Camí Català de Sant Jaume, 1a etapa, Cadaqués – Cap de Creus – El Port de la Selva

Primera etapa del camí català de Sant Jaume, que nosaltres hem començat a Cadaqués, ja que per temes logístics ens ha estat més còmode, allargant uns nou quilòmetres la sortida original des del Cap de Creus.

Sortim des del aparcament que hi ha passada la platja de ses Oliveres de Cadaqués, per anar a Portlligat, des d’on retornant a la pista hem anat a trobar l’antic camí al Cap de Creus, que hem seguit passant pel pont del Malpas, fins arribar al Far, on hem aprofitat per esmorzar, per seguidament, anar fins a la punta del Cap de Creus i visitar la cova de l’Infern.

Retornant al Far, hem començat a seguir el GR-11, passant pel pla dels Estanyets, els masos dels Rabassers, els prats de la Fangal, el rec del Fitó, el mas Vell i l’ermita de Sant Baldiri de Tavallera, on hem aprofitat per dinar i veure aquesta bella però molt deteriorada ermita.

Reprenem la marxa i sempre seguint el traçat del GR-11, amb poca estona arribem fins a el Port de la Selva, on des dels turons de sobre la població, gaudim d’unes imponents vistes de tota la badia i la costa fins a Llançà i Portbou, a més de la serra de Rodes, on hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes, que serà un dels llocs de pas i d'obligada visita de la propera etapa.

Clica en aquests enllaços per veure les etapes fetes fins ara d’aquesta travessa:
Camí català de Sant Jaume 1a etapa, Cadaqués – Cap de Creus – El Port de la Selva
Camí català de Sant Jaume 2a etapa, El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes – Vilajuïga


El Camí català de Sant Jaume.-
Durant l’edat mitjana els pelegrins disposaven de nombrosos itineraris per dirigir-se a Compostel·la. El més habitual accedia a la península Ibèrica per Roncesvalles o Somport i arribava a Galícia a través de Castella i Lleó. Però hi havia altres opcions, com ara entrar a la Península per alguns dels passos pirinencs catalans. La majoria de pelegrins que triaven alguna d’aquestes alternatives es dirigien a Montserrat i des d’aquí enfilaven el camí cap a Lleida, Saragossa i Logronyo.
Per aquestes rutes transitaven generalment pelegrins provinents del Llenguadoc i d’Itàlia (o, a la inversa, romeus que des de la Península peregrinaven a Roma), així com hongaresos, alemanys, flamencs i anglesos. També s’hi comptaven molts pelegrins provinents del Mediterrani oriental, d’Àfrica i d’Itàlia per via marítima. Hi ha constància del pas d’aquests caminants pels nombrosos documents expedits a Galícia que es conserven als registres de la cancelleria dels reis d’Aragó, a la protecció dels quals
s’adreçaven els pelegrins.
Aquests caminants no triaven sempre la ruta més curta i fàcil; sovint recorrien itineraris més llargs per tal de poder passar per monestirs de renom i altres llocs d’acollida. Eren monestirs i esglésies on es venerava alguna imatge miraculosa o relíquia que atreien els pelegrins, encara que estiguessin allunyats de la ruta tradicional. La fama de què gaudien alguns santuaris catalans més enllà dels Pirineus influïa també a l’hora de triar l’itinerari. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eulàlia. Els monestirs de Montserrat, Poblet i Sant Cugat eren també llocs habituals de pas de pelegrins.