Camí Català de Sant Jaume, 7a etapa, La Cellera de Ter – Els Hostalets d'en Bas

L’etapa d’avui, sèptima de la travessa ha transcorregut entre les poblacions de la Cellera de Ter i els Hostalets d’en Bas, en un recorregut completament planer, que ha seguit la Via Verda del Carrilet d’Olot a Girona quasi tot el temps, menys en els trams en que hem entrat a les poblacions d’Amer, les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.

Passat aquest últim poble i a poc més d’uns dos quilòmetres, cansats de la monotonia de seguir la via Verda, l’hem deixada, per seguir un camí a l'esquerra, que passa per l’ermita de Santa Cecília i seguint un dret corriol puja fins al coll de la Baga o del Casot, des d'on hem baixat directament als Hostalets d’en Bas, saltant-nos el tram que passa per Sant Esteve d’en Bas.


El Camí català de Sant Jaume.-
Durant l’edat mitjana els pelegrins disposaven de nombrosos itineraris per dirigir-se a Compostel·la. El més habitual accedia a la península Ibèrica per Roncesvalles o Somport i arribava a Galícia a través de Castella i Lleó. Però hi havia altres opcions, com ara entrar a la Península per alguns dels passos pirinencs catalans. La majoria de pelegrins que triaven alguna d’aquestes alternatives es dirigien a Montserrat i des d’aquí enfilaven el camí cap a Lleida, Saragossa i Logronyo.
Per aquestes rutes transitaven generalment pelegrins provinents del Llenguadoc i d’Itàlia (o, a la inversa, romeus que des de la Península peregrinaven a Roma), així com hongaresos, alemanys, flamencs i anglesos. També s’hi comptaven molts pelegrins provinents del Mediterrani oriental, d’Àfrica i d’Itàlia per via marítima. Hi ha constància del pas d’aquests caminants pels nombrosos documents expedits a Galícia que es conserven als registres de la cancelleria dels reis d’Aragó, a la protecció dels quals s’adreçaven els pelegrins.
Aquests caminants no triaven sempre la ruta més curta i fàcil; sovint recorrien itineraris més llargs per tal de poder passar per monestirs de renom i altres llocs d’acollida. Eren monestirs i esglésies on es venerava alguna imatge miraculosa o relíquia que atreien els pelegrins, encara que estiguessin allunyats de la ruta tradicional. La fama de què gaudien alguns santuaris catalans més enllà dels Pirineus influïa també a l’hora de triar l’itinerari. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eulàlia. Els monestirs de Montserrat, Poblet i Sant Cugat eren també llocs habituals de pas de pelegrins.


Clica en aquests enllaços per veure les etapes fetes fins ara d’aquesta travessa:
Camí català de Sant Jaume 1a etapa, Cadaqués – Cap de Creus – El Port de la Selva
Camí català de Sant Jaume 2a etapa, El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes – Vilajuïga
Camí català de Sant Jaume 3a etapa, Vilajuïga – Figueres – Borrassà
Camí català de Sant Jaume 4a etapa, Borrassà – Viladasens
Camí català de Sant Jaume 5a etapa, Viladasens – Sarrià de Ter
Camí català de Sant Jaume 6a etapa, Sarrià de Ter – Girona – La Cellera de Ter