Caldes de Malavella: Santa Seclina-Sant Esteve de Caulès Vell-Cal Magre-Mines del Magre-Torrent i pantà de la Mena.

Abans de començar per si algú vol fer aquesta ruta li haig de dir que compti que té un km. menys del que marca el track: en lloc de 13 km en té 12. I això per què? doncs perquè en un corriol ens vam embardissar i vam haver de fer mitja volta (marcat com a Cul-de-Sac). I anar i venir d'aquest embardissament és just un kilòmetre que no heu de fer.
Dit això, comencem:
Aparquem a Santa Seclina. Hi ha referències de l'església com a parròquia rural des del segle XIII. Segurament a aquesta època pertanyen part del mur de la nau i l'absis. Al llarg dels segles XVIII i XIX es va reformar i es construïren el campanar, la portalada i segurament les capelles interiors. El campanar és de dimensions desproporcionades en relació a l'església, de base quadrada tot i que a la meitat aproximadament pren una forma octogonal. L’església ha patit robatoris, incendis i tota mena d’actes vandàlics a partir del 1981, que l'han deixat pràcticament buida i en estat lamentable.
Des de Santa Seclina prenem el camí de Terra Negra durant un tram i el deixarem després girant cap a la dreta.
Passem pel davant de Can Garriga Nou i girem a l'esquerra per una bona pista seguint ara el Camí de Can Llop.
Anem seguint el curs de la Riera de Can Noguera, passant per la Font d'en Garriga que, amb molta dificultat creiem haver trobat, encara que no portava aigua.
Seguim pista amunt, passem a prop d'algunes cases amb gossos cridaners i finalment arribem a les restes de l'ermita de Sant Esteve de Caulès Vell d'accés força complicat per la manca d'indicacions. Hem posat una fita de pedres al terra a l'entrada del corriol que ens hi porta.
Es tracta d'una església pre-romànica, al costat dels vestigis del que fou un poblat anterior al segle X i que es va mantenir actiu fins al XIV. Al costat de l'església hi ha una necròpoli amb sepultures de fossa i de cista.
L'església, construïda cap a la fi del segle IX aprofitant materials d'una antiga torre romana, consta d'una petita nau rectangular a la qual li fou afegit posteriorment un absis quadrat. L'aparell és fet amb pedres de llicorella gairebé sense treballar unides amb morter de sorra i calç. La coberta de la nau era de fusta mentre que la de l'absis era una volta de canó, ara esfondrada. Entre la nau i l'absis hi ha un arc triomfal encara ben conservat.
El conjunt medieval va ser excavat per un equip de la Universitat de Barcelona els anys 1971-72. Actualment es troba envaït per la vegetació i en perill d'enrunament.
Seguim endavant pel Camí de Caulès Vell fins a recuperar una altra pista. Aquí trobareu en el track una marca de Cul-de-Sac, seguiu recta, no hi entreu, ja que és un camí perdut que ja no té sortida. Està totalment embardissat i hem hagut de fer marxa enrere fins a tornar a aquest punt.
La pista ens porta a passar pel davant d'unes cases i en arribar a l'encreuament a on hi ha les restes de Mas Llop girarem esquerra amunt.
Anem pujant una estona fins a arribar a la carena a on trobem una taula i bancs de pedra que aprofitem per menjar una mica.
Anem seguint per pistes fins a Cal Magre, masia enrunada. Al seu davant hi ha una alzina monumental i a la part del darrere el Suro de Cal Magre, arbre protegit i de dimensions molt considerables.
Ara volem veure si som capaços de trobar les mines de Cal Magre, que hem llegit estan força amagades. Finalment les trobem, hi ha unes petites fites de pedra a la mateixa pista que ens indiquen que hem de pujar bosc amunt per trobar-les.
Es tracta d'unes antigues mines de galena, baritina, plom i altres minerals. No sóc cap expert o sigui que no puc donar massa detall de l'explotació.
Buscant informació he trobat un comentari del Sr Eugeni Bareche, Director del Fons Mineralògic de Catalunya, que explica que el primer permís d'explotació data del 1.900 i va durar fins a la guerra civil.
He fet unes fotografies de boques d'entrada i he entrat a una galeria d'uns 20 metres de fondària.
Vistes les mines ja només queda tornar cap a Santa Seclina, cosa que hem fet seguint el curs del Torrent de la Mena fins a un petit pantà.
Arribats a la urbanització de Can Carbonell, passem pel davant d'aquesta gran masia i pugem fins a Santa Seclina per un camí de forta pujada que passa per sota d'una línia elèctrica fins a un dipòsit al costat de l'església.