:Calders : Canal de Viladecavalls - Necròpolis de Pértegas - Molí del Blanquer - Resclosa de Bellveí

ATENCIÓ

AQUESTA SORTIDA NOMES ES GRAVADA DEL PUNT DE INICI FINS EL PUNT FINAL DE LA RESCLOSA DE BELLVEI, per tindre problema amb la gravació del GPS,el tram de tornada fins el punt de inici es el mateix de anada. teniu mes infirmació a continuació
EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS jospcastells
Per avui en Manel que lidera el grup dels Excursionistes dels Dilluns ens ha fet una proposta que a primera vista semblava molt interessant pels elements de tipus patrimonial que visitaves al llarg de l'itinerari, i perquè a la vegada era una zona totalment desconeguda per nosaltres. Però al mateix temps constituia un autentic repte perquè la traça era molt complicada de seguir, ja que començava en un lloc i acabava en un altre, feia diverses anades i tornades, i semblava un recorregut certament confús. Però de mica en mica l'hem anat desgranant i creieu que ha valgut molt la pena de fer.

La traça original es aquesta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/calders-riera-de-calders-canal-de-viladecavalls-necropolis-de-pertegas-moli-del-blaquer-i-resclosa-51289603 El recorregut aquest: Calders: Riera de Calders, Canal de Viladecavalls, Necròpolis de Pertegàs, Molí del Blanquer i Resclosa de Bellveí (Moianès)

Sortim de prop del km 14 de la carretera que va de Sant Fruitós del Bages a Calders i aquí comencem, per una pista en bon estat ens apropem al Canal. Quan arribem al canal primer anem a l’esquerra per fer un petit tram fins el plafó informatiu que ens il·lustra de les principals característiques d’aquesta obra d’enginyeria, acabada el 1913, i que transcorre durant cinc quilòmetres, entre la Resclosa de Bellveí i la Central de Viladecavalls, a la Colònia Jorba.

Ja som el mes de gener , la sequera persisteix però fa dos o tres dies que va ploure una mica , i això es nota en la vegetació però també en el fangueix d'alguns llocs, així i tot es agradable per passejar. Quan arribem al plafó informatiu girem cua i tornem al punt inicial del canal. Aquí el canal s’amaga sota les roques i trobem un pas equipat amb graons metàl·lics que salven el desnivell del terreny. El pas es pot evitar si anem pel corriol de la dreta que puja a la part superior, evitant l’escala. Però nosaltres hi pugem sense cap problema.

Poc més enllà retrobem el canal sota un pont de pedra. El seguim per la riba esquerra fins que torna a amagar-se a la roca. Pocs metres més enllà s’acaba el corriol i pugem a la pista que tenim uns metres per sobre. Trobem un pal indicador etiquetat com “Meandre del Clot del Soldat”. Avui deixem per l’esquerra la pista que baixa al Molí del Blanquer, per on tornarem, i baixem per la dreta, en direcció al Gual del Riu Calders (a 800 metres) i Pertegàs (a 1,4 km.)

En pocs metres retrobem un altre tram del canal que passa sota la pista. Hi ha un nou plafó informatiu.

Fem algunes fotos però, ara, ja no seguim el canal que marxa en direcció a Viladecavalls-Jorba i seguim baixant per la pista, ampla i amb molts trams empedrats, fins arribar al Gual del Riu Calders, on cal parar atenció per passar saltant per unes pedres, i no val a badar o pots mullar-te les botes.

Ens entretenim una estona al riu abans de seguir per la pista que ara puja decidida. En pocs minuts, previ pas sota la línia d’alta tensió, arribem al mas enrunat de Pertegàs. Seguim per la pista en lleuger ascens i, passat un tancat pel bestiar, arribem a la Necròpolis de Pertegàs, un dels objectius de la ruta d’avui. Tot i que ja hem visitat aquesta necròpolis en altres ocasions, sempre és interessant redescobrir parts de la nostra història llunyana.

La necròpolis, segon la pàgina web del cercador enciclopedia.cat, "És un jaciment arqueològic al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró. Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m2, dels quals se n'han excavat uns 250 m2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009. Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes (sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica)".

