Camarasa presa - montroig - estacio FC vilanova de la sal - panta - presa

L'itinerari comença a la presa del pantà de Camarasa, just a la seva banda sud i seguint un indicador "cova del Tabac" on no anirem ja que pujarem cap el pas del Sastre.
Seguim el sender, molt ben traçat, passant una primera cruïlla per la qual tornarem, això sí d'aquí a una estona.
Amunt xino-xano, passem una cabana de volta i un xic més amunt deixem el camí a la cova del Tabac per anar cap el pas del Sastre.
Arribem a una bifurcació que ens duria a la cova-avenc del pas del Sastre, a pocs minuts. Seguim amunt i comencem a trobar restes de parapets i trinxeres de la maltempsada Guerra Civil.
Més amunt un parell de fites ens indiquen lo camí a l'Extrem, amb una aèria vista de l'aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.
Tot vorejant els cingles de l'extrem, fem cap a un bon mirador cap a la plana i la serra de Sant Jordi, a la vora (com no!), restes de parapets ens duen mal record.
Deixant de banda l'aspre baixador cap a coll d'Orenga i lo camí de la carena del Montroig, fem cap al refugi del Xut o de la pletiu de l'extrem, si l'utilitzeu cuideu-lo sisplau.
Tirem pista avall, tot adonant-nos del desviament cap a la cova del lladre. Aquesta curta i bonica cavitat, es troba a un km més o menys i cal frontal i ganes d'arrossegar-se.
Com avui anem vestits de bonic, seguim camí endavant fins al coll de Porta on la pista canvia de vessant i, un centenar de metres més enllà, la deixem tot apujant-nos per un graonet cap el sender que ens durà a la Pala Alta, punt més alt de la serra del Montroig i amb grans panoràmiques.
Seguim lo ben traçat camí, fins que veiem un esfondrament i una gran fita. Aquí tirem avall, SENSE CAMÍ, prenent com rumb l'evident pont del ferrocarril que creua el pantà bastants metres més avall.
Al poc travessem el camí planer, per on podríem també haver vingut des del coll de Porta, seguim tanmateix camp a través guiats pel visible pont del ferrocarril i les nombroses fites. Cal estar amatent a aquestes fites doncs busquen el millor pas endins d'un espès matollar i dens bosc.
L'itinerari no és difícil de seguir, gracies a les molt nombroses fites. Només al capdavall del tot, travessa el barranc amb un parell de ziga-zagues no evidents, però ben fitades.
Deixem de banda aquest fora camí tot fent cap a la pista de les cases de l'estació, la qual seguim ja de tornada cap a la presa. Al poc un desviament ens duria a l'estació de ferrocarril de Vilanova de la Sal i a la carretera cap aquest poble i les seves salines.
Nosaltres tanmateix seguim endavant tot arribant-nos a la platja de Vilanova de la Sal, magnífic indret per prendre un bany i el que s'escaigui.
La pista esdevé corriol i vorejant lo pantà ens obsequia amb belles panoràmiques.
Xino-xano per una obaga que ens guarda de la calor de l'estiu, fem cap a la cruïlla que passàrem fa una estona llarga i, pel sender ja caminat, fem cap a la presa. Acabant així un itinerari força bonic, de belles vistes i interessant.

Nota final: encara que ja explicat, hi ha un tram SENSE CAMI, no sent difícil cal que ho tingueu en compte. Així mateix aquest tram l'he fet de baixada, valoreu vosaltres mateixos si aquest és el sentit que preferiu o potser os agradaria més fer-lo de pujada.