Calomarde - Barranco de la Hoz - Cañon de los Arcos - Pasarelas del Puente de Toba - Fuente del Berro - Calomarde

El municipi de Calomarde ens depara uns dels recorreguts més senzills de la Serra d'Albarracín, de gran interès geomorfològic i paisatgístic, a través d'un enclavament únic, de singular bellesa, que ha anat modelant el riu Blanco al llarg dels segles, donant lloc a uns dels canons més bonics del Sistema Ibèric peninsular.

El recorregut proposat comprèn el sender local SL-TE 40 "Barranco de la Hoz", el traçat se superposa amb el sender PR-TE 2 "Albarracín-Nacimiento del Tajo",així com una variant de l'esmentat sender local, anomenada SL-TE 40.1 "Ruta del Puente de Toba del Rio Blanco", que és la que s'introdueix a la zona més estreta del canó a través de passarel·les habilitades per tal efecte.

Accés:
Aquesta ruta s'inicia a la mateixa localitat de Calomarde, just a la sortida del poble on hi ha una petita zona d'aparcament per a uns 12 cotxes.
Per accedir a aquest lloc, si venim de Castelló / València ens dirigirem cap a Terol per la A-23 per després prendre la sortida 124 i enllaçar amb la carretera A-1512 que va a Albarracín i des d'allà seguirem direcció a Calomarde per la A-1704, carretera amb alguns revolts, però amb bon ferm.

Coordenades del Punt d'Inici: 40°22’18.7″ N 1°34’41.1″ W

Descripció:
Iniciem la ruta a la localitat de Calomarde, des de l'aparcament a tot just 10 metres, connectem amb el sender SL-TE 40 "Barranco de la Hoz"
El sender puja molt suaument pel marge dret, en sentit aigües amunt del riu Blanco, que ha estat condicionat per al passeig, ràpidament arribem al Moricacho, impressionant penya de roca calcària, modelada per l'acció erosiva de l'aigua i de vent, destacant, una gran roca amb una obertura al vessant, amb forma de cova. En aquest punt, tenim l'opció de pujar al túnel i cova del Moricacho, molt recomanable per gaudir d'aquesta gruta i les extraordinàries vistes que ofereix de la serra. Des de la cova, tornem de nou al camí i deixem a la nostra esquerra la Presa de los Ahogados, el sender s'estreny i puja, guanyant cota ràpidament, fins a la Cueva de las Albardas
En aquest punt, connectem amb el sender SL-TE 40.1 "Ruta el Puente de Toba del Rio Blanco", que baixa fins al canó del riu, i els senders PR-TE 2 i SL-TE 40, continuen ascendint, pel vessant dreta el barranc, fins a connectar, de nou, amb el SL-TE 40.1 a l'altura del molí de "Abajo" o de "Enmedio".
Prenem el sender SL-TE 40.1 i baixem, a través d'un tram esglaonat, fins al llit del riu Blanco.
Arribem les primeres passarel·les que ens introdueixen en el Puente de Toba, la zona més estreta del canó, entre parets modelades per l'acció erosiva de l'aigua al llarg dels segles, per a mi un dels trams més bonics i espectaculars de la ruta, que resultaria pràcticament inaccessible per a la majoria de les persones, si no fos per les passarel·les que s'han instal·lat al llarg del seu traçat, fixades directament sobre la roca.
Segons anem avançant el terreny es fa més obert i el sender alterna per un i altre costat de barranc, salvant el riu mitjançant petits ponts, escales i passarel·les, què simplement són impressionants, per gaudir, un regal per als sentits.
Anem alternant les passarel·les gairebé a nivell de riu amb trams aeris, fins que arribem al Molino de las Pisadas, situat a uns dos-cents metres de camí, i que es troba en estat de ruïna absoluta.

Segons explica una llegenda *, el nom del molí procedeix de les petjades que va deixar gravades el diable, durant la persecució d'un pastor que havia gosat endinsar-se en aquesta zona coneguda com "el bosque del diablo", ia la qual cap vilatà s'havia atrevit , fins llavors, a penetrar ...

"... Totalment lívid, amb la cara desencaixada per la por, el pastor va arribar a el poble i va explicar a tots els veïns el que li havia passat. No obstant això, ningú volia creure-ho, perquè pensaven que s'havia tornat boig. Però, al dia següent, la gent de Calomarde van poder contemplar com, sobre les roques que es troben a les ribes del riu Blanc, al costat del molí, hi havia marcades unes petjades estranyes, que no pertanyien a persona ni animal conegut per aquells paratges. Eren les empremtes que , en la seva persecució, havia deixat el diable. "

(*) Ressenya de Francisco Lázaro Polo, "UNA SIERRA DE LEYENDA", Rehalda número 8 - Any 2008.

Des d'aquest lloc, allarguem el recorregut fins a la Fuente del Berro, situada al costat de la zona recreativa del mateix nom, un bonic racó que presenta una exuberant vegetació de ribera, associada al curs de l'aigua, amb antics i esvelts exemplars de pins, lloc ampli on hi han "merenderos" i una gran barbacoa.

Des de l'àrea recreativa de la Fuente del Berro, tornarem pel mateix traçat, desfent els nostres passos fins al Molino de las Pisadas i d'alli ens dirigirem al Molino de Abajo o de Enmedio, al molí seguirem per la sender ascendent SL-TE 40 i PR-TE 2, que ens conduirà a Coll del Barranco de la Hoz, (la cota més alta de la ruta) i Cañon de los Arcos, un tram una mica exigent, però que recompensa amb les vistes aèries que ens ofereix. Des del coll, baixarem i seguirem recorrent la part alta del canó, on obtindrem espectaculars vistes i panoràmiques de la mateixa, contemplant la part baixa del barranc.
A uns 200 mts. d'aquest punt panoràmic arribarem a la part alta de la Cueva de las Albardas, on ens trobarem amb un abric de muntanya, un banc de fusta, i un pal senyalitzador del PR-TE 2 i SL-TE 40, que és el que seguirem nosaltres. En aquest punt, per als menys aventurers, i per als que pateixin de vertigen, recomano seguir la variant de la SL-TE 40.1, descendint per una senda escalonada amb troncs de fusta, que ens portarà una altra vegada a la Cueva de las Albardas. Així doncs, nosaltres seguim progressant amb extrema precaució pel tall del precipici per una senda aèria, que ens farà gaudir d'impressionants vistes del canó. Passarem per algun tram equipat amb cadenes de suport, per a facilitar el pas i seguirem baixant, creuant el barranc de Morte, on canviarem el nostre sentit de marxa i per una preciosa faixa rocosa tornarem a el traçat per on havíem iniciat la ruta i on teniem
estacionat el vehicle, finalitzant així una inoblidable jornada, plena de bellesa, en plena natura.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, per això pujo part de les fotos que faig a cada sortida, i perquè donen una bona primera visió dels llocs per on passem.

Atenció:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Qualsevol que faci ús i seguiment total o parcial d'aquest track i de la seva informació addicional, assumeix la plena responsabilitat davant els riscos propis de la pràctica de l'activitat, ja que aquesta informació té únicament caràcter orientatiu.