CAMÍ CATALÀ DE SANTIAGO 4: Vallbona de les Monges - Lleida

Diumenge, 13 de juliol de 2014
Ahir per la tarda vaig anar a fer un tomb per trobar la senyal de sortida i aquest matí hi he anat directe.
La senyal posa que fins a Lleida hi ha 45 km. Serà dur però es pot fer.
Llorenç de Rocafort, Maldà i després Belianes on esmorzo al bar del poble. Trobo un pastor amb 500 ovelles i la fem petar una estona abans d'arribar a Arbeca. A la sortida d'Arbeca hi ha una senyal doble. Hi ha dues alternatives per fer el Camí de Santiago. Trio anar cap a Puiggròs. Cap problema fins a la sortida del poble. Perdo la senyal i preguntant agafo un camí que diuen que sembla que va cap a Juneda.
Això de no tenir la fletxa groga em fa estar alerta. Veig Juneda al fons a l'esquerra, però el camí va girant cap a la dreta. En un trencall vaig a l'esquerra per un senderó que em portarà a un altre camí que si que va recte cap a Juneda.
A l'entrada a Juneda un senyor en cotxe es para a saludar. A l'home es veu que li fa gràcia trobar-se un peregrí i no para de fer preguntes i d'explicar històries seves. Els 9 kg. de motxilla i la gana m'obliguen a tallar-lo.
Entrant a Juneda, el primer és trobar un lloc per dinar. El menú (macarrons, salsitxa i patates fregides) és abundant, així que en menjo la meitat i guardo l'altra al tupper per demà.
Al sortir torno pel canal fins a trobar la senyal que torna a ser doble. Segueixo el consell d'un local i aniré per l'arbreda seguint el canal. Són quarts de dues, però hi ha ombra i passa airet.
Tot va bé fins que haig de creuar el canal. A l'altra banda no hi ha ombra i em començo a escalfar. Al cap d'una bona estona de seguir paral•lel a la N-240 trobo una bona ombra. em refresco i descanso.
Hi ha un punt en que la N-240 segueix recte cap a Lleida que es veu allà al fons, però la fletxa groga continua el trajecte del canal. Estic temptat a agafar la carretera, però al final tiro pel canal.
Com me'n penediré. I tombs i més tombs,... per acabar entrant a Lleida per un polígon industrial. Estic mort de set i no hi ha ningú. És diumenge. Veig un camió aparcat amb la porta oberta. Un home rabassut fa neteja en samarreta imperi. Em mira estranyat de veure'm. Li demano una mica d'aigua i m'allarga una ampolla de litre i mig plena fins dalt d'aigua fresqueta. Faig un glop llarguet però sense abusar i li torno.
- No, no,.. for you..
- Moltes gràcies!
Encara queda més de mitja ampolla. Ja veig l'entrada a Lleida amb uns altres ulls.
Maleint la fletxa groga he continuat caminant fins a sortir del polígon. Arribo a Lleida i pregunto per l'alberg Sant Anastasi. La llei de Murphy es compleix. Està a l'altre punta de per on jo entro.
Arribo a l'alberg i miro l'hora. Prop de les 6. Porto 12 hores caminant, traient l'estona de dinar. Miro el Wikiloc i m'agafa un cobriment al veure el km. No havien de ser 45??.
A Sant Anastasi estic en una habitació de quatre jo sol. Faig la DRN i baixo a fer unes braves amb dues coles al bar que hi ha més a prop. Quan acabo, les cames em fan figa i decideixo tornar i ficar-me al llit.