Calders: Riera de Calders, Canal de Viladecavalls, Necròpolis de Pertegàs, Molí del Blanquer i Resclosa de Bellveí (Moianès)

Calders: Riera de Calders, Canal de Viladecavalls, Necròpolis de Pertegàs, Molí del Blanquer i Resclosa de Bellveí (Moianès)

Avui, amb la Laura i el Tuc, tornem a fer un volt vespertí per les rodalies de Calders. Deixem el cotxe a un marge de la pista, a la zona de Rubió, i baixem al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, en un tram senyalitzat que ja hem seguit en altres ocasions.

Quan arribem al canal primer anem a l’esquerra per fer un petit tram fins el plafó informatiu que ens il·lustra de les principals característiques d’aquesta obra d’enginyeria, acabada el 1913, i que transcorre durant cinc quilòmetres, entre la Resclosa de Bellveí i la Central de Viladecavalls, a la Colònia Jorba.

Ja som a les portes de l’estiu i, amb la gran quantitat de pluja caiguda les últimes setmanes, la vegetació és exuberant i molt agradable per passejar. Quan arribem al plafó informatiu girem cua i tornem al punt inicial del canal. Aquí el canal s’amaga sota les roques i trobem un pas equipat amb graons metàl·lics que salven el desnivell del terreny. El pas es pot evitar si anem pel corriol de la dreta que puja a la part superior, evitant l’escala, com fem avui perquè al Tuc no li agrada gaire aquest pas.

Poc més enllà retrobem el canal sota un pont de pedra. El seguim per la riba esquerra fins que torna a amagar-se a la roca. Pocs metres més enllà s’acaba el corriol i pugem a la pista que tenim uns metres per sobre. Trobem un pal indicador etiquetat com “Meandre del Clot del Soldat”. Avui deixem per l’esquerra la pista que baixa al Molí del Blanquer, per on tornarem, i baixem per la dreta, en direcció al Gual del Riu Calders (a 800 metres) i Pertegàs (a 1,4 km.)

En pocs metres retrobem un altre tram del canal que passa sota la pista. Hi ha un nou plafó informatiu.

Fem algunes fotos però, ara, ja no seguim el canal que marxa en direcció a Viladecavalls-Jorba i seguim baixant per la pista, ampla i amb molts trams empedrats, fins arribar al Gual del Riu Calders, on el Tuc fa el primer bany amb moltes ganes per la gran xafogor que tenim.

Ens entretenim una estona al riu abans de seguir per la pista que ara puja decidida. En pocs minuts, previ pas sota la línia d’alta tensió, arribem al mas enrunat de Pertegàs. Seguim per la pista en lleuger ascens i, passat un tancat pel bestiar, arribem a la Necròpolis de Pertegàs, un dels objectius de la ruta d’avui.

Tot i que ja hem visitat aquesta necròpolis en altres ocasions, sempre és interessant redescobrir parts de la nostra història llunyana.

La necròpolis, segon la pàgina web del cercador enciclopedia.cat, "És un jaciment arqueològic al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró. Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m2, dels quals se n'han excavat uns 250 m2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009. Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes (sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica)".

Avui fem alguna foto més per afegir a les que vam els altres dies i, tot seguit, seguim la pista en direcció sud.

De seguida el camí fa un gir a l’esquerra i comença un descens molt pronunciat per una pista molt desfeta per l’erosió de l’aigua.

A la part baixa de la pista retrobem la Riera de Calders que tornem a travessar pel gual del Molí del Blanquer.

A l’altra banda trobem un pal indicador de diverses rutes. Nosaltres anem a la dreta per visitar, com en altres ocasions, el magnífic Molí del Blanquer, que és a uns 200 metres.

A l’entrada trobem una placa informativa on, entre d'altres coses, ens informa que estem davant del primer molí documentat de Catalunya, des de l'any 1.126. Tot i que la porta és tancada, es pot obrir fent córrer el forrellat. Només entrar ens torna a saludar la colònia de ratpenats que ja hem vist en altres ocasions.

Seguim camí i, molt a prop, en direcció est, cap a la riera, trobem una construcció de planta quadrada que, segons el cartell informatiu, podrien ser les restes del dipòsit on assaonaven les pells. Quatre fotos més pel reportatge.

Seguim uns metres més de pista i arribem al Gual de la Riera de Calders que avui no travessarem, però que el Tuc no desaprofita per fer un altre bany.

Tornem enrere i ens acostem al primer gual on descansem i fem un petit mos a tocar del aigua. Després, amb les forces recuperades, tornem al camí i comencem una pujada progressiva per la pista que passa al costat de les restes enrunades de la casa del Moliner, que val la pena visitar i fotografiar.

Seguim amunt per la pista de terra fins retrobar la cruïlla del Meandre del Clot del Soldat, on tornem a recuperar el corriol paral·lel al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, ara en sentit nord.

Així, de forma molt agradable, desfem els metres de canal fins arribar a la zona on hem començat la ruta, però seguim endavant per la pista en direcció al Forat Micó i la zona de Bellvehí. Tot just passat el desviament al Forat Micó, que no agafem, fem un petit descens a la dreta, per acostar-nos a un tram de canal especialment bonic. Tornem a la pista principals i uns metres més enllà, abans d’arribar a Bellveí, ens desviem novament a la dreta per, travessant el bosc, anar a visitar la presa de Bellveí, on neix el Canal i on tenim un nou tram molt agradable per passejar.

Després d’aquestes incursions al canal, tornem a la pista principal i donem per acabada la ruta d’avui. Recollida del cotxe i cap a casa a sopar, que ja hem fet gana.

Magnífic dia per redescobrir l'entorn de la Riera de Calders en una curta i agradable passejada vespertina que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens ha portat a conèixer, una vegada més, una part de la nostra història.

Planer, preciós i magnífic entorn... i a tocar de casa. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !