Calders -Granera (GR 177)

Pl.Major

Esglesia Sant Vivenç

Sant Vicenç de Calders és una església parroquial al poble de Calders (Moianès) catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Queden restes de l'església del s.XII representats en el primer tram de l'actual temple, resultat d'una transformació del que era una nau en tres, ampliació que data de finals del segle xvi. Al segle xvii es fa la porta d'ingrés amb el campanar, i al segle XIX correspon l'erecció de la capella del Santíssim. Consta que el 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser. Se sap per Visites Pastorals que el 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l'altar major, dels que no en queden restes. A finals del segle XIX s'avançaren les naus laterals, igualant-les a la central. El 1963 se li va treure un petit atri exterior.

Mirador del Castell

A un costat de la carretera que va de Calders a Manresa, hi trobem el Mirador del Castell amb vistes del castell i la vall. Des d’aquí observem les ruïnes del conjunt monumental dels senyors de Calders, la vall formada pel riu i el característic meandre abandonat, singularitat geològica excepcional. Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria. Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva. Actualment, l'estat de conservació no es gaire bo. Recentment s'ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre.

Pou de Glaç de Calders

Segons la inscripció, el pou va construir-se el 1723. Molt a prop de la casa del molí, a tocar del torrent, existia una petita bassa o platja destinada a l'estancament d'aigua que s'utilitzava per a l'elaboració del glaç. Aquest gel produït a les basses s'havia de tallar i transportar fins al pou de gel. Amb la construcció del pou es buscava un bon aïllament i conservació del gel el màxim de temps possible. Aquests dipòsits de planta circular i tronc cilíndric es construïen soterrats o semi soterrats adossats a un marge en un desnivell del terreny. Aquest desnivell facilitava l’evacuació de l’aigua del desglaç a mesura que el gel s’anava desfent. Una part molt important del pou era la cúpula. La cúpula feia la funció de cobrir el pou, evitant que el gel s’embrutés, però alhora facilitant la conservació del mateix pou. Exteriorment les cúpules podien estar cobertes de terra i vegetals o amb teula àrab, afavorint un millor aïllament. Un altre element important del pou eren les finestres, les quals facilitaven l’accés i les tasques dels treballadors a dins del pou. Aquesta activitat va ser important per la pagesia entre els segles XVI i XIX, ja que els permetia obtenir recursos econòmics en els períodes de menys activitat agrícola.

Molí de Castell

Font de l’Esquerda

Riera de Calders

Masía Casa Gran de Bellveí

Foto

Ermita de Sant Pere Martir

Monistrol

Esglesia Monistrol

Solell del Pla de Trullolls

Coll de

Coll de Granera

Masía El Coll

Castell de Granera

Castell

Plaça de l’Era

Rectoría

Ermita Santa Cecilia

Pla de Milhomes

A La Manyosa

Punt d'interès