Caldes de Malavella: nucli urbà i voltants

Aparcament al Parc de la Sardana al carrer Solei

Prop de la GI-674, la carretera de Llagostera, és fàcil d'aparcar: entre el Parc de la Sardana i els magatzems de l'aigua Vichy Catalan.

Indicador i mapa

El pal indicador indica el km 0 de moltes rutes.

Foto

Font Raig d'en Mel o font de la Mina

Font d’aigua termal de la deu del Puig de les Moleres. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º. És una de les fonts més conegudes de la població. Va aparèixer arran d’una extracció de terres que es realitzà per dessecar un camp pantanós. És habitual la presència de gent de tota la comarca fent cua per prendre les seves aigües, de reconegudes propietats a causa del contingut en ferro i sofres. Ideal per a la pell i per a tots els tractaments comuns de les aigües termals. Tot i que té un gust una mica peculiar, és potable. També s'utilitzava en els safareigs propers. (Informació extreta del web http://www.fontsnaturals.org/font-de-la-mina-o-raig-den-mel/)

Safareig

Pas per sota d'una casa

Anirem cap al carrer Polls i el carrer Major.

Intersecció

Som a la plaça Creu i ens dirigim cap a la Rambla Recolons. Val la pena veure, per fora, els xalets de la Rambla.

Panells informatius

Els panells que anem trobant, lligats als "Espais de memòria", són molt interessants. Aquí, per exemple, es parla de la Fonda Ribot, que l'any 1944 va haver d'acollir 58 els 950 mariners italians refugiats que van arribar a la vila. Com es pot llegir al panell "la seva estada va provocar no pocs aldarulls i conflictes, que es van apaivagar amb rigor militar".

Colònia Rodríguez

Tal com es pot llegir a la placa, la Colònia Rodríguez és un conjunt de quatre cases adossades que reprodueixen un model amb cornises i obertures ressaltades, pintades de diferents tonalitats.

Casa Bell-estar

La casa Bell-estar forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i es va construir a final del s. XIX com a casa d'estiueig, igual que moltes altres de la mateixa Rambla.

Panell informatiu sobre els xalets d'estiueig

Un nou panell informatiu dels "Espais de memòria" explica que algunes cases particulars de la Rambla Recolons van ser transformades durant la Guerra Civil en refugis per a infants i després de la Segona Guerra Mundial, en cases per a espies i alts càrrecs nazis, mentre esperaven, protegits pel regim franquista, poder anar cap a l'Argentina.

Vil·la Rosario, a la Rambla d'en Rufí.

A la Rambla d'en Rufí també hi ha grans xalets.

Intersecció

Al final de la Rambla d'en Rufí ja deixem la zona pròpiament urbana. Girem a l'esquerra i, després, a la dreta, on hi ha el pal indicador. De tota manera, podíem haver travessat el descampat pel mig. Seguirem la indicació de la ruta de la riera de Santa Maria.

Intersecció: dreta

Trenquem a la dreta.

Intersecció

Pel camí que ve de la dreta hauríem arribat aquí mateix.

Intersecció

Seguim el camí, recte.

Intersecció: esquerra

Trenquem a l'esquerra.

Intersecció

Ara anem a la dreta.

Intersecció: esquerra

Anem cap a l'esquerra, que fa una lleugera pujada.

Intersecció

Travessem una pista i continuem recte.

Intersecció: esquerra

Arribem a una petita clariana i agafem la pista de l'esquerra.

Intersecció: dreta

Arribem a una carretera i a uns dipòsits d'aigua. De seguida s'acaba l'asfalt i continuem per la pista, de terra, molt ampla.

Pal indicador

Continuem per la pista ampla, per la ruta de la Riera de Santa Maria.

Foto

Entrada a la propietat Els Noguers. Fa estona que seguim la tanca i els xiprers que la delimiten.

Intersecció: dreta

Girem a la dreta per anar a l'ermita de Sant Maurici.

Intersecció: dreta

Anem a la dreta.

Foto

Passem per davant de Can Figueretes.

Intersecció: esquerra

Anem cap a l'esquerra, cap a Sant Maurici. Ara deixem la ruta de la Riera de Santa Maria, que continua cap a la dreta.

Intersecció: esquerra

Anem per la pista que va cap a l'esquerra i que és el camí de Sant Maurici, tot i que al pal indicador també hi diu "Camí de Terra Negra".

Intersecció: esquerra

Agafem el camí que es decanta cap a l'esquerra i que està ben senyalitzat. Tornem a trobar la indicació de "Camí de Terra Negra".

Intersecció

Continuem recte.

Foto

Ja veiem Sant Maurici.

Lloc religiós: Sant Maurici de Malavella

Està ubicat al turó del mateix nom, molt a prop de les restes de les restes de l'antic absis de l'església primitiva, de les restes del Castell de Malavella i les de la muralla del segle XII. Aprofitant aquesta muralla hi ha un oratori exterior a la Mare de Déu de Lourdes. (Informació extreta de la Viquipèdia.)

Lloc religiós

Castell de Malavella

El castell està construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d'aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud. A l'oest només hi ha enderrocs. (Informació extreta de la Viquipèdia.)

Intersecció: dreta

Arribem a la cruïlla que, cap a l'esquerra, seguiria el Camí de Sant Jaume per la Via Marina i que ens portaria a l'ermita de Sant Sebastià. Baixem, però, cap a la dreta.

Intersecció: esquerra

A la carretera, girem a l'esquerra.

Intersecció: esquerra

Som a l'avinguda de Sant Maurici, que seguirem fins que arribem a l'església de Sant Esteve.

Església de Sant Esteve

Església de Sant Esteve

L'església, de més lluny.

Casa Pla i Deniel

Balneari Prats

Establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX.

Aigües termals

Termes romanes del Puig de Sant Grau

Termes romanes molt ben conservades. Val la pena estar-hi una estona i anar llegint els panells informatius.

Castell de Caldes

Es troba dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau.

Ermita de Sant Grau

L'ermita podria haver format part del castell de Caldes.

Intersecció: cruïlla de camins antics

Tal com diu el cartell informatiu, la vila medieval de Caldes tenia com a centre neuràlgic l'encreuament de quatre camins principals, que es corresponien amb cadascun dels portals d'entrada a la població emmurallada. La creu que hi ha gravada en una de les cases de la cruïlla és el darrer testimoni d'aquest antic enclavament.