Pel que fa a l’estat de conservació del jaciment, podem dir que les estructures presenten un estat d’afectació variable motivat per factors diversos: l’erosió general de la cresta del turó, l’espoli d’alguna de les tombes, l’obertura d’una pista que ha malmès la capçalera de diverses d’elles, l’acció de les arrels, que sembla haver provocat la desaparició o la degradació de bona part de les restes òssies, juntament amb l’acció dels rosegadors.

La construcció de les tombes segueix un procés similar: obertura d’un retall en la roca natural, amb una planta aproximadament rectangular i dimensions variables, construcció d’una caixa de lloses lligades amb fang i consolidació de la mateixa amb terra i pedres abocades entre les lloses i el retall respectiu. El cos de l’inhumat es dipositaria directament sobre la roca natural i la caixa quedaria tancada amb diverses lloses de coberta. En relació al material arqueològic documentat, tot i que és força escàs en el conjunt de la necròpolis, cal destacar la presència d’una sivella de ferro, d’un anell de bronze i part d’una gerra petita de ceràmica.

De seguida el camí fa un gir a l’esquerra i comença un descens molt pronunciat per una pista molt desfeta per l’erosió de l’aigua. A la part baixa de la pista retrobem la Riera de Calders que tornem a travessar pel gual del Molí del Blanquer. El Molí del Blanquer és un molí del terme municipal de Calders (Moianès). És a la dreta del Calders, a l'extrem oriental del poble rural de Viladecavalls de Calders, en un lloc on el Calders fa un meandre molt tancat. És al sud-sud-est de Serramelera i al sud-sud-oest de Rubió de l'Alzina. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Consta de dues construccions diferents, ambdues en molt mal estat. La primera, que és el molí, té l'estructura externa amagada per la vegetació. Conserva el portal d'entrada quadrat i adovellat. L'interior és cobert amb volta catalana i conserva bona part de les restes del molí fariner (2 moles). El segon edifici es troba a uns 15 m del molí. L'exterior és quadrat (5x5 i 2m d'alçada) mentre que la planta interior és circular. Aquesta construcció no presenta cap obertura la qual cosa fa pensar que es tractava d'un dipòsit. Els carreus de les cantonades són ben treballats i de pedra picada mentre que la resta és reble. Es conserven encara bona part dels regs i canalitzacions en força bon estat. Algun dels canals són treballats en pedra. A uns 20 m hi havia la casa del moliner avui enrunada.

Història
Aquest molí és citat documentalment des del S. XII (1126). Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font Calda, a pocs metres del molí. S'ha pensat que l'edifici quadrat podria ser el dipòsit on s'assaonaven les pells. No se sap en quin moment el molí canvià de funció però al XVIII ja surt citat com a molí blader, situació que conservà fins a principis del XX. De l'edifici antic no en resta res, únicament l'estructura de transport de l'aigua del riu al molí pot recordar l'antiga. El que queda de l'actual molí data del S.XVIII.

A l’altra banda trobem un pal indicador de diverses rutes.
Tornem enrere i ens acostem al primer gual on descansem i fem un petit mos a tocar del aigua. Després, amb les forces recuperades, tornem al camí i comencem una pujada progressiva per la pista que passa al costat de les restes enrunades de la casa del Moliner, que val la pena visitar i fotografiar.

Seguim amunt per la pista de terra fins retrobar la cruïlla del Meandre del Clot del Soldat, on tornem a recuperar el corriol paral·lel al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, ara en sentit nord.

Així, de forma molt agradable, desfem els metres de canal fins arribar a la zona on ja hem caminat al principi de la ruta, però seguim endavant per la pista en direcció al Forat Micó i la zona de Bellvehí. Tot just passat el desviament al Forat Micó, que no agafem, fem un petit descens a la dreta, per acostar-nos a un tram de canal especialment bonic.
Tornem a la pista principals i uns metres més enllà, abans d’arribar a Bellveí, ens desviem novament a la dreta per, travessant el bosc, anar a visitar la presa de Bellveí, on neix el Canal i on tenim un nou tram molt agradable per passejar, i lloc on tornem a fer un munt de fotografies ja que el lloc s'ho val.

Després d’aquestes incursions al canal, tornem a la pista principal i la seguim els últims dos kms fins a tornar al punt de l'inici de l'excursió ben a prop de la carretera.

Informació extreta de la Viquipèdia, Turisme del Moianès i l'esmentada ruta de Wikiloc.