Caldera Blanca, montaña Caldereta, des l'aparacament prop de Mancha Blanca, parc natural de los Volcanes, Lanzarote
near Tinguatón, Canarias (España)
Viewed 41 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
Aproximació
Hi ha “guagua” o servei d’autobús des d’Arrecife fins a Mancha Blanca. Nosaltres hi vam anar amb el cotxe de lloguer, des de Costa de Teguise, on estàvem allotjats fins a l’aparcament rando caldera Blanca, punt d’inici de l’excursió. Arribats a l’avinguda Mancha Blanca pel sud, vam prendre la carretera LZ-67 pel carrer de Chimanfaya, la vam seguir durant 800 m per virar a la dreta, pel camino al Cráter, que vam seguir durant 700 m, fins a aparcament esmentat, situat aproximadament a 1,4 km a l’oest del nucli de població de Mancha Blanca.
Excursió detallada a peu
Des l’aparcament rando caldera Blanca (cota 248 m) iniciem l’excursió, cap a l’oest, per camí habilitat, sense dificultat si es va calçat amb botes de muntanya, quan tornàvem ens vam creuar amb unes turistes que anaven amb xancletes i patien molt. Si no hi hagués un camí habilitat caminar per les mars de lava petrificada seria summament difícil fins i tot amb botes. Tal com està el camí amb botes es va molt bé.
Anem caminat en direcció oest i anem trobant punts d’informació, molt il·lustratius, amb panells molt ben presentat, mitjançant els quals vam fer un bon aprenentatge de la vulcanologia de Lanzarote, incorporant conceptes sobre el material piroclàstic, el retorn a la vida vegetal en forma de líquens a les zones encarades als vents alisis que venen del nord-est, l’alienació dels volcans, en l’evolució de les formes dels cràters apagats en el temps..., altrament que ens vam fer càrrec de les terribles conseqüències de les erupcions de Timanfaya esdevingudes entre el 1730 i 1736.(1-4)
Quan portem caminats 2 km (202 m) i som al peu de la montaña Caldereta, a la vessant nord-nord-oest de la mateixa, prenem un trencall a l’esquerra i en uns escassos 100 m i un mínim ascens, som al punt més baix del cràter la Caldereta (2,1 km, 208 m). Admirem el cràter i també observem les romanalles d’una barraca i d’uns tancats de pedra seca, corresponents a l’activitat agrícola i ramadera que hi havia hagut a la fondalada del cràter fins a principis del segle XX. Al peu del cràter també hi ha les romanalles d’una cisterna per recollir aigua de pluja, també amb finalitats agrícoles i ramaderes.
Tornem al camí i seguim altra vegada cap a l’oest. Trobem més punts d’informació. Poc després, quan portem 2,6 km (197 m), deixem el camí per tombar a mà esquerra, cap al sud, per anar ascendint a dalt del cràter la Caldera Blanca. Aviat (2,9 km, 247 m) fem un viratge de 135º a la dreta i prenem direcció nord-oest, per corriols i , amb aquesta llaçada, arribem a la carena del cràter (3,3 km, 272 m). Admirem la imponent Caldera Blanca, la qual té un diàmetre d’1,2 km, altrament que observem que per les parets internes del cràter baixen uns xaragalls, l’empremta dels quals arriba a la part externa de la fondalada, tot fent uns solcs de tonalitats ocres que solquen el negrós material piroclàstic i tot plegat dibuixa una bella corona radiada, a mode de corona solar. Tanmateix, al centre de la fondalada hi un petit cercle de sediments grisencs, voltat d’un cert matollar de tons verd oliva, que també dibuixa una corona radial, concèntrica a la corona externa que hem descrit i entre mig de les dues hi ha una amalgama de les tonalitats ocres, grisenques i verdoses esmentades, sempre discretes, sempre harmonioses!
Vam emprendre la volta al cràter per la airosa carena, en el sentit de les agulles del rellotge. Destaquen les vistes externes a les grans mars de lava creades per les erupcions de les boques volcàniques de Timanfaya. Erupcions ocorregudes durant sis anys, des del 1730 fins al 1736. Les mars de lava circumden els cràters de la Caldera Blanca i de la Caldereta, cràters que es van formar fa 2 milions d’anys. Les emissions de lava que van formar l’illa de Lanzarote van aparèixer fa 11 milions d’any i les de Fuerteventura fa 20 milions d’anys. Fuerteventura i Lanzarote havien constituït una mateixa illa.(5)
Arribats al cim del cràter (4,8 km, 460 m) vam admirar la vista a Timanfaya al sud-sud-oest, les mars de lava abans descrites que ho envolten tot i a l’est-nord-est la mar blavíssima de la costa nord de Lanzarote, altres cons volcànics, com la montaña Clara i la montaña Tinache, aquesta rere el poble de Tajaste, els blanquíssim pobles de Tinajo, Tajaste i Mancha Blanca, i molt al fons el Risco, la Graciosa i altres illes de l’arxipèlag Chinijo. Ens van entretenir un parell de corbs i altres d’ocellets, tots a l’aguait de que els donen o que es deixen els excursionistes que s’ho puguin menjar.
Seguim donant la volta al cràter per la carena, ara en direcció nord i abans de completar el cercle (5,7 km, 283 m) deixem la carena per anar flanquejant per la vessant externa de la cara oest, fins a arribar al camí o pista al peu de la montaña Caldera Blanca (6,5 km, 150 m), pista que seguim a mà dreta en direcció est, tot voltant ara el cràter per baix, pel peu de la vessant externa, i iniciem el retorn.
