Calonge - Can Mont - Roquissars de la Vall del Folc - Roques Bessones 2018-11-02 8:05

Calonge - Can Mont - Roquissars de la Vall del Folc - Roques Bessones 2018-11-02 8:05

Aquest matí ens havia convocat el company de wikiloc el “senglar” per tal de preparar la VI Trobada de Wikilocquerus de les Gavarres i l’Ardenya. Era un equip potent (David, Jordi, Ramon, Pere, Miquel... la Juani ha desistit en el quilòmetre 1, després d'una intensa pujada... i ha fet ben fet doncs s'ha vist a venir la continuació ... tot i que el nostre líder li assegurava que tot era pràcticament pla a partir d'aquell moment ;-)))

Ha estat una ruta realment difícil, que no hem completat ni de bon tros... doncs el corriol principal que volíem fer (corriol del senglar que havia fet fa un parell d'anys) per la riera del Folc ha quedat per un altre dia... i hem donat cops de podall, destral i serra a tort i a dret ;-)

Hem vist molts roquissars magnífics, moltes roques, unes vistes increïbles, covatxes espectaculars, places carboneres, sorprenents parets de pedra seca al mig de la muntanya, túmuls, petites balmes, monuments megalítics, arbres monumentals, molta aigua a les rieres i rierols...

Al final la riera anava tant plena d’aigua que hem intentat anar a buscar la pista... però ens hem trobat la reixa tancada i hem tingut que tirar enrere, creuar l’aigua i anar per carretera.

Hi ha una majoria de trams que “el senglar” els tenia totalment netejats i transitables (una feina bestial... doncs els nostres boscos estan molt embardissats i són molt densos de brucs, arboços, arítjols i alzines) amb bones fites per no perdre's, però la part de la baixada final des de les Roques Bessones (una autèntica meravella!!) està encara tota per fer i netejar caldrà tornar-hi més endavant (hi hem començat a treballar, però el tempos se'ns ha tirat a sobre).

Hem deixat moltes fites en la primera part, i ha quedat transitable sense problemes tot i que té la dificultat d’un “puja-baixa” important, fins les Roques Bessones. La part final és "senglanera total". No és una ruta aconsellable per “pells fines” i cal anar armat d’una bona eina i amb ganes de fer-la servir.

Hem començat fent un esmorzar de ganivet i forquilla a les 7 del matí, amb uns bolets guisats amb botifarra i carn (made Ramon), uns dolços de Marroc (made Jordi) i unes garonines de xocolate, vi, cafés i copa (made Miquel)... i hem acabat amb un sopar a les 7 de la tarda fins ben entrada la nit amb una conversa fantàstica. Un dia realment inoblidable!!! Però encara queda molta feina per fer abans de tancar la ruta ;-))

Classificat com a difícil pels trams que encara estan totalment embardissats, no us deixeu enganyar pels pocs quilòmetres i el contingut desnivell... la ruta és de les que fan suar de valent. Gràcies a tots els companys per aquesta jornada!!

Salut i Cames!!