CAMÍ ANTIC DE CALONGE-MAS TARTOR-LA CAVORCA-CAN PUIGNAU-SANTA LLÚCIA-CAN MIRAMEU-MAS MARCÓ 11-OCT-14

Hola nois, avui sortim pels voltants de l’Arboç, hem matinat i a les set passen a buscar-me per la Bisbal en Toni i en Jordi.
Puntuals, apareixen pel carrer, pujo i ens dirigim cap a la carretera de la Ganga fins arribar a prop del Mas Marcó.
Un cop aparcat el cotxe, agafem els trastos i apa a caminar.
Agafem l’antic camí de Calonge, entrem per la riera del Vilar i al cap de poc ja estem caminant pel camí que ens portarà al Mas Tartor, però abans trobarem dos pons per on passa la riera, el primer pont més petit però no menys maco, baixem per veure’l bé, és d’hora i hi ha poca llum. Clic clic és fa el que es pot.
Arribem al segon pont, més gran que el primer i la riera li dona la grandesa d’un preciós gorg sota seu, baixem, està més enfonsat ja que és molt més gran que el d’abans. Clic clic la foscor l’amaga.
Agafem el camí fins arribar al Mas Tartor, en un camí solitari, allí trobem les seves runes, esperant ser visitades. ( Miquel quasi casa teva )
Seguim camí cap a la Cavorca, però abans trobem una fita molt espectacular amb gravats.
Arribem a la Cavorca, silenciosa i amagada no es deixa veure a la primera, però allí està, amb les seves parets mig caigudes esperant la nostre vinguda. Clic clic hi ha algú a casa?
Ens dirigim cap a Can Puignau, pel camí trobem una fita, en arribar a prop del mas els gossos amb els seus lladrucs ens donen la benvinguda, uns animals ben cuidats que ens fa entendré que allí hi ha vida. El mas es preciós i ben cuidat Clic clic paratge meravellós.
A prop ens trobem el suro d’en Parra, immens, implorant el cel.
Durant tota la caminada hem anat trobant ous de reig, ceps, etc.. però quina és la sorpresa? Arribem a les runes de Sant Nazari, nomes fent una ullada entre la bardissa, tres ous de reig junts i molt grans.
Decidim entrar per veure l’estructura que queda, un altre ou de reig¡¡¡¡¡¡¡ el pare de tots ells, molt gran, estem contens. Clic clic Sant Nazari vigila a Santa Llúcia.
Fem un intent d’entravessar la riera per pujar cap a Santa Llúcia, tornem enrere fins a pujar pel camí de sempre.
Aquí la tenim, Santa Llúcia de l’Arbós, lloc de festes, dinars i esmorzars. Clic clic ets meva.
Sortim direcció a Can Mirameu, un mas en runes situat estratègicament al collet que comunica la Ganga amb Sant Llúcia. De la seva arquitectura en destaquen els arcs que sustenten el porxo de la façana de migdia, també la seva factura primitiva, amb el ràfec del teulat i les llindes de les finestres fetes amb lloses de llécol de l’ indret. Al costat del casalot trobem la pallissa on es pot apreciar en una de les parets una fornícula per deixar-hi el llum d’oli o l’espelma. A uns 20 m a ponent del mas, també es pot observar el pou del qual, durant molts anys les famílies que van habitar Can Mirameu n’extreien l’aigua, un bé escàs a les Gavarres. Aquest pou circular de 1’20 m d’alçada i construït amb pedra lligada amb calç i terra, té una profunditat d’uns 10 metres aproximadament.
Deixem enrere el mas per acostar-nos a un altre, Mas Marcó, preciós i molt gran, habitat i molt ben arreglat.
Arribem al cotxe, això s’ha acabat, ara toca anar a can Toni a fer una cerveseta, un bon embotit i una bona companyia amb la Mari i en Toni.


Adéu a tots