilarenc, son conegudes des de el segle XIX, l'any 1882 es van fer les primeres excavacions. L'any 1967 es fan unes noves excavacions, localitzant dues noves cisternes, posteriorment n'hi han hagut d'altres.
Al costat mateix trobem les cisternes romanes.

Seguim cap a la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Hem passat pel nou camí, que amb gran encert, han fet per arribar-hi.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell és el nom amb què es coneix el jaciment arqueològic d'Alorda Park o ciutadella de les Toixoneres, situat a. Fou habitat per la tribu ibera dels cossetans i probablement fou destruïda amb l'arribada dels romans. La singularitat d'aquest jaciment és que, durant els anys 90, es va reconstruir una reproducció de l'antic assentament iber sobre els mateixos fonaments.
L'assentament, davant del mar, és un recinte fortificat que es va fundar a principis del segle VI ac, durant l'època ibérica. S'ha relacionat amb la seu d'un cabdillatge de la tribu ibera dels cossetans. Era un poblat envoltat per potents muralles amb torres de defensa, portes d'accés, un palau i nombroses dependències. Hauria tingut uns 60 habitants.

Agafem el passeig marítim i arribem a l'estany, on trobem el monument als presidents (Macià, Companys i Irla), una mica més endavant trobem el monument al pescador, obra de Francesc Carulla.
El Bot Salvavides de Calafell "Francisco Gorostidi", embarcació singular que en el seu moment va salvar moltes vides. Es tracta d'una embarcació que per la seva forma i construcció, no s'enfonsa. Avui en dia s'ha convertit en un emblema del poble i en una atracció turística. Els diumenges d'estiu, la tripulació li fa fer voltes sobre si mateixa.

Seguim cap l'antic Sanatori Marítim de Sant Joan de Deu (avui convertit en un hotel).
Fou la família Cruset qui amb els seus treballs (publicació d'artícles de premsa, recollida de donatius...) inicià la idea de la construcció d'aquest sanatori. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Deu que regien aquella institució foren assassinats. Però el sanatori continuà la seva tasca: tractament principalment de la poliomelitis, així com altres malalties de la quitxalla.

Passem per l'espai natural protegit, dels pocs que queda al litoral, de Les Madrigueres, on hi trobem el Búnquer d'ametralladores.
El búnquer de les Madrigueres era un niu de metralladores que formava part de les fortificacions de costa erigides pel govern de la República per possibles atacs marítims per part de tropes franquistes. Al finalitzar la Guerra Civil, la dictadura de Franco va mantenir aquests elements actius fins al 1945 per la possibilitat de desembarcaments dels aliats en la Segona Guerra Mundial.

El matrimoni Casas Perín amb quatre fills s’hi va instal·lar l’any 1949 quan va arribar a Catalunya per començar una nova vida, després d’un llarg viatge des de Marmolejo (Jaén) d’on el progenitor havia estat desterrat per lluitar al bàndol republicà. El desembre de 1950 el búnquer de les Madrigueres va ser el lloc de naixement del germà més petit.

Arribem al Museu Pau Casals de Sant Salvador.
Museu dedicat a la figura de Pau Casals. Està situat a la casa que el cèlebre músic i compositor es va fer construir, el 1909, enfront del mar a la platja de Sant Salvador. Ofereix un recorregut per la seva vida professional i privada.
La platja de Sant Salvador va ser l’indret triat per Pau Casals per fer-se construir, l’any 1909, la vil·la Casals, a primera línia de mar. A més, en començar la dècada dels trenta, just abans de la Guerra Civil, en va encarregar una reforma a l’arquitecte Antoni Puig, que va dissenyar la Sala de la Música, l’encantador jardí i el mirador sobre la platja. Durant els anys previs al seu exili, el 1939, el músic s’hi refugiava cada estiu per descansar de les gires que emprenia arreu del món i per gaudir tranquil·lament amb els amics i la família. Actualment aquesta casa, restaurada per retornar-li la brillantor dels millors moments, és la seu de la Casa-Museu Pau Casals, on el visitant descobreix la intensa vida del violoncel·lista a través del seu extens patrimoni artístic i documental. La visita a la Casa-Museu Pau Casals transcorre a través de 17 sales que recorren la biografia del genial músic, amb el suport d’elements de la seva vida privada i professional i de l’última tecnologia museogràfica.

Desfem camí per arribar novament al lloc d'inici de la caminada.