Caldes de Malavella, sant Maurici, castell de Malavella, camp dels ninots

Fem una passejada apta per a tothom, d’uns 11 quilòmetres i uns 130 metres de desnivell. Comencem la ruta a la font de la Mina, i fem una petita volta per Caldes anant cap a l’Ajuntament, la Casa Rosa, el castell de Caldes, l’ermita de St. Grau, les termes romanes, el balneari Prats, el monument al mestre Mas Ros i la font de la Vaca. Ens queda per veure la plaça de l’Aigua i la font dels Bullidors, on també paga la pena arribar-s’hi.
Feta aquesta ràpida visita a la vila termal, enfilem direcció a Sant Maurici per carretera asfaltada fins a l’entrada de la urbanització Malavella Parc, on deixem l’asfalt i acabem d’arribar a l’ermita de Sant Maurici per pista de terra. Es tracta d’una construcció que es va anar edificant en diferents etapes en l’època medieval a causa de la necessitat d’ampliar la cabuda de l’antiga capelleta annexa al Castell de Malavella. Durant el S.XVIII es construeix la façana i l’escalinata, dotant-la d’una certa majestuositat que abans no tenia. Va funcionar i encara ho fa com a centre de reunió dels habitants de les proximitats, i és un indret molt valorat pels veïns de Caldes, on cada any se celebra el 22 de setembre (festa local, diada de Sant Maurici) un concorregut aplec on tenen cabuda celebracions religioses, un dinar popular i audicions de sardanes.
Trobem l’ermita tancada, en fem fotos de l’exterior, i ens enfilem a les restes del castell de Malavella, just a tocar de l’ermita. La primera dada documental de la qual es té constància del Castell de la Malavella és del 1054 arran d’una escriptura de terres feta per la Comtessa Ermessenda. Se l’esmenta com a “castro vetulo”. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del Castell “castro quod dicunt Malavella” en un jurament fet a la Comtessa Almodis, muller del Compte Ramon Berenguer I, fill d’Ermessenda. El castell es construí en una zona elevada, de control del territori. El seu origen es deu a la repoblació d’aquestes terres seguint models feudals. Les seves restes, que són del segle XII, són de color negre, color que li ve de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d’una antiga xemeneia volcànica.
Per la part de darrere del castell, admirem els afloraments basàltics d’aquest puig de St. Maurici. A Caldes de Malavella destaquen diversos afloraments volcànics. El més important per les seves dimensions és el que es localitza al puig de Sant Maurici on trobem una xemeneia volcànica per on pujaren i foren emesos el magma, els gasos i els materials de projecció. Aquesta xemeneia està formada per centenars de prismes basàltics de fa 4,4 milions d’anys. Es pot observar com les parets del Castell varen ser construïdes usant aquests prismes basàltics per aprofitar els recursos més immediats i reduir, molt probablement, les despeses de picapedrer (informacions de https://www.visitcaldes.cat/ruta/ruta-de-sant-maurici/).
Continuem la ruta per on havíem arribat i de seguida agafem una drecera a l’esquerra que, travessant el bosc de St. Maurici, ens porta a la pista de terra de enllaça Caldes de Malavella amb Vidreres, on trenquem a l’esquerra, direcció Vidreres. De seguida travessem la riera de Malavella i després agafem el primer trencant a la dreta. Aquest camí és el que seguirem a continuació, però abans ens desviarem a l’esquerra per contemplar el pantà de can Llop. Aquest pantà queda enlairat respecte al camí que seguim i des del mateix camí no es veu. Val la pena pena, però, fer-hi una pujada per veure aquesta sorprenent llacuna.
Tornem al camí per on veníem i, en lleugera pujada, travessem una bonica pineda fins a una cruïlla de camins des d’on s’estenen uns camps de conreu i on la vista és molt agraïda, ja que el lloc és enlairat i no hi ha obstacles que la impedeixen. Trenquem a la dreta en descens fins al primer trencant, on girem a la dreta. Seguim per aquest camí fins al Camp dels Ninots, presidit per un monument que amb unes formes molt gràfiques realitzades amb xapa de ferro simbolitza aquests elements característics del mineral d’òpal que es troben en aquest indret.
“Ara fa uns 5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, de Caldes de Malavella, era un volcà on més tard es va formar un llac amb un ric ecosistema. Les restes fòssils que s’hi troben s’han preservat en un extraordinari estat de conservació. La gran quantitat de fòssils recuperats fan d’aquest jaciment un indret indispensable per conèixer els darrers 4 milions d’anys de la nostra història. La informació que proporciona el jaciment permet saber com va ser el clima, el medi ambient i la fauna en el moment anterior a l’eclosió del gènere Homo. També permet explicar un dels canvis més importants de la història geològica de la Terra, quan fa prop de 2 milions d’anys el món va entrar a la dinàmica glacial/interglacial que va marcar l’evolució humana” (https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/allcategories-ca-es/17-municipi/134-camp-dels-ninots)
Els populars Ninots de Caldes són un tipus de mineral anomenat òpal, resultat d’un procés de salicificació consistent en un enriquiment o una impregnació de sílice per part de la roca. L’òpal sol tenir relació amb la circulació d’aigua amb unes característiques fisicoquímiques que afavoreixen la precipitació de la sílice, i el vulcanisme pot facilitar aquest procés. Aquest mineral sovint creix i genera formes arronyonades diverses, anomenades menilites, si bé també el podem trobar impregnant tot el sediment, de manera que dona lloc a una roca endurida.
Arribats en aquest punt del recorregut, seguint el mateix camí arribaríem de nou a Caldes, però preferim endinsar-nos dintre l’antic cràter del camp dels ninots, tot passant per les immediacions de can Mateu, per can Tranquil i per can Pol. Al llarg d’aquest tram, anem trobant panells informatiu molt interessants.
Finalment, entrem a la població de Caldes, on acabem la ruta a la font termal de la Mina, just on l’havíem començat.