Camí Català de Sant Jaume, 6a etapa, Sarrià de Ter – Girona – Anglès – La Cellera de Ter

L’etapa d’avui, sisena de la travessa l’hem començat al costat de l’església de Sarrià de Ter, des d’on creuant el riu Ter pel pont de l’Aigua, hem anat cap a Girona, on hem aprofitat per fer una volta al seu centre històric, visitant entre d’altres la Catedral, Sant Feliu, Sant Pere de Galligants, el call Jueu, la plaça de l’Oli, el pont de Sant Agustí i la plaça de la Independència, des d’on hem anat a la Devesa, on hem pogut veure els imponents plataners, que hi ha en el seus jardins.

Sortint de Girona, hem seguit per la via verda del Carrilet, que només hem deixat per visitar els centres de les poblacions de Bescanó, Vilanna i Anglès, passant sempre al costat del riu Ter o dels diferents canals que hi ha i que abasteixen d’aigua les poblacions, els conreus o les central hidroelèctriques. Arribats al punt final de la caminada a la Cellera de Ter, també hem anat fins al centre de la població.


El Camí català de Sant Jaume.-
Durant l’edat mitjana els pelegrins disposaven de nombrosos itineraris per dirigir-se a Compostel·la. El més habitual accedia a la península Ibèrica per Roncesvalles o Somport i arribava a Galícia a través de Castella i Lleó. Però hi havia altres opcions, com ara entrar a la Península per alguns dels passos pirinencs catalans. La majoria de pelegrins que triaven alguna d’aquestes alternatives es dirigien a Montserrat i des d’aquí enfilaven el camí cap a Lleida, Saragossa i Logronyo.
Per aquestes rutes transitaven generalment pelegrins provinents del Llenguadoc i d’Itàlia (o, a la inversa, romeus que des de la Península peregrinaven a Roma), així com hongaresos, alemanys, flamencs i anglesos. També s’hi comptaven molts pelegrins provinents del Mediterrani oriental, d’Àfrica i d’Itàlia per via marítima. Hi ha constància del pas d’aquests caminants pels nombrosos documents expedits a Galícia que es conserven als registres de la cancelleria dels reis d’Aragó, a la protecció dels quals s’adreçaven els pelegrins.
Aquests caminants no triaven sempre la ruta més curta i fàcil; sovint recorrien itineraris més llargs per tal de poder passar per monestirs de renom i altres llocs d’acollida. Eren monestirs i esglésies on es venerava alguna imatge miraculosa o relíquia que atreien els pelegrins, encara que estiguessin allunyats de la ruta tradicional. La fama de què gaudien alguns santuaris catalans més enllà dels Pirineus influïa també a l’hora de triar l’itinerari. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eulàlia. Els monestirs de Montserrat, Poblet i Sant Cugat eren també llocs habituals de pas de pelegrins.


Clica en aquests enllaços per veure les etapes fetes fins ara d’aquesta travessa:
Camí català de Sant Jaume 1a etapa, Cadaqués – Cap de Creus – El Port de la Selva
Camí català de Sant Jaume 2a etapa, El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes – Vilajuïga
Camí català de Sant Jaume 3a etapa, Vilajuïga – Figueres – Borrassà
Camí català de Sant Jaume 4a etapa, Borrassà – Viladasens
Camí català de Sant Jaume 5a etapa, Viladasens – Sarrià de Ter