Calonge - Santa Maria de Fenals

Santa María de Fanals

Enlairada en un turó a l'indret de Fenals d'Amunt, prop del mas dels Monjos, és una església d'una sola nau coberta amb volta de canó, i absis semicircular amb volta de quart d'esfera i decoració llombarda, amb arcuacions entre lesenes. L'absis mostra una finestra centrada d'arc de mig punt i doble esqueixada, del mateix tipus que les dues situades al parament de migdia de la nau. El frontó de ponent no és original; és un afegit d'època molt posterior. L'aparell de l'edifici és petit i irregular, amb carreus a les cantonades. Font; Wikipedia

Santa Maria de Fenals

L'església vella de Santa Maria de Fenals és un notable edifici romànic. Fou bastida durant els segles X-XI, època en què apareix documentada com a possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols. La morfologia accidentada del terreny va motivar a partir del segle XVI una expansió del poblament cap a Fenals d'Aro, proper al litoral i millor comunicat, cosa que var fer imprescindible la construcció d'un nou temple. L'església vella va romandre encara oberta al culte fins a l'any 1749, quan en una visita pastoral, el bisbe decretà la "interdicció" per amenaça de ruïna. L'església, que durant un temps va ser utilitzada com a pallissa de la masia veïna, fins que aquesta va quedar deshabitada, en l'actualitat es troba en estat d'abandonament i en perill d'esfondrament definitiu.

Santa Maria de Fenals

L’església de Santa Maria de Fenals d’Amunt és la més antiga de la zona. De fet ja existeixen notícies seves l’any 968, en un precepte del rei Lotari. El 1016 el monestir de Sant Feliu de Guíxols la rebé, entre d’altres propietats, de mans dels comtes Borrell i Ermessenda. En un document de 1041 torna a aparèixer l'església de Fenals en el document de donació del Castell de Benedormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols, com un dels límits de tal donació. Altres documents del segle XII citen també l’església i llur relació amb l’important centre monàstic de Sant Feliu. La seva situació, allunyada del mar i de les terres més productives de la Vall d’Aro, provocaren el seu progressiu abandonament i la construcció, segles més tard, de la nova església de Fenals, a Fenals d’Aro. Aquest abandonament s'agreujà a principis del segle XV, quan un terratrèmol enfonsà un tram de la volta de canó. Cap al 1438 sembla que es posaren a la venda uns terrenys prop de l’església per a construir-ne una de nova en un altre indret, però la mort del rector cap a 1444 en paralitzà el procés. El nou temple es va construir en el segle XVII i a ell es van traslladar les funcions parroquials, cosa que va accentuar l’abandonament del temple romànic. De fet a mitjans del segle XVIII el conjunt estava tan deteriorat que amenaçava d’ensulsir-se i es va abandonar definitivament el culte. Fins no fa gaires anys encara s’hi veien estris de llaurar de la masia propera, Mas dels Monjos, i restes de reixes per a les gàbies de bestiar. D’ençà de la seva adquisició per l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro en 1996, Santa Maria ha recuperat part de la que devia ser la seva fisonomia originària gràcies a la seva restauració. El temple consta d’una sola nau, rematada a l'est per absis semicircular. Aquest va patir diverses mutil.lacions en època moderna, una de les quals consistí en una obertura inferior a la seva banda de migdia, que en la darrera restauració ha estat tapada. Aquest està decorat amb sis bandes i amb cinc conjunts d’arcuacions cegues i una petita finestra amb arc de mig punt. La nau està coberta amb volta de canó, tot i que també hi podem veure un petit espai a mena de presbiteri cobert per la mateixa volta. Per la situació amb lleugera pendent, l’absis té una mena de sòcol que l’enlaira i l’equipara en alçada a la resta de la nau. En el mur sud s’hi disposava la primitiva portada romànica, si bé l'actual arc adovellat ha estat col·locat en la darrera restauració. També en aquest mur s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada. Al mur de migdia s’obre també una altra obertura de grans dimensions. Hom pensa que podria ser el pas a un absis o capella lateral però el no trobar cap indici de la construcció fa pensar en altres usos. Es tracta d'un edifici típic del segle XI, en el que per a la seva construcció no s’empraren carreus regulars sinó pedres de diverses mides, irregulars, que en certes parts estan muntades sense gaire encert. Font: http://www.artmedieval.net/

Cruilla a la Font de Can Marsillach

Font de Can Marsillach

Quan arribem a l'església de Santa Maria ja trobem els cartells indicadors que ens portaran fins a la font. Al costat de la font hi trobem una gran alzina centenària coneguda com “Alzina de can Marsillach”. Aquest monument natural, com tants d'altres, tampoc es va escapar dels efectes desastrosos de la nevada del març del 2010 i actualment presenta un estat deplorable, amb la major part del brancam abatut. El seu perímetre de tronc arriba a 3,90 m. i abans de la nevada tenia una alçada de 16 metres i una àmplia capçada de 24 m

Cruilla a la Barraca d'en Rutllán

La barraca d'en Rutllan

Intersecció

Llera de la riera dels Molins

La Riera dels Molins o la Riera de Cabanyes és una riera de la conca de Calonge al Baix Empordà (Catalunya).[2] Neix a la Serra de l'Escorpí al Massís de les Gavarres[3] a prop del Dolmen de la Cova d'en Daina i del terme municipal de Romanyà i desemboca a la Riera de Calonge a Calonge. És un riu de tipus estacional que sovint s'asseca l'estiu. Molí de Mesamunt El seu nom prové dels cinc molins que es troben a les seves marges. La presència de tant de molins a una riera que avui és gairebé seca tota l'any pot sorprendre. Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal a la tardor, l'estació a la qual calia moldre les collites, era suficient per accionar tant de molins. El seu nom alternatiu prové del Vescomtat de Cabanyes, un títol concedit el 1892 a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou.[4] Les cinc molins són: Molí d'en Mayola, Molí de les Roques, Molí Cremat, Molí d'en Lluís i Molí del Mesamunt.

A la riera dels Molins

Presa i toll a la riera dels Molins , amb els seus anec i tot

Zona Molí de les Roques