Calonge - Torre del Mal ús - Trinxeres del Puig Cabré

Campanar de l'esglessia de Calonge

Ajuntament de Calonge

Panorámica de vinyes

Vinyes de Calonge

Vinyes de Calonge

Torre rodona

Olivera

Restes de la Torre del mal us

Aquesta torre estava situada en la vall de la Coma de les Fonts, al peu de la muntanya del Jonc. L'any 1956, durant una tramuntana acompanyada de pluja, es va esfondrar el que quedava d'ella. Actualment només queden algunes pedres escampades i els fonaments coberts per la malesa. Era una torre cilíndrica.

Restes de la base cilíndrica

Torre del Mal Üs. — Enmig d'una espessa vegetació de pins, suros i mategam variat, s'alçava la Torre del Mal Üs, edificada a la vora d'un rec. En 1956 una íramuntanada acompanyada de pluja, li va ocasionar l'ensulsiada. Sols en resten ara les pedres escampades pel sòl, i una mica de paret coberta ja per la malesa. Malgrat estar situada al peu mateix de la serralada del Jonc, lloc agrest i boscos, gaudia d'una vista esplèndida sobre la plana i el mar. Era una guaita excel·lent vers les terres baixes i el litoral, i al mateix temps quedava camuflada per la botànica selvàtica. La seva planta era cilíndrica. En 1955 sols romania en peu la meitat, puix s'havia desplomat en canal la part nord. Del que quedava se'n podia observar una finestra emmarcada amb pedra de granet, com també del mateix material les sageteres, mentre que tot el parament era construït amb llicorella, pedra molt abundant en la contrada. Conservava encara quatre o cinc espitUeres per a fletxes. Era romànica, per tal motiu molt més antiga que la Torre Valentina. La presència de teules i rajols escampats al voltant de la torre, que estrobaven abans de la seva desfeta, feia pensar que potser a prop d'ella hi havia alguna edificació.

Pont a la barranquera

Forn de rajoleria de Mas Ribot

Forn de rajols. A sota la graella que veieu es troba la foganya o olla on, per unes entrades, es posava la llenya i les feixines per escalfar i coure les peces de terrissa. A sobre de la graella, es disposaven els totxos, rajols, teules i altres elements de fang per coure, disposats de tal manera que afavorissin la circulació de l’escalfor. S’entrava el material per la portella lateral. Un cop carregat, es tapava el sostre i, quan la coberta agafava un determinat color incandescent, proper als 1000 ºC, volia dir que les peces ja estaven cuites. El procés durava de 4 a 5 dies. Al davant del forn, hi havia l’era, espai planer amb aigua a prop i un sòl argilós adient per pastar i preparar les peces.

Forn de Mas Ribot

Forn de rajols. A sota la graella que veieu es troba la foganya o olla on, per unes entrades, es posava la llenya i les feixines per escalfar i coure les peces de terrissa. A sobre de la graella, es disposaven els totxos, rajols, teules i altres elements de fang per coure, disposats de tal manera que afavorissin la circulació de l’escalfor. S’entrava el material per la portella lateral. Un cop carregat, es tapava el sostre i, quan la coberta agafava un determinat color incandescent, proper als 1000 ºC, volia dir que les peces ja estaven cuites. El procés durava de 4 a 5 dies. Al davant del forn, hi havia l’era, espai planer amb aigua a prop i un sòl argilós adient per pastar i preparar les peces.

Pi i figuera

Cartell Más Baraca

Panorámica Calonge-S.Antoni

Panorámica Calonge-S.Antoni

Foto Panorámica Calonge-S.Antoni

Panorámica Calonge-S.Antoni

Intersecció

Cartell i panorámica Palamos

Panorámica Calonge-S.Antoni

Trinxeres del Puig Cabrer

El Puig Cabrer (Calonge i Sant Antoni), a part de proporcionar-nos unes magnífiques vistes de tot l'entorn, també va ser un punt de defensa estratègic durant la Guerra Civil. En aquest indret podem trobar una trinxera excavada a la roca, la qual formaria part de la tercera línia de defensa instal·lada per tal de protegir la badia de Palamós d'un possible desembarcament de tropes franquistes. La trinxera està complementada amb set troneres per armes lleugeres, banqueta de foc i un pou de morter o d'artilleria lleugera. També hi ha un refugi-polvorí excavat a la roca. A la seva entrada apareix la data de la seva construcció escrita amb números romans II-XII-MCMXXXVII

Trinchera del Puig Cabré

El sector de Girona va ser l’únic dels tres sectors de la costa catalana (els altres dos eren els sectors de Barcelona i Tarragona) que va arribar a comptar amb dues línies de fortificacions; la primera, coneguda com línia avançada estava situada a la mateixa costa; mentre que la segona, coneguda com a línia de sosteniment, estava situada a uns 600 a 1500 metres de la primera línia. De fet i segons un informe republicà de fortificacions de la costa de Girona d’abril de 1937, sobre el sector Palamós-Calonge, es deia que les fortificacions d’aquest sector havien estat potser una de les més estudiades a causa de les diferents possibilitats de desembarcament i penetracions cap a l’interior per les valls de Calonge i Palamós; tenint la seva intersecció en el punt denominat el Collet, situat entre la carretera i el mar. En quant a la posició avançada, aquesta estava constituïda per deu nius de metralladores i una trinxera distribuïts per les diferents platges que es trobaven entre la Fosca i Cap Roig. Per la seva part, la posició de resistència la constituïen tres punts de suport situats a la cota 44 al sud del camí de Palamós a Vall-llobrega; altures al nord de Calonge i Palet (cota 145); uns punts de suport que tenien destacats els seus corresponents elements de resistència.

Mercat a Calonge

Riera Riufred