Trobem més punts d’informació i aviat (7,6 km, 196 m) retrobem el punt on havíem deixat el camí per ascendir al cràter, amb el qual hem completat la volta sencera a la montaña Caldera Blanca, en bona part per la carena del cràter, una part més petita per la base. Refem el camí d’anada fins a l’aparcament (10,02 km, 248 m), inici i final de l’excursió.
En total 10,02 km i 352 m de desnivell de bellíssima excursió entre intricades mars de lava per un camí ben habilitat, vistes a un primer bonic i interessant cràter volcànic, ascensió i volta completa a un segon cràter imponent, amb meravelloses vistes, tant a l’interior com a l’exterior, tot plegat complementat amb una acurada informació del vulcanisme a Lanzarote, unes vivències que recordarem per sempre!
Bibliografia
1 AllTrails. (2023). GG-2 Mancha Blanca - Caldera Blanca: 750 Reviews, Map - Lanzarote, Spain.
2 Mochileando por el Mundo. (2023). Ruta de la Caldera Blanca en Lanzarote: información y experiencia.
3 Hola Islas Canarias. (2023). Caldera Blanca.
4 Ocio Lanzarote. (2023). Mancha Blanca-Caldera Blanca.
5 Col·laboradors de la Viquipèdia. Lanzarote [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2023 [data de consulta: 9 de juny del 2023].
Waypoints
Informació de Vulcanologia
Canals naturals de lava al cor de les colades de lava
Informació de Vulcanologia
Retorn de la vida a les mars de lava de Timanfaya, primer els líquens a les zones que miren al nor-est i reben els vents alisis
Informació de Vulcanologia
Refredament, densificació i fragmentació de les corrents de lava, fets que configuren espais difícils de transitar-hi, a Canàries denominats "malpaís, malpaises".
Informació de Vulcanologia
Formació de volcans seguint una ordenació degut a fractures de l'escorça terrestre i ascensió del magma formant cràters alineats, fet denominat vulcanisme fissural
Informació de Vulcanologia
Concepte mar de laves i gràfic i explicació sobre l'eplossió, l'1 de setembre de 1730, de les boques de Timanfaya, expulsió de lava durant sis anys (1,2) i formació d'una línia quilomètrica de fissures, que va arrasar la quarta part de Lanzarote (2) i 11 poblacions van desaparèixer sota el mantell de material volcànic.(1,2). 1. El País. Lanzarote, la isla que renació de las cenizas. Disponible a: https://elpais.com/elpais/2016/08/31/ciencia/1472649820_147264.html 2. Canarias7. La erupción que cambió Lanzarote. Disponible a: https://www.canarias7.es/hemeroteca/la_erupcion_que_cambio_lanzarote-DBCSN200089
Tombem a mà esquerra per ascendir al punt més baix del cràter de la muntanya Caldereta
Accés al cràter de la muntanya Caldereta
Cràter la Caldereta, on hi havia hagut activitat agrícola i ramadera, el cràter recull l'aigua de les escasses pluges hi arrossega sediments que fertilitzen la terra. La barraca i els tancats de pedra seca estaven al servei d'aquestes activitats. Parc natural dels Volcanos, Lanzarote
Informació de Vulcanologia
Hi havia hagut activitat agrícola i ramadera als cràters la Caldereta i la Caldera Blanca, atès que els craters recullen l'aigua de les escasses pluges i l'aigua conduïda per les vessants internes de les parets del cràter arrossega sediments que fertilitzen la terra de la part central i baixa del cràter. Els topònim caldera i caldereta són prou evocadors de la recollida natural d'aigua de pluja i sediments. La barraca i els tancats de pedra seca estaven al servei d'aquestes activitats. Parc natural dels Volcanos, Lanzarote
Informació de Vulcanologia
En les colades de lava en zones molt pendents fragments de lava solidificada rodolen avall i van acumulant al seu voltant capes de lava no solidificada que per acreció van fent la bola més gran fins que s'aturen.
Tombem a mà esquerra per iniciar l'ascens al cràter de la muntanya Blanca, en direcció sud
Gir de 135º a la dreta per ascendir al cràter de la muntanya Blanca, fent una llaçada cap al nord-oest.
Arribem a la carena del cràter, que vam anar seguint en el sentit de les agulles del rellotge
A la dreta, seguim baixant seguint la carena del cràter de la muntanya Blanca en el sentit de les agulles del rellotge.
Deixem la carena del cràter, tot desviant-nos lleument a l'esquerra, en sentit nord-nord-est i descendint pel flanc
A la dreta
A la dreta, seguim per la pista
Informació de Vulcanologia
El "rofe" com denominen el piroclast a Lanzarote --després d'haver causat una immensa destrucció-- és molt útil en agricultura pel fet de retenir l'aigua, atesa la porositat del lapil·li o piroclasts d'entre 2 mm i 64 mm. La "pluja" de piroclasts per les erupcions de Timanfaya entre el 1730 i el 1736 i l'acció del vent van crear un mantell de piroclasts que va destruir veïnats, conreus i pastures de l'àrea central de Lanzarote. Gràfic de les àrees de Lanzarote afectades per les erupcions de Timanfaya entre el el 1730 i el 1736. Altrament als vessants externs de les parets del cràter s'obren grans xaragalls per l'acció de l'aigua de pluja. Els sediments derivats d'aquests xaragalls hi ha espècies vegetals invasores.
Informació de Vulcanologia
Les formes vigoroses dels volcans joves es van arrodonint pel pas del temps. Els cràters perden altura, disminueix la seva capacitat, els pendents es suavitzen i perden profunditat.
A mà esquerra, per la pista
Retrobem el camí d'anada.
You can add a comment or review this trail
Comments