Calonge, Baix Empordà: La conca del Tinar, 'Un camí de vinyes'. Mas Ponsjoan, Mas Molla, Torre Lloreta, Mas Gil, Mas Ribot

Des de ja fa un bon grapat d’anys que tenim la sort de gaudir, en dies comptats, d’una ampolla de vi de Calonge a la taula, ben fresquet, com a part essencial d’un bon àpat d’estiu. I, a ser possible, acompanyat de deliciosos préssecs també de la zona.

El vàrem descobrir, encara dins del segle XX, al mercat de les pageses del diumenge a Sant Feliu de Guíxols. Venut dins d’ampolles de cava o en ampolles de plàstic, un excel·lent complement a les boníssimes verdures que s’hi poden comprar! I en aquest mercat encara al 2016, i per molts anys, el podeu seguir trobant.

I si el vi el comences comprant part per curiositat i part pel bon preu, al menys en el nostre cas, ja forma part d’un ritual lligat als dies de vacances. I, també i molt important, el vi de Calonge ens porta una petita dosi d’aventura a la taula, doncs cada any el vi és diferent, i cada any, cada ampolla, depenent de la bota, també.

A veure, no us espereu vi a la moda o un què sé jo. De fet, podeu encertar una ampolla que el trobeu un pel picat, però us convidem a que li doneu una segona oportunitat. I us hi enganxareu ...

I és que aquest vi, de fet, el podem comparar amb el pa que es feia abans en els forns de les masies. Al vi de Calonge, tot el procés es fa al mas. Cada vi al seu mas, aproximadament en una vintena repartits pel municipi. Quelcom absolutament singular avui en dia. Res de cooperatives. Tot a casa i “com abans”. Aquí tenim el veritable “Vi de Pagès”.

Mirant enrere, creiem que va ser un dia en que se li havien acabat les ampolles, que la “pagesa” ens va informar que podíem passar per la tarda pel seu mas a Calonge i en podíem comprar totes les que volguéssim, a banda de verdura i fruites acabades de collir, i de pas visitar les botes de la bodega. I cap allà vàrem anar. Es tractava de mas Ponsjoan, i ella, creiem, la Sra. Joana Vidal Gardella. Ens va obrir tot un món. Gràcies!

Als peus de les Gavarres, a l’est del nucli de Calonge, perfectament distingible quan, venint de la AP-7, baixes per C-31 després de travessar un túnel i t’apropes a la sortida 321 de Calonge/Sant Antoni de Calonge, hi veureu una petita vall verda que miraculosament ha escapat de la dèria constructora de segones residències. Doncs just aquí es troba la conca del Tinar.

I si la visita al Masponsjoan va ser el nostre primer contacte, el segon no va desmerèixer, ans al contrari.

Mas Molla. A banda de per comprar-hi algunes ampolles, sempre que hi anem aprofitem per visitar la bodega. Els millors decoradors de Hollywood no ho farien millor. Botes velles, foscor, teranyines, indicacions en guixos dels que aquest any han comprat part del contingut de les botes, estris de tota mena, bombetes penjant del sostre, ... I sempre que hi anem, magníficament atesos alguna de les filles del Sr. Lluís Molla Callís. Quina empenta i quina alegria que desprenen!

Però a més a més, i aquest és el motiu de tot aquest "rotllo”, ja fa uns anys que l’Ajuntament de Calonge va editar molt curosament uns petits llibrets amb rutes per la vila i una de les rutes és precisament aquesta. Molt descriptiva i amb interessants curiositats, podeu demanar aquesta petita guia a la Oficina de Turisme de Calonge i també us la podeu descarregar aquí.

La hem fet uns quants cops amb fills, avis, familiars, amics, ... però fins avui no la compartim a Wikiloc.

Una passejada pel nostre gust deliciosa. Poc més de 5 quilòmetres ... dues horetes xino-xano, sense dificultat. Sortida i arribada al costat del pi Gros, a tocar de les instal·lacions esportives de Calonge.

Al poc de sortir, a l’esquerra a l’altre banda de la riera, podem distingir racons del jardí romàntic que s’hi trobava.

Passat el Camp de la Llebre, hem de dir que no ens hem pogut resistir i hem tornat a visitar Mas Molla. De fet, hem fet la resta de la ruta amb dues ampolles de rosat novell a la motxilla ... que tot sigui dit han sortit boníssimes!

Com a novetat, hem vist que la Torre Lloreta està sent restaurada molt curosament. Ara sí que es veu bé! Molt curiosos els ràfecs amb teules pintades, com els que també podem trobar en altres edificis antics de les comarques gironines.

Passat Mas Bou, tenim bones vistes de les vinyes tradicionals, i al poc de pujar ja trobem les vinyes més arranjades del Mas Gil.

Si hi aneu a l’estiu, és probable que hi trobeu un munt de pàmpols per terra ... part del mètode usat per aquest celler per obtenir el millor resultat. Com molts sabeu, d’aquí surt el Clos d’Agon i altres delícies enològiques, fruit d’un curós treball en que hi ha participat el danès Peter Sisseck, pare del Pingus i una de les “patums” del món del vi.

Veiem la moderna seu del celler al costat del mas tradicional i, passant pel costat d’una sorprenent caseta de vinya, ara també ben arreglada, arribem a un dels nostres llocs predilectes: Mas Ribot i els seus voltants.

El mas Ribot, les figueres al llarg del camí, les velles i joves oliveres, els fruiters, el camp de blat de “dimensions humanes”, el mas Domènech amb els seus xiprers sota el Puig Cabrer... Un espai empordanès que ens recorda una imatge idíl·lica de la Toscana... A l’estiu les figueres fan una olor!
I només a un quilòmetre de la C-31.

Ens arribem fins a les restes prou ben conservades d’una rajoleria (però sense cap indicació) i donem mitja volta per acabar un circuit circular, que passa en part per l’antic camí Ral de Calonge a Palamós, i ens permet gaudir sobre tot d’oliveres, vinyes i arbrers fruiters.

Val a dir que avui n’hem gaudit doblement, doncs ens ha acompanyat la nostra neboda Marina. Visca!

A més a més, com podeu veure per les fotos, hem tingut també la sort de coincidir amb la floració dels arbrers fruiters, tot un espectacle. Però en cada època de l’any la conca del Tinar té la seva gràcia.
Ruta a repetir en qualsevol moment.

Que la gaudiu tots els cops que la feu. Cal dir que la ruta no està senyalitzada, així que millor si feu us del track.

Salut i botes i vi de pagès.

www.ambotes